Els catalans més rics cobren 60 vegades més que la mitjana
El sindicat de tècnics d'Hisenda demana canvis als sistemes tributaris estatal i autonòmics per millorar la redistribució de la riquesa
BarcelonaEls catalans que se situen en el tram de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) més elevat, és a dir, que ingressen més de 601.000 euros l'any, cobren fins a 60 vegades més que la mitjana. Aquesta xifra, que inclou la base imposable general i de l'estalvi d'aquest impost, és lleugerament inferior a la diferència entre els més rics d'Espanya, que cobren fins a 64 vegades més que la mitjana. Els territoris amb una disparitat més gran són la Regió de Múrcia (89 vegades), Andalusia (73,2) i el País Valencià (71,4).
Són estimacions que el sindicat de tècnics del ministeri d'Hisenda (Gestha) han fet en el seu últim informe, en el qual conclouen que el creixement de l'economia espanyola no és equitatiu, sinó al contrari, perquè es concentra en major proporció entre els més privilegiats. "L'augment de la contractació no revela que hi hagi una redistribució de rendes tot i els successius increments de l'SMI", asseguren en un comunicat. Gestha considera que "l'extrema concentració de rendes i riqueses" és un risc per a un creixement inclusiu i alhora un llast per a la cohesió social. Les dades s'han elaborat a partir de l'estadística de l'IRPF de l'any 2023 de l'Agència Tributària.
La comunitat on la diferència és més baixa és la de Madrid perquè, tot i tenir el nombre més gran de declarants per sobre dels 601.000 euros, també té una renda mitjana més elevada, situada en 33.451 euros. Així, la diferència és de 46,4 vegades, la més baixa juntament amb la Rioja (48,5), Astúries (51,4) i les Illes Balears (52,3).
Desigualtat patrimonial
Tanmateix, el sindicat destaca que les 149.685 persones que guanyen més de 150.000 euros l'any en total reben el 52,9% de les rendes de capital i guanys patrimonials (22.375 milions), tot i que representen només l'1,6% dels contribuents. I els que guanyen més rendes del capital es troben a la Comunitat de Madrid i a les Illes Balears.
Segons Gestha, aquesta anàlisi dels perceptors de rendes indica que hi ha tant una desigualtat de rendes com una desigualtat patrimonial, que és encara més gran perquè bona part atresoren un enorme capital financer, principalment en accions i fons d'inversió, per obtenir ingents rendes de l'estalvi cada any.
Per això, Gestha proposa que el govern estatal i els executius autonòmics enforteixin els sistemes tributaris i de redistribució de la despesa per millorar l'equitat i la igualtat d'oportunitats dels qui més ho necessiten, atenent les recomanacions de l'FMI que dona suport a "reformes fiscals estructurals" d'augment d'impostos als més rics i a les grans empreses.