La llet crua torna per revitalitzar el sector lleter
Els ramaders creuen que la mesura ajudarà a fidelitzar els clients, però no n’esperen grans beneficis
BarcelonaDesprés de gairebé tres dècades, els consumidors podran tornar a comprar llet crua a Catalunya. Així ho va aprovar la setmana passada la consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Teresa Jordà, a través d’un decret -no absent de polèmica- publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). La nova resolució vol regular aquesta activitat a partir de tres punts de venda: des de la mateixa explotació lletera, a través de màquines expenedores o en establiments de proximitat.
El president de la cooperativa Llet Nostra, Jordi Riembau, celebra l’actualització de la normativa, però admet que seran poques les explotacions que s’hi adhereixin perquè a Catalunya “no hi ha el costum de consumir llet crua”. En concret, només un 5% de la població aposta per aquesta opció, segons els càlculs de la Generalitat. Un públic que segueix sent minoritari a causa de l’escepticisme de determinats grups pel que fa a les condicions higièniques i sanitàries del procés d’extracció.
A banda, la mesura també preveu revertir la complexa situació a què s’enfronta el sector làctic català, responent així a la voluntat dels ramaders catalans de “donar valor a les seves produccions”. En els últims anys, les explotacions de llet d’origen boví han patit per la davallada de consum de productes làctics, sobretot en la seva versió líquida. De fet, segons dades del departament d’Agricultura, entre el 2010 i el 2015 el sector va percebre una caiguda de fins al 20%. A aquesta situació cal sumar-hi el creixent impacte de les begudes d’origen vegetal, mal anomenades també “llets”.
Monopoli francès
Però el principal maldecap dels lleters a Espanya i a Catalunya rau en el preu de cost que reben per litre de llet en origen. Un import sensiblement inferior al que cobren els principals països productors europeus a causa, en gran part, de la falta de regulació des de Madrid.
En aquesta conjuntura és especialment rellevant el paper que juga el país veí. La francesa Lactalis és la distribuïdora de productes làctics líquids líder per volum a Espanya i és la principal competidora de l’asturiana Pascual o la valenciana Mercadona, que obté tota la seva fabricació de la cooperativa andalusa COPAVA.
Però el domini gal no implica l’exportació dels mateixos paràmetres salarials, segons Pep Alsina, propietari de l’explotació lletera Més Pujol i un dels impulsors de la nova normativa de la Generalitat. Mentre que a França el litre de llet en origen no pot obtenir-se a menys de 0,3 euros, a Espanya l’import mitjà fluctua entorn els 0,2 i els 0,25 euros, segons les dades oficials. El sector indica que això es deu, en part, a la negativa dels productors francesos a equiparar els preus. A més, segons la Generalitat, el 70% de les vendes de llet són de marques blanques.
A Catalunya, el valor de la llet en origen se situa al voltant dels 30 cèntims el litre -similar al mercat francès-. En canvi, altres comunitats com Astúries o Galícia veuen notablement reduït aquest import, que sovint ni tan sols assoleix els 0,2 euros per litre, segons un informe de Fons Espanyol de Garantia Agrària. Per aquest motiu, des de fa anys Galícia permet la comercialització de llet crua: amb una mínima inversió per adaptar-se als requisits sanitaris -i sense intermediaris-, el ramader pot obtenir directament fins a 80 cèntims per litre.
Mesura de fidelització
Precisament aquest era l’objectiu que el sindicat agrari Unió de Pagesos perseguia des de feia més d’una dècada. Tot i assumir que la nova regulació no és la solució a la precarietat del sector, el sindicat diu que aquesta nova comercialització “permetrà al consumidor optar pel valor afegit de la proximitat i la qualitat i contribuirà a la fidelització”.
Alsina, un dels impulsors de la nova normativa, explica a l’ARA que la mesura “com sempre, arriba massa tard”. Tot i això, reconeix que és una “oportunitat més” per revitalitzar el sector i confia que sigui la porta a la fidelització del comprador. “Els consumidors visitaran la granja i compraran altres productes”, i això, tal com subratlla el ramader, “és molt positiu”.
