Les comarques de Lleida, Girona i el Pirineu lideren el creixement econòmic a Catalunya

BarcelonaLes comarques de Girona, Ponent i el Pirineu van encapçalar el creixement econòmic a Catalunya l'any passat, segons l'Anuari Econòmic Comarcal publicat pel BBVA aquest dilluns. L'estudi conclou que el 2024 la majoria de les regions catalanes ja havien superat els nivells d'activitat previs a l'esclat de la pandèmia, amb l'excepció de les Terres de l'Ebre.

Per comarques, el 2024 la Segarra va ser la que més va créixer, amb un increment del 6,1% del valor afegit brut (VAB), un indicador similar al producte interior brut (PIB) que serveix per mesurar l'activitat econòmica d'un territori. La van seguir la Noguera i l'Alt Urgell, amb un 5,7% i un 5,5%, respectivament.

A l'altre extrem, el Moianès va ser l'única comarca que va tancar l'any passat amb una caiguda de l'activitat, de l'1,1%. La Terra Alta va ser la segona que menys va créixer, amb un 0,8% positiu.

En aquest sentit, el Camp de Tarragona i les comarques de Ponent van superar els nivells d'abans de la pandèmia pel que fa al VAB i ara ja només les Terres de l'Ebre tenen un nivell d'activitat encara per sota dels del 2019. En el cas d'aquestes comarques es deu sobretot al fort pes del sector energètic, que els últims anys ha patit tant la pandèmia, primer, com les turbulències geopolítiques, després, per la invasió russa a Ucraïna i els diversos conflictes al Pròxim Orient, sobretot a Gaza.

El director de l'informe, el catedràtic d'economia de la UAB Josep Oliver, ha destacat en la presentació la "fortalesa" de l'economia catalana aquests últims anys, amb creixements clarament superiors als de les economies de la zona euro. No obstant això, l'anuari assenyala que els serveis personals –com ara el comerç, el turisme o les activitats de lleure– van ser el motor principal de creixement durant l'any passat i representen més del 40% de l'activitat econòmica del país, un pes "molt més elevat que en regions comparables d'Itàlia o Alemanya", com ara el Vènet o Baviera.

Aquest creixement dels serveis es deu a la millora de la renda disponible de les famílies i, per tant, al creixement del consum, gràcies al bon moment que travessa el mercat de treball, que l'any passat va registrar rècords d'ocupació i una caiguda de la taxa d'atur, tant a Catalunya com al conjunt d'Espanya. Aquesta millora del mercat laboral s'ha produït en bona part amb la incorporació de mà d'obra estrangera, com ho demostra el creixement de la població catalana els últims anys, que ha tingut lloc quasi exclusivament amb l'arribada d'immigració d'altres països.

Malgrat això, va destacar també el creixement de la indústria manufacturera, els serveis professionals –logística, transport, professions liberals–, els serveis col·lectius –educació, sanitat i administracions públiques– i la recuperació del sector primari. De fet, la bona marxa de la indústria és, segons Oliver, "la millor notícia" després d'"alguns anys en què el sector manufacturer havia tingut dificultats".

Per contra, el 2024 va ser "un any de frenada per a les exportacions", ha apuntat el catedràtic, tot i que s'ha vist compensat en part pel creixement del turisme, que ha superat les xifres de despesa i visitants del 2019, l'any abans de la pandèmia, tot i que per un marge petit.

Canvi de model incipient

El gran pes dels serveis en el VAB, sobretot els serveis personals, fa que Catalunya sigui "bàsicament un país terciari amb un sector manufacturer que està creixent una mica". Aquesta és la principal diferència amb regions europees com la Llombardia, Baviera, el Vènet o Roine-Alps, que van arrencar el segle XXI amb uns nivells de pes de la indústria similars a Catalunya i que han estat capaços de mantenir-los, cosa que no ha passat al Principat.

Malgrat això, Oliver veu indicis de canvi de model econòmic en els últims anys, tot i que opina que amb els ritmes actuals pot trigar "dècades" a ser prou important perquè canviï substancialment l'"estructura productiva del país". Entre aquests canvis hi ha el fet que els serveis professionals creixen més ràpid que els personals i que la indústria torna a augmentar la seva proporció sobre el total del VAB. També la forta pujada de la inversió, especialment la productiva per part de les empreses, pot mostrar un canvi de model cap a activitats econòmiques de més valor afegit a Catalunya.