L'Estat planteja uns pressupostos per al 2026 amb despesa i ingressos disparats
La intenció del ministeri d'Hisenda és presentar els comptes públics el primer trimestre de l'any
MadridEl govern espanyol plantejarà uns pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2026 –continuen prorrogats els comptes públics del 2023– amb una despesa i uns ingressos pels núvols. Tot i la dificultat d'aprovar-los al Congrés dels Diputats després que Junts hagi trencat la relació amb el PSOE, la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, té intenció de mirar d'aprovar-los i, de moment, ja ha fet un pas endavant amb l'aprovació del sostre de despesa i la via d'estabilitat. "Seran uns pressupostos expansius i responsables", ha anticipat Montero en roda de premsa aquest dimarts.
En concret, el consell de ministres ha aprovat un sostre de despesa (quantitat màxima que poden gastar en un any el conjunt de les administracions públiques de l'Estat) que torna a ser de rècord: 212.026 milions d'euros sense els fons europeus. Amb l'arribada dels últims fons d'aquest mannà aprovat arran de la covid-19 –s'han d'executar el 2026–, el sostre de despesa es dispara fins als 216.177 milions. Es tracta d'un límit de la despesa un 8,5% superior al límit de l'any 2025 (195.353 milions d'euros), que mai va arribar a veure la llum per falta d'acord polític i l'avançament electoral a Catalunya. "Aquest sostre de despesa duu l'ADN del govern progressista", ha afirmat Montero.
Rere aquest increment del sostre de despesa Hisenda hi dibuixa uns ingressos tributaris pels núvols. En concret, Montero ha anticipat que estima per a aquest 2025 uns ingressos per sobre dels 325.000 milions d'euros. "I el 2026 augmentaran un 8,5%", ha afirmat. Una part d'aquesta evolució dels recursos s'explica pel context inflacionista (la majoria d'organismes estimen una inflació mitjana per sobre d'un 2% per a aquest 2025 i lleugerament per sota el 2026). Això, per exemple, es notarà en els ingressos que provenen de l'IRPF, que suposen el gruix dels recursos que entren a les arques públiques. Ara bé, Hisenda també ho vincula a la bona marxa de l'economia espanyola, mentre que refreda la via d'apujar impostos. "L'increment dels recursos no suposarà cap actuació que requereixi una llei [...], moltes figures fiscals tenen capacitat de creixement", ha indicat Montero.
Uns pressupostos "atractius"
"Seran uns pressupostos atractius amb un sostre de despesa que permetrà consolidar partides socials [...] Alguns partits polítics pensen que poden tombar-los sense justificar-ho, però hauran d'explicar per què no volen que s'inverteixi més en polítiques de salut, beques...", ha reiterat Montero, que ha assegurat que l'executiu de Pedro Sánchez "ho donarà tot" per aprovar-los.
La intenció d'Hisenda és presentar i aprovar un avantprojecte de pressupostos de l'Estat el primer trimestre de l'any que ve, segurament a mitjans de febrer, indiquen fonts del ministeri, cosa que farà que coincideixin amb el tràmit de la condonació del deute autonòmic al Congrés i la presentació del model de finançament autonòmic. Aquesta agenda, però, no preocupa a Hisenda.
Entre les grans partides pressupostàries que haurà d'afrontar el govern espanyol l'any que ve hi ha l'increment de les pensions, que es tornaran a revalorar amb la inflació mitjana d'aquest 2025. De fet, fins al 2050 es preveu que aquesta partida creixi fruit de la jubilació de la generació del baby boom. També hi haurà un increment dels sous públics. I finalment el compromís de gastar més en defensa. Amb els pressupostos prorrogats, l'executiu de Pedro Sánchez ha optat per vies alternatives, sobretot transferències de crèdit, per complir amb el compromís amb l'OTAN d'assolir el 2% del PIB en defensa aquest 2025.
