El BCE proclama el final de la gran rebaixa dels tipus d'interès

Brussel·lesLa presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha proclamat un canvi de cicle. Tot va començar després de la pandèmia i amb l'inici de la invasió russa contra Ucraïna: els preus es van disparar i, per mirar d'aplacar la inflació, Frankfurt va apujar de pressa i corrents els tipus d'interès –que portaven estancats al 0% des del 2016–. De mica en mica, la taxa d'augment de preus s'ha anat reduint i l'entitat bancària ha retallat el preu del diner al mateix ritme. Ara la inflació ja s'ha estabilitzat al voltant de l'objectiu del 2% i, per això, aquest dijous l'entitat bancària ha decidit per unanimitat mantenir els tipus d'interès al 2% en la trobada del consell de govern del BCE.

És la segona vegada que el BCE no retalla el preu del diner després de retallar-lo fins a vuit vegades consecutives, i la dirigent francesa ha deixat entreveure que el consell de govern del BCE preveu mantenir-lo en aquests nivells a les pròximes reunions. Això sí, la presidenta del BCE assegura que les futures decisions de l'òrgan continuaran basant-se en les dades macroeconòmiques del moment, si bé ha apuntat que no mouran fitxa si es mantenen com fins ara. I, de fet, les previsions econòmiques de l'organisme bancari pronostiquen que la inflació es mantindrà estable i que el creixement econòmic fins i tot serà lleugerament millor del que s'esperava inicialment. "Estem en un bon moment", ha dit Lagarde en roda de premsa.

Pel que fa a la inflació, la dirigent francesa s'ha mostrat molt optimista i ha celebrat que es preveu que es mantingui estable al voltant dels nivells actuals. "El procés de desinflació s'ha acabat", ha dit en roda de premsa. Segons les previsions econòmiques del mateix BCE, l'augment de preus se situarà aquest any en el 2,1%, l'any que ve en l'1,7% i el 2027 remuntarà lleugerament, fins a situar-se en l'1,9%. Pel que fa a la inflació subjacent, que és la que exclou els preus més volàtils d'elements com l'energia o els aliments, se situarà encara per sobre de l'objectiu del BCE, al 2,4% aquest any. Ara bé, el curs que ve ja baixarà fins a l'1,9% i el 2027, fins a l'1,8%.

En canvi, els experts en l'organisme bancari revisen bastant a l'alça les previsions del creixement de la zona euro. Segons els seus càlculs, se situaria a l'1,2% el 2025, tres dècimes més del que van pronosticar el juny passat. Tanmateix, les projeccions de l'increment de l'activitat econòmica són lleugerament inferiors –tres dècimes menys– i ara estan a l'1%. Pel que fa al 2027, el BCE les manté sense cap variació, a l'1,3%.

Cal recordar que l'increment del preu del diner és la principal eina de la qual disposa el BCE per aplacar la inflació, que es va disparar després de la pandèmia i amb l'inici de la guerra d'Ucraïna. Ara bé, és una arma de doble tall i també provoca una desacceleració econòmica. Per això, l'entitat bancària sempre busca l'equilibri i, davant d'un augment de preus estable al voltant del 2% i una economia amb més bona salut del que s'esperava, ha decidit no moure fitxa.

L'eurozona pot amb Trump i la crisi de França

Lagarde va explicar en la roda de premsa de l'últim consell de govern del BCE que optaven per no tocar els tipus per, en gran part, tenir marge de maniobra si els Estats Units i la Unió Europea no arribaven a un acord comercial. Així, la decisió de mantenir els tipus al 2% no deixa de ser un símptoma de confiança en l'economia de l'eurozona i la seva capacitat per afrontar els aranzels del 15% que Donald Trump aplicarà a tots els productes europeus. De fet, Lagarde ha assegurat que a principis d'estiu hi havia "molta més incertesa" que actualment pel pacte comercial signat entre les dues potències, malgrat que els reptes geopolítics que suposen la guerra d'Ucraïna i la de Gaza es mantenen.

Ara bé, la dirigent francesa ha apuntat que preveuen que els efectes dels aranzels en l'activitat econòmica es començaran a notar més a partir d'ara, però creu que "s'esvairan" a partir d'aquí un any. Sigui com sigui, la presidenta del BCE considera que el creixement del producte interior brut (PIB) serà lleugerament superior al que es preveia inicialment per les grans inversions públiques en matèria de rearmament i de renovació de grans infraestructures, així com per la bona salut del consum intern i del mercat de treball –l'atur es manté en mínims històrics, al 6,2%.

Respecte a la crisi política i econòmica de França, Lagarde ha mirat de llançar pilotes fora i s'ha limitat a enviar missatges de confiança. Així, la dirigent francesa ha assegurat que confia que els legisladors gals prenguin decisions que "redueixin la incertesa el màxim possible", i els ha tornat a ensenyar el camí de l'austeritat, com en els vells temps de la crisi econòmica. "Estic segura que tots els governants operaran tenint en compte el marc de les regles fiscals de la Unió Europea", ha dit la presidenta del BCE.