Espanya entra a les travesses per la direcció del BCE

Brussel·lesEl ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ja es va presentar al juliol per presidir l'Eurogrup –la reunió mensual dels titulars de finances dels governs de la Unió Europea– tot i que tenia les de perdre des d'un bon principi. Un dels arguments d'assumir una empresa com aquesta, en què el més segur és el fracàs, era la visibilitat que li donava a Cuerpo i llançar el missatge sobre les altes aspiracions que té Espanya d'influir a les institucions comunitàries. Ara, amb la dimissió de Paschal Donohoe com a president de l'Eurogrup, el ministre espanyol tenia una nova oportunitat, però ha decidit no provar sort, si bé la situació és similar a la de l'intent fallit de l'estiu passat.

La Moncloa ara apunta més amunt. Tot i la notorietat que atorga la presidència de l'Eurogrup, és un organisme que ha anat perdent rellevància en els últims anys, i el govern espanyol prefereix jugar-s'ho tot a una carta: els càrrecs que quedaran lliures al Banc Central Europeu (BCE). L'actual vicepresident de l'entitat és l'espanyol i anterior ministre d'Economia dels governs de Mariano Rajoy, Luis de Guindos, i Cuerpo ja ha avançat que la intenció de la Moncloa és mantenir un càrrec d'una gran influència al BCE.

Aquest dijous, en una entrevista a l'agència de notícies Efe, Cuerpo apuntava que Espanya vol un "rol rellevant" en la comissió executiva del BCE i considera que s'ho mereix per les bones dades macroeconòmiques espanyoles i perquè és la quarta economia més gran de la zona euro. "S'obren diversos llocs en el consell de govern del BCE i s'han de considerar tots d'una manera conjunta", va afegir el ministre d'Economia.

A finals de l'any que ve, quedaran vacants quatre dels sis càrrecs que ocupen la comissió executiva de l'entitat financera. El primer d'ells, al maig, és el de De Guindos, i tot seguit el de la presidència, que ocupa Christine Lagarde, i els dels dos economistes en cap. Tot i que encara queden mesos, les travesses ja han començat.

Equilibris de poder

Un dels noms que sona amb més força és el del president del Bundesbank, el socialdemòcrata Joachim Nagel. Li juga a favor que Alemanya, tot i ser l'economia més gran de l'eurozona, no ha presidit mai el BCE, però li resta opcions que la presidència de la Comissió Europea ja estigui en mans d'una compatriota, Ursula von der Leyen. Segons el diari Financial Times, també es troba en bona posició el neerlandès Klaas Knot, exgovernador del Banc dels Països Baixos.

També està sobre la taula el madrileny Pablo Hernández de Cos. Va treballar d'economista, investigador i assessor al BCE, i va ser governador del Banc d'Espanya. Segons el mateix diari, "compleix tots els requisits", si bé els altres dos ja "estan maniobrant" per ocupar el càrrec de Lagarde. A més, Espanya ja té dos alts càrrecs a les institucions europees: Teresa Ribera és la número dos de la Comissió Europea, amb la cartera de Competitivitat i Transició Neta, i Nadia Calviño presideix el Banc Europeu d'Inversions (BEI). Seria estrany, però, que una economia com Espanya, que es troba en un bon moment, es quedés sense cap representant a la comissió executiva del BCE després de la marxa de De Guindos.

Un altre dels nous factors de la UE és que els països bàltics, que cada vegada suposen un pes més important de l'economia de la zona euro, i Finlàndia comencen a reivindicar una veu als càrrecs d'influència del BCE. En aquest sentit, Letònia ja ha dit obertament que pretén aconseguir un lloc en la comissió executiva de l'entitat financera i Finlàndia ha posat sobre la taula el seu governador central, Olli Rehn, que també va ser comissari de la UE. A més, Croàcia també vol que entri a les travesses el governador del Banc Nacional de Croàcia, Boris Vujcic, segons el Financial Times.