El BCE es mostra impassible davant Trump i manté els tipus d'interès
L'organisme financer opta per deixar el preu del diner en el 2% per quarta vegada consecutiva
Brussel·lesTant és l'amenaça de Donald Trump contra la Unió Europea o les ofenses que llança contra els dirigents europeus. El Banc Central Europeu (BCE) es manté immòbil davant la incertesa política i econòmica provocada pel president dels Estats Units. L'organisme financer continua basant-se únicament en les dades macroeconòmiques: la inflació es manté al voltant de l'objectiu, el 2%, i el creixement econòmic de l'eurozona millora lleugerament respecte al que es preveia inicialment. En aquest context, l'entitat presidida per Christine Lagarde ha evitat moure fitxa aquest dijous i ha decidit mantenir els tipus d'interès per quarta vegada consecutiva en el 2%.
En concret, les previsions econòmiques del BCE revisen a l'alça la inflació. Enguany es quedarà en el 2,1%, tal com havia apuntat anteriorment, però l'any que ve serà dues dècimes més de l'esperat inicialment, fins a l'1,9%. El 2027 baixarà a l'1,8% i el 2028 incrementà lleugerament, fins al 2%. Lagarde ha assegurat en la roda de premsa d'aquest dijous que aquest lleuger augment de la taxa d'augment de preus es deu al fet que s'espera que la inflació dels serveis "baixi més lentament". També han augmentat més de l'esperat els preus dels aliments, si bé el de l'energia ha continuat baixant. Un dels altres factors que hi ha influït, segons Lagarde, ha sigut una millora substancial dels salaris, que creixeran un 4% el 2025. L'any que ve, però, ja baixaran un 3%.
L'organisme financer també ha incrementat les taxes de creixement econòmic de l'eurozona respecte a les previsions econòmiques que va presentar el setembre passat. Per a aquest 2025, el BCE l'ha augmentat en dues dècimes, i la situa en l'1,4%; i el 2026 en tres dècimes, fins a l'1,2%. El 2027 el producte interior brut (PIB) dels països de la moneda única tornarà a créixer un 1,4% el 2027, i el 2028 es mantindrà en el mateix percentatge.
La presidenta del BCE ha indicat que aquesta revisió a l'alça, que apunta a un creixement econòmic "més vigorós" de l'esperat, es deu sobretot a un increment de la demanda interna de l'eurozona. També hi ha influït la bona salut del mercat laboral de l'eurozona –l'atur es troba en mínims històrics, al 6,4%–, l'increment de les exportacions –especialment en el sector farmacèutic–, una millora de l'activitat en el sector de la comunicació i la informació, i un augment de les inversions en el sector de la intel·ligència artificial, així com els plans de rearmament de la UE i de renovació de grans infraestructures. "Aquesta despesa hauria d'impulsar cada vegada més el creixement econòmic", ha subratllat Lagarde.
Les amenaces de Trump
La presidenta del BCE ha apuntat en més d'una ocasió que l'organisme està amatent a les conseqüències que pugui tenir l'increment dels aranzels de la Casa Blanca contra els productes europeus, així com les noves amenaces que l'administració Trump ha llançat contra el bloc comunitari per la regulació al sector digital de la Unió Europea i les multes de Brussel·les contra les grans tecnològiques estatunidenques. D'aquesta manera, malgrat que la dirigent francesa ha celebrat que les tensions comercials internacionals s'hagin "atenuat" respecte a mesos enrere, ha constatat que la situació continua sent "volàtil", també per la guerra d'Ucraïna. "La situació del comerç internacional encara podria pertorbar les cadenes de subministrament, frenar les exportacions i afectar negativament el consum i la inversió", ha apuntat Lagarde.
Tot i això, el BCE insisteix en el fet que les seves decisions sobre els tipus d'interès depenen sobretot de la inflació i la salut de l'activitat econòmica. "Les nostres decisions depenen de les dades", ha insistit la dirigent francesa. Cal recordar que l'increment del preu del diner és la principal eina de la qual disposa l'organisme amb seu a Frankfurt per aplacar la inflació, que es va disparar després de la pandèmia i amb l'inici de la guerra d'Ucraïna. Ara bé, és una arma de doble tall i també provoca una desacceleració econòmica. Per això l'entitat bancària sempre busca l'equilibri i, davant d'un augment de preus estable al voltant del 2% i d'una economia amb més bona salut del que s'esperava, ha optat per mantenir-lo en el 2%.
En aquest sentit, la presidenta del BCE ha evitat avançar quines seran les pròximes decisions del consell de govern de l'organisme sobre els tipus d'interès. Lagarde ha remarcat que el preu del diner es troba en un "bon nivell", cosa que no vol dir que sigui una taxa "estàtica". Ara bé, ha assegurat que hi ha unanimitat dins de l'organisme sobre el fet que "totes les opcions continuen sobre la taula" de cara al futur, tant abaixar els tipus d'interès com apujar-los. Per tant, tot està obert.