Espanya presentarà candidatura per a la direcció del BCE

Brussel·lesEspanya no vol perdre influència en les institucions europees. La Moncloa ja s'està preparant per a la marxa de Luis de Guindos com a vicepresident del Banc Central Europeu (BCE) la primavera de l'any que ve i el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha anunciat que l'executiu espanyol presentarà candidatura en un dels càrrecs de la comissió executiva de l'organisme financer. "Espanya vol continuar tenint un rol preponderant", ha apuntat el dirigent socialista en declaracions a l'entrada de l'Eurogrup d'aquest dijous a Brussel·les.

Cuerpo ja havia avançat en anteriors ocasions que Espanya volia mantenir la "presència" al capdavant de l'entitat amb seu a Frankfurt, però aquest dijous ha anat un pas més enllà i ha confirmat que la Moncloa presentarà candidatura. "Espanya és un planter de candidats i candidates", ha defensat el ministre d'Economia, que ha promès que serà un perfil "potent i competent". Tot i això, el dirigent socialista ha evitat fer públic qui serà el candidat i quins noms té al cap.

El diari Financial Times, però, apunta que l'aposta més ben posicionada és la del madrileny Pablo Hernández de Cos, que actualment és director general del Banc Internacional de Pagaments (BIS, per les sigles en anglès). Va treballar d'economista, investigador i assessor al BCE, i va ser governador del Banc d'Espanya. Segons el mateix diari, "compleix tots els requisits", té ascendència en l'àmbit acadèmic i sembla ser una persona de consens a l'Estat.

Espanya es reivindica

En plena crisi econòmica, Espanya es va quedar sense cap veu a la comissió executiva del BCE —està formada per sis alts càrrecs— malgrat ser la quarta economia de l'eurozona. Tot i que més endavant el govern de Mariano Rajoy va aconseguir recuperar-hi la influència, la Moncloa vol evitar com sigui que es repeteixi la situació del 2012 fins al 2018 i que l'Estat no tingui cap representant a la direcció de l'organisme financer.

En aquest sentit, el ministre d'Economia ha reivindicat que Espanya es troba en una situació econòmica "excel·lent", molt diferent de la crisi econòmica, i ha recordat que "és el quart accionista" del BCE. De fet, l'Estat és la gran economia de la Unió Europea que registra un creixement més alt i es troba bastant per sobre de la mitjana de la zona euro: un 2,9% aquest 2025, un punt i sis dècimes percentuals més que el global dels països de la moneda única.

Més enllà de la vicepresidència, que ara ocupa De Guindos, a finals de l'any que ve quedaran vacants tres més dels sis càrrecs que ocupen la comissió executiva de l'entitat financera: el de la presidència, que ocupa la francesa Christine Lagarde, i els dels dos economistes en cap. Amb tot, Cuerpo no ha aclarit realment quina posició aspira a ocupar Espanya.

Més enllà de l'eventual candidatura espanyola, el Financial Times apunta que hi ha uns altres dos noms que sonen amb força. Un és del Bundesbank, el socialdemòcrata germànic Joachim Nagel. Juga a favor seu que Alemanya, tot i ser l'economia més gran de l'eurozona, no ha presidit mai el BCE, però li resta opcions que la presidència de la Comissió Europea ja estigui en mans d'una compatriota, la conservadora Ursula von der Leyen. També es troba en bona posició el neerlandès Klaas Knot, exgovernador del Banc dels Països Baixos, que és la cinquena economia de l'eurozona.

Cuerpo ha anunciat que Espanya presentarà candidatura per a la direcció del BCE des de Brussel·les i el mateix dia que els ministres de Finances de la UE voten, precisament, el nou president de l'Eurogrup. Cal recordar que en l'anterior elecció per liderar aquest organisme, el juliol passat, el titular d'Economia de la Moncloa es va presentar per presidir-lo sense èxit. Aquest cop, però, ja no ha fet ni l'intent, i el govern espanyol ha preferit centrar els seus esforços a mantenir la influència en el BCE.

Estem treballant per ampliar aquesta informació