La inversió tira del carro i assenyala un canvi de model econòmic a Catalunya

BarcelonaL'economia catalana mantindrà el ritme de creixement previst els pròxims dos anys, sempre que la guerra comercial iniciada pel president dels Estats Units, Donald Trump, no escali més del que ho ha fet fins ara, segons els pronòstics de la Cambra de Comerç de Barcelona. A més, aquest creixement, molt superior a la mitjana europea, està comportant un canvi de patró del model productiu cap a un increment de la inversió i, per extensió, de la productivitat.

L'ens cameral ha presentat el seu informe trimestral de conjuntura econòmica, en el qual ha retallat una dècima, fins al 2,6%, la taxa de creixement previst del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) prevista per a aquest any en comparació amb la seva última predicció, de la primavera passada, mentre que la taxa per al 2026 l'ha deixada sense canvis en el 2,4%.

"Estem triplicant la mitjana europea", ha recordat el cap del gabinet d'estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira, en la presentació de l'estudi a Barcelona. Amb el 2,6% i el 2,2% esmentats, Catalunya frena el seu creixement en relació amb els últims anys, quan ha crescut per sobre del 3%, però manté el període d'expansió de l'activitat econòmica.

Ara bé, els pronòstics de la Cambra no tenen en compte el possible impacte d'un increment dels aranzels per part dels EUA a les exportacions europees. "No sabem quin nivell tindran", ha dit Rovira sobre les tarifes comercials que la Comissió Europea encara està negociant amb el govern nord-americà. "Hem estimat que és més prudent esperar" el final de les negociacions, que en principi tenen com a data límit l'1 d'agost, ha afegit l'economista.

De fet, les exportacions són un dels punts dèbils de l'economia catalana aquest últim any, un fet explicable pel context d'incertesa causat per la guerra aranzelària, que ha retallat el comerç internacional a escala mundial. En cas que finalment els EUA aprovessin un aranzel del 30% als productes de la Unió Europea, l'impacte negatiu directe i indirecte segons el Banc d'Espanya seria de més de 22.000 milions d'euros, cosa que a Catalunya representaria uns 4.000 milions (amb el nivell actual del 10% és de 1.000 milions). Es tracta d'un impacte "molt important", però que no seria tant efecte de la caiguda de vendes als EUA com d'una hipotètica caiguda de les exportacions a socis europeus, com Alemanya o Itàlia, molt més dependents del mercat nord-americà.

Canvi de model productiu

Com ja va avançar la mateixa institució fa uns mesos, les dades analitzades per la Cambra apunten que l'economia catalana està passant per un moment de canvi de model productiu. Els últims anys, els motors del PIB havien sigut el consum de les famílies i de les administracions públiques, així com sectors empresarials de més baix valor afegit i productivitat i salaris baixos. Aquest fet sembla que està virant i que la inversió, especialment la productiva (inversió de les empreses en maquinària, recerca, digitalització o altres actius productius), serà un dels punts forts del creixement ja enguany, però encara més l'any vinent.

En aquest sentit, Rovira ha assenyalat que, mentre que els beneficis bruts de les empreses han augmentat de manera molt notable des del final de la pandèmia, la inversió també ha augmentat, "però molt menys", la qual cosa apunta que el teixit productiu català té encara espai per incrementar una inversió que permetria guanyar productivitat. Sobre aquest increment de la productivitat, Rovira ha indicat que és un "bon senyal" que el PIB per habitant augmenti.

A banda d'això, l'estalvi de les famílies continua a nivells molt més alts que abans de la pandèmia, cosa que normalment es canalitza, almenys parcialment, en un augment general de la inversió a l'economia, tot i que la Cambra augura que s'anirà normalitzant a la baixa.

Tanmateix, malgrat el pes creixent de la inversió, la bona marxa del mercat de treball –la Cambra preveu una frenada en el creixement del total de treballadors, però en cap cas una disminució–, amb una caiguda de la taxa d'atur, permetrà mantenir el consum privat com l'altre pilar del creixement de l'economia catalana. De fet, igual que amb la inversió, Rovira hi veu camp per córrer, ja que –descomptant-hi l'efecte de la inflació– el consum de les famílies encara "no ha arribat als nivells del 2019".

Pel que fa al turisme, un dels sectors amb més pes sobre l'economia catalana, Rovira veu que té poc espai per créixer en volum, ja que s'han superat les xifres de visitants d'abans de la pandèmia, si no és per una "desestacionalització" que incrementi l'arribada de visitants durant els mesos de temporada baixa.