La Cambra de Comerç xifra en uns 1.000 M€ l'impacte dels aranzels a Catalunya

La guerra comercial restarà unes tres dècimes al creixement del PIB català

Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, aquest dimarts.
06/05/2025
3 min

BarcelonaLa Cambra de Comerç de Barcelona estima que la guerra comercial iniciada pel president dels Estats Units, Donald Trump, tindrà un impacte d'uns 1.055 milions d'euros sobre l'economia catalana aquest any, la qual cosa equival a unes tres dècimes del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) català.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Tot i tractar-se d'un impacte important, el fet que els EUA no siguin un dels mercats més grans per a les empreses exportadores catalanes —el país nord-americà va representar el 2024 aproximadament un 4,3% de les exportacions de béns catalanes— fa que Catalunya pugui mantenir xifres de creixement de l'activitat econòmica molt superiors a les de la resta de la Unió Europea tant enguany com el 2026.

En aquest sentit, el president de la Cambra, Josep Santacreu, ha ressaltat aquest dimarts la "resiliència notable" del teixit productiu català respecte als increments aranzelaris i ha recordat que aquesta nova guerra comercial mundial "ens agafa en un moment millor que altres economies i que en altres moments de la nostra història". "La dinàmica és molt bona", ha afegit.

De fet, la Cambra va augurar el passat mes de febrer que l'economia catalana creixeria un 2,7%, una dada que hauria revisat a l'alça, fins al 3%, però que a causa de l'impacte aranzelari deixarà sense canvis. De cara al 2026, l'ens cameral espera un creixement del PIB català del 2,4%, que sense els aranzels hauria sigut del 2,6%. Aquestes xifres són destacadament superiors a la mitjana de la UE, on la taxa de creixement estarà al voltant de l'1% aquest 2025 segons la majoria d'estimacions, amb xifres més baixes en el cas de les grans economies del continent, com ara Alemanya, França o Itàlia.

El director de servei d'estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira, ha destacat que, tot i els estudis que es puguin anar elaborant per part de les institucions econòmiques, "tot és possible", ja que hi ha un "enorme marge d'incertesa" sobre l'evolució de les tensions comercials entre els EUA i la resta del món. Caldrà veure, ha dit, com evolucionarà el tipus de canvi entre l'euro i el dòlar, el preu del petroli i si les negociacions entre Brussel·les i Washington acabaran amb una reducció o una nova pujada de les tarifes. Malgrat això, Rovira ha recordat que, malgrat desaccelerar el creixement global, "no es preveu" que la guerra comercial derivi en una recessió mundial.

Rovira ha destacat que, aranzels al marge, tots els sectors de l'economia creixen a un bon ritme des de fa dos anys i que la tendència es mantindrà. Aquesta bona marxa es fonamenta en la creació d'ocupació i els increments salarials, que "sustenten el consum de les famílies". Així mateix, l'economista ha destacat que hi ha hagut "un creixement important de la productivitat del treball en els últims tres anys" que aquest any es moderarà. Aquest creixement és degut a un augment de "la inversió productiva", que s'ha finançat gràcies a la retallada del cost del crèdit per part del Banc Central Europeu.

En aquest aspecte, Rovira ha destacat que les exportacions catalanes han pogut seguir creixent en valor, tot i estar estancades en volum, la qual cosa vol dir que es venen a l'estranger productes de més valor afegit. A més, ho han fet en un context en què la majoria d'economies europees (també la resta d'Espanya) han vist com els queia o se'ls estancava el comerç exterior.

Malgrat això, el punt negatiu és que la guerra comercial ha afectat la confiança empresarial, que s'ha ensorrat a partir del segon trimestre d'aquest any per les tensions aranzelàries, i que pot afectar negativament tant la contractació com la inversió empresarial en un futur immediat.

Els sectors més afectats

Dels 1.055 milions d'euros d'impacte estimats per la Cambra, uns 281 milions seran directes en exportacions als EUA perdudes, mentre que els 774 milions restants són pèrdues per exportacions secundàries (productes intermedis o d'equipament que van a altres països i d'allà s'exporten als Estats Units).

Tot i que, en general, l'economia catalana podrà resistir sense gaires entrebancs la guerra comercial, hi ha sectors on l'impacte sí que serà més important. L'exportació de productes químics és la que patirà més en volum, amb una pèrdua estimada de 85 milions d'euros, seguida pels béns d'equipament (sense material de transport) i l'alimentació no preparada, amb reduccions de 62 milions i 47 milions, respectivament, segons els càlculs de la Cambra assumint que els aranzels es mantindran en el 10% actual. Els sectors amb tarifes del 25%, com l'automoció i l'acer, també registraran caigudes de les exportacions notables, però inferiors en valor a les esmentades.

Tot i així, l'automoció —un dels motors exportadors de Catalunya— té una dependència baixa del mercat nord-americà. Per contra, la perfumeria, l'oli d'oliva i el sector vinícola sí que tenen un grau de dependència més gran dels EUA, ja que una proporció més gran de les seves exportacions es dirigeix a aquest país, un fet que també passa amb la química i la indústria productora de maquinària.

stats