Un Fòrum de Davos per aclarir si els EUA volen trencar l'aliança amb Europa

Madrid / BarcelonaLa conferència de Davos, la trobada anual de dignataris i empresaris que se celebra a aquesta ciutat suïssa, obre aquest dilluns una nova edició amb la presència del president dels Estats Units, Donald Trump, que hi farà un discurs dimecres, hores després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. La forta inestabilitat política i econòmica a escala mundial –especialment les últimes amenaces de Trump a Groenlàndia– seran el teló de fons de la reunió.

El Fòrum Econòmic Mundial (WEF per les sigles en anglès) se celebra aquest any amb el títol Un esperit de diàleg, una frase que representa "una resposta" a la creixent incertesa geopolítica i, per extensió, econòmica, explica Juan Moscoso del Prado, investigador d'EsadeGeo. "El diàleg no és un luxe, és una necessitat", va dir el president del WEF, l'exministre noruec Borge Brende.

Les relacions entre els EUA i Europa es troben, per tant, en el moment més fred des de la Segona Guerra Mundial, quan la victòria aliada va permetre als EUA construir una aliança amb els països de l'Europa occidental que, a partir de la caiguda de la Unió Soviètica, es va expandir a l'Europa oriental. La recent insistència de Trump i el seu govern de controlar Groenlàndia, malgrat l'oposició frontal dels governs groenlandès i danès, provoca estupefacció i preocupació a part iguals a les capitals europees, que veuen com Washington deteriora les relacions amb els socis de l'OTAN. Aquest deteriorament no només afecta els socis europeus de l'aliança, també el Canadà, país que Trump ha amenaçat d'annexionar-se. El sorprenent atac unilateral a Veneçuela i la captura del seu president, Nicolás Maduro, per part de forces dels EUA, va ser l'element que va encendre definitivament les alarmes als socis comunitaris.

"En aquest context la relació transatlàntica i la gestió europea del risc nord-americà apareixen com un eix específic", assenyala Moscoso del Prado sobre el WEC d'aquest any. Així doncs, cal esperar que els participants en la reunió intentin "fomentar un diàleg" amb l'administració dels EUA per tal d'"aclarir quin serà el paper dels Estats Units i si trencarà de manera absoluta amb el seu paper històric d'aliat d'Europa", afegeix.

La tensió diplomàtica amb la UE per Groenlàndia no serà, però, l'única font de debat sobre la política exterior de l'administració de Trump en referència a Europa. Trump ha reduït al mínim el suport material a Ucraïna per defensar-se de la invasió russa, un element que la UE considera vital per garantir la seguretat del continent, tot i que una part notable de l'esforç que feien els EUA ara l'han assumit estats com Alemanya, França i el Regne Unit. Les tensions sobre el conflicte entre Trump –i el seu vicepresident, J.D. Vance– i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, així com les simpaties intermitents que el líder nord-americà mostra amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, també han causat malestar i preocupació a la majoria de capitals europees, que alhora veuen com els esforços de Washington per assolir alguna mena d'alto el foc o acord de pau de moment no donen fruit.

A banda de Groenlàndia i Ucraïna, però, cal tenir en compte que Trump va iniciar el seu mandat incrementant els aranzels a dotzenes de països d'arreu del món, però amb un focus especial sobre la UE, a la qual ha acusat obertament de viure a costa de l'economia nord-americana. L'ambigu acord comercial entre Trump i la presidenta de la Comissió Europea –que també parlarà a Davos–, Ursula von der Leyen, va representar una pausa a les tensions comercials, que Washington sí que manté amb Pequín, un altre element desestabilitzador de l'economia mundial.

A banda d'això, el conflicte a Gaza, el creixement de les renovables i l'impacte de la intel·ligència artificial sobre l'economia també seran temes a tractar en les dotzenes de conferències i debats del fòrum.

Sánchez torna a Davos

Però la tensió entre l’administració de Trump i la UE també afecta Espanya. "Ha estat una de les veus més determinants en enfortir la UE davant les línies vermelles que es traspassen a l’altre costat de l’Atlàntic", indica Moscoso del Prado. Ara bé, afecta l’Estat de la mateixa manera que a la resta de veïns europeus, afegeix l’analista, sobretot pel que fa a la relació comercial, que es preveu que caigui entre un 7% i un 10% respecte als nivells d'abans de l'arribada de Trump a la Casa Blanca.

En aquest context, Espanya fa temps que busca reforçar la seva relació amb altres zones del planeta, començant per l’Àsia, però també amb l’Amèrica Llatina –és un dels estats membres que més ha celebrat l’acord UE-Mercosur–. Tot plegat marcarà l’agenda de Pedro Sánchez a Davos, on parlarà aquest dimecres al matí, poques hores abans de Trump (en total hi participaran més de 30 caps d'estat o de govern). El WEF és una de les cites predilectes del cap de l’executiu espanyol –hi és un dels habituals– i on aprofita per marcar perfil propi a l’agenda internacional del moment: l’any passat, per exemple, es va reafirmar en la seva oposició contra l'establishment tecnològic.

Aquest any Sánchez viatjarà acompanyat dels mateixos quatre ministres que l'any passat i una àmplia representació de grans empreses espanyoles, tal com han explicat a Europa Press fonts governamentals. Més enllà de les trobades bilaterals amb multinacionals i inversors estrangers, sol ser habitual la fotografia del president del govern amb alguns dels principals directius de l’Íbex-35, fins i tot en moments de relacions tenses. L’any passat es va veure amb el president del BBVA –l’opa al Sabadell, a la qual s'oposava l'executiu, encara eclipsava els titulars–, però també els màxims directius d’Iberdrola, Santander, Repsol, Acciona o Naturgy.