L’exemplar Kutxa, esquitxada per la corrupció
Un cas de pagaments irregulars, politització, tràfic d’influències i portes giratòries sacseja l’entitat basca
VitòriaLa guerra ha esclatat a Kutxabank. Mario Fernández, un dels millors advocats mercantils de l’Estat i president del banc basc amb el suport del PNB fins al mes de novembre, i Mikel Cabieces, exdelegat del govern a Euskadi en l’època de Zapatero i fins fa uns dies membre de l’executiva del PSE, van declarar ahir davant la Fiscalia per un presumpte delicte societari. El motiu? La denúncia que l’entitat sortida de la fusió de les tres caixes basques ha presentat contra tots dos per una actuació irregular que consistia en pagaments no explicats de Fernández a Cabieces per un import total de 243.592 euros.
Quan el consell d’administració de l’entitat va anunciar la setmana passada que Goyo Villalabeitia seria el substitut de Mario Fernández al capdavant de Kutxabank, va comunicar també la seva irrevocable decisió, a instàncies del Banc Central Europeu, d’acudir a la Fiscalia per denunciar els pagaments abonats a Mikel Cabieces des d’abril del 2012. Els representants del PNB a l’entitat no van poder reprimir la seva perplexitat.
Els nacionalistes, que controlen el consell d’administració de l’entitat, van intentar aturar el tema i convèncer Villalabeitia, un president que tenia el seu suport, que havia de fer marxa enrere; que no podia portar la denúncia a la Fiscalia. Però ja era massa tard, prou que ho sabien. Alea jacta est.
Una auditoria amb sorpresa
El zel professional del servei d’auditoria de Kutxabank sembla que ha sigut el detonant de tot aquest assumpte. Quan Fernández va abandonar fa poc més de dos mesos el banc per discrepàncies amb el PNB i el lehendakari, Urkullu -no estaven d’acord amb la seva idea de propiciar l’entrada de capital privat-, una auditoria interna va treure a la llum que Mikel Cabieces, després de quedar-se a l’atur en cessar del càrrec de delegat del govern, estava rebent, a través d’un bufet d’advocats de Bilbao, una assignació anual de 80.000 euros.
Un cop coneguts aquests pagaments irregulars, Villalabeitia es va afanyar a posar un dic de contenció i va elevar una consulta al Banc d’Espanya i al Banc Central Europeu per rebre instruccions. La recomanació immediata va ser que Kutxabank denunciés els fets. Dit i fet. Començava la guerra.
A l’entrada de la seva compareixença ahir davant la fiscal Carmen Adán del Río, Mario Fernández estava “absolutament indignat”. A la sortida, va evitar parlar de legalitat i va assenyalar que tots els pagaments són “legítims” i que no ha ocasionat cap perjudici al banc, ja que va reposar els diners “en una tarda”. A més, va anunciar que emprendrà accions judicials contra Kutxabank per atemptar contra el seu honor.
A primera hora de la tarda, en una nota de premsa, va introduir un nou actor: el PP. Fernández va reconèixer que a principis del 2012 “un líder del PP” li va sol·licitar una “sortida laboral” per a Cabieces a Kutxabank, aplicant una “norma no escrita” per la qual a qui ostentava el lloc de delegat a Euskadi se li assegurava una continuïtat laboral. I es va prestar a la porta giratòria.
Segons la seva versió, al gener Villalabeitia li va comunicar de manera informal que coneixia l’acord per afavorir Cabieces, a la qual cosa Fernández va respondre amb el pagament de la quantitat abonada irregularment: “Ell em va respondre que així quedaria tancat el tema”. Desconeixia que la denúncia ja estava en marxa.
La corrupció travessa l’Ebre
Es digui cas Kutxabank, cas Mario Fernández o cas Cabieces, el cert és que el cas té tots els ingredients per convertir-se en els pròxims mesos en un dels grans assumptes de debat i controvèrsia de la política basca. Dues persones conegudes i amb àmplies trajectòries polítiques; l’un pròxim al PNB i l’altre al PSE. Dos partits que comparteixen pactes de país i potser alguna cosa més. Un altre partit (PP) que hauria fet una petició de porta giratòria. Una entitat, Kutxabank, que sempre havia esquivat qualsevol sospita d’irregularitats. I un govern, el del lehendakari Urkullu, que es vantava que els escàndols no havien travessat l’Ebre i que Euskadi era un país “lliure de corrupció”.