Reducció del dèficit i el deute
Abans, però, la via d'estabilitat (objectius de dèficit, deute i regla de despesa) per al període 2026-2028, que també s'ha aprovat aquest dimarts, haurà de fer el salt al Congrés dels Diputats. La intenció és que el tràmit parlamentari comenci i acabi aquest mes de desembre. Aquesta via, però, neix ferida de mort si es té en compte la posició del PP i de Junts. El motiu és que, d'entrada, no veuen bé l'objectiu de dèficit que s'ha plantejat per a les comunitats autònomes, que és el mateix que el del 2024, quan ja va descarrilar: un objectiu de dèficit d'un 0,1% del PIB el 2026, tal com es va detallar aquest dilluns en el marc d'un Consell de Política Fiscal eclipsat pel futur model de finançament autonòmic. És per això que la possibilitat de lligar prou vots per a uns nous comptes públics és, ara mateix, pràcticament nul·la.
En cas que la via es tombi dos cops, Montero assumirà la proposta incorporada al Pla Fiscal Estructural enviat a Brussel·les. A partir d'aquí, començarà l'enginyeria per a uns nous pressupostos. Fonts governamentals es mostren optimistes i "no descarten" que Junts canviï d'opinió. De fet, les mateixes fonts valoren que si Carles Puigdemont pogués tornar es podria obrir una "finestra d'oportunitat" per aprovar els comptes públics.
Per al conjunt de les administracions públiques, Hisenda planteja un objectiu de dèficit d'un 2,1% del PIB el 2026, de manera que l'Estat compliria amb les regles fiscals. De cara al 2028, el dèficit públic de l'Estat cauria fins a l'1,8% del PIB. Per subsectors, l'administració central hauria de tancar l'any que ve amb un dèficit públic d'un 1,8% del PIB; els ajuntaments, amb equilibri fiscal (0,0% del PIB), mentre que per a la Seguretat Social es planteja un objectiu de dèficit d'un 0,2% del PIB. "Espero que quan es voti la via d'estabilitat al Congrés dels Diputats, els grups polítics estiguin a l'altura", ha reiterat Montero.
Pel que fa al deute, Hisenda preveu que se situï en el 100,9% del PIB l'any que ve i que vagi disminuint progressivament fins a quedar-se per sota de la línia psicològica dels tres dígits, de manera que el 2028 se situaria en el 99% del PIB.
Amb aquestes xifres damunt la taula, el govern espanyol treu pit del seu "compromís amb la responsabilitat fiscal". De fet, l'executiu de Pedro Sánchez ha defensat sempre un equilibri entre el desemborsament de recursos públics i la reducció progressiva del dèficit i el deute.
Nou quadre macroeconòmic
El consell de ministres d'aquest dimarts també ha aprovat un nou quadre macroeconòmic, que sustentarà la base dels pressupostos. Pel que fa al creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) aquest 2025, l'executiu l'enfila fins al 2,9%, tal com ha detallat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en roda de premsa després del consell de ministres. Això suposa una revisió a l'alça de 2 dècimes respecte a l'última previsió del mes de setembre, però també equiparar-se a la previsió d'aquest dilluns de la Comissió Europea. "Espanya continua creixent amb força", ha afirmat Cuerpo, que ha assegurat que això es tradueix en "una millora de la renda dels ciutadans, però també en una reducció de la desigualtat i la pobresa".
De fet, per primer cop el ministeri d'Economia introdueix al quadre macroindicadors sobre desigualtat i pobresa per fer un seguiment de la seva evolució a l'Estat. Cuerpo ha defensat que la introducció d'aquests indicadors permet fer "una anàlisi més completa" de l'economia espanyola. En termes de desigualtat, el govern espanyol es fixarà en l'Índex de Gin i l'indicador S80/20, mentre que utilitzarà les previsions de la taxa de risc de pobresa de l'Institut Nacional d'Estadística.