Catalunya és la quarta comunitat amb més competitivitat de l'Estat

BarcelonaCatalunya és la quarta comunitat de l'Estat amb una economia més competitiva, només superada per les dues comunitats forals –que tenen un finançament diferent–, el País Basc i Navarra, i per la Comunitat de Madrid, que es beneficia de la capitalitat. Així es reflecteix en la novena edició de l'Informe de la competitivitat regional a Espanya 2025, presentat pel Consell General d'Economistes d'Espanya (CGE) i que compta amb el patrocini del Banc Sabadell. L'informe destaca que la competitivitat regional suavitza el ritme d'avenç el 2024, però es redueixen les bretxes entre comunitats autònomes en l'última dècada.

En concret, aquest estudi s'elabora a partir de l'índex de competitivitat regional de l'any 2024 (Icreg 2024) i recull el mapa de la situació de la competitivitat territorial a Espanya, acompanyat d'una anàlisi dinàmica per identificar les tendències i l'evolució de la competitivitat estructural. Així, l'anàlisi revela que la competitivitat estructural de mitjana de les 17 comunitats va augmentar un 2% el 2024, en línia amb l'evolució mitjana del període 2008-2024, tot i que evidenciant una "progressiva desacceleració, una vegada superades bona part de les pertorbacions que han afectat els últims exercicis".

El 2024 el grup de competitivitat alta es manté format per la Comunitat de Madrid, Navarra i Euskadi, si bé aquestes dues darreres intercanvien posicions. Catalunya es manté al següent esglaó com a única integrant del nivell de competitivitat mitjana-alta, i el grup de comunitats amb nivell competitiu relatiu mitjà-baix el formen La Rioja, l'Aragó, Galícia, Castella i Lleó, Cantàbria i el Principat d'Astúries, que progressa des del nivell baix. Finalment, el grup de competitivitat baixa està integrat per Múrcia i el País Valencià, que intercanvien posicions, Castella-la Manxa, les Canàries, les Balears, Andalusia i Extremadura.

L'informe destaca com a eixos més dinàmics de Catalunya el capital humà, l'entorn institucional i la innovació. I destaca l'evolució positiva de l'atur de llarga durada i la temporalitat, la formació contínua i d'adults, així com aspectes com la desigualtat, l'ocupació, el trànsit aeri i el parc de vehicles ecològics. També es destaca el dinamisme empresarial, la investigació i les patents. En canvi, a Catalunya hi ha una evolució negativa de l'obertura externa, el dèficit, la productivitat, la despesa en R+D i l'ocupació femenina.

Convergència

En el conjunt de l'Estat tots els eixos, excepte el referit a l'eficiència empresarial, contribueixen positivament al creixement de l'Icreg, i destaquen pel seu dinamisme els eixos d'entorn econòmic, mercat de treball i capital humà. En aquest sentit, el Consell d'Economistes ha justificat l'anàlisi de la convergència territorial per la rellevància que aquest fenomen té sobre el creixement equilibrat, la cohesió regional, l'eficiència global, la millora en l'accés a serveis i l'estabilitat institucional, tot creant entorns més atractius per a la inversió i el benestar col·lectiu.

"En virtut de l'anàlisi elaborada, es confirma que la competitivitat estructural regional a Espanya ha mostrat un acceptable patró convergent en el període 2013-2024, una vegada conclosa la crisi de la Gran Recessió", diu el text, que conclou indicant que les bretxes entre les regions més i menys competitives s'han reduït amb una contribució destacada de la convergència.

Segons el president de l'entitat, Miguel Ángel Vázquez Taín, "l'entorn general es caracteritza per un creixement econòmic sòlid, recolzat en el dinamisme de la demanda nacional i en l'aportació positiva de la demanda externa, gràcies al fort impuls del turisme". Tot i això, Vázquez Taín manifesta que "és preocupant l'atonia de les exportacions de béns". Per acabar, el president dels economistes destaca que "malgrat persistir considerables diferències entre regions al llarg dels darrers 15 anys, la convergència competitiva regional és una realitat que ha d'animar tots els agents implicats a perseverar en aquest objectiu".