Més enllà de la visió a curtíssim termini que sol dominar els partits polítics i de la discussió d'aquest dimecres al Parlament (sorpresa: la que hi ha fet més mullats, o la que hi ha sucat més pa, ha estat Orriols), l'episodi de Ripoll, en què els pressupostos municipals presentats per un partit feixista i racista com Aliança Catalana han tirat endavant amb els vots de dos regidors del PSC, apunta els interrogants d'un futur no llunyà. Interrogants com aquests: quina política seguiran els partits catalans amb relació a AC, l'endemà de les pròximes eleccions municipals? Hi pactaran? ¿No hi pactaran però “consentiran” rebre el seu suport “extern” per investir batlles i equips de govern? I una mica més endavant, per aprovar pressupostos? ¿O seguiran (com cal fer, sens dubte, amb les formacions feixistes i/o d'extrema dreta) la política del cordó sanitari?
Els dos regidors socialistes han estat destituïts per haver contravingut el posicionament del seu partit amb relació a aquest assumpte, i això és correcte (posats a demanar, aquesta mateixa celeritat s'agrairia, a tots els partits, en altres afers interns, com els que afecten assumptes de corrupció o d'assetjament sexual). Però el dubte raonable persisteix: a les pròximes municipals, previstes per al 2027, totes les enquestes i els sondejos pronostiquen un increment de vot i de representativitat d'AC que pot arribar a ser exponencial, en línia amb l'auge que experimenten les formacions ultradretanes i racistes arreu d'Occident (és cert que es comencen a percebre els primers senyals d'un cert desinflament, com la derrota d'Orbán a Hongria, la baixa popularitat de Donald Trump als EUA, els petits però significatius canvis de rumb de l'oportunista Meloni a Itàlia, però per descomptat tot això, ara com ara, no vol dir res en concret: parlar de canvis de tendència és prematur i il·lusori).
Si les enquestes i els sondejos es tradueixen en resultats electorals, hi haurà una gran quantitat de coses que dependran a Catalunya dels vots d'AC, començant per la configuració de molts ajuntaments. ¿Es mantindrà aleshores la fermesa en la política de cordó sanitari? Des de l'aparició d'AC en l'escenari polític català tots els ulls miren cap a Junts, i és lògic, perquè els convergents són els que tenen una frontera electoral més extensa amb el partit d'extrema dreta autoanomenada independentista (un altre aspecte que cal posar en dubte). Però la pregunta també serveix per a l'esquerra, incloent-hi el PSC, ERC i Comuns: com i fins on pensen marcar les distàncies amb Aliança Catalana? La pregunta és oportuna en un dia en què s'ha vist un diputat de Vox (el partit germà d'Aliança Catalana), José María Sánchez, expulsat del Congrés després d'haver-se encarat amb el president en funcions. El tal Sánchez no tan sols és diputat: també és jutge en excedència. Es vol dir amb això que estan ficats arreu de les institucions, i que comença a ser hora de tenir ben definida la manera de relacionar-s'hi.
