L'FMI rebaixa les previsions de creixement per a Espanya fins al 2,1% el 2026 per la guerra a l'Iran
L'organisme considera que el conflicte afectarà l'Estat principalment per l'augment de preus del petroli
BarcelonaEl Fons Monetari Internacional (FMI) ha revisat a la baixa les previsions de creixement de l'economia espanyola de cara al 2026 i al 2027 arran de la guerra a l'Iran. Concretament, preveu que el creixement del PIB es moderi aquest any al 2,1% des del 2,8% del 2025, la qual cosa implica una revisió a la baixa de dues dècimes respecte al pronòstic del gener passat, mentre que per al 2027 anticipa un augment de l'1,8%, una dècima menys del previst. Amb tot, segons l'organisme, el creixement econòmic continuarà sent ferm a curt termini, malgrat l'impacte advers esperat en relació amb el conflicte a l'Orient Mitjà.
Més enllà del 2027, la institució preveu que el creixement anual del PIB s'estabilitzi entorn del seu potencial a mitjà termini al voltant de l'1,7%. Pel que fa a la taxa d'inflació general interanual, el personal tècnic de l'FMI calcula que arribaria aproximadament al 3% a la fi del 2026, per més tard caure al 2,2% a l'acabar el 2027. Aquest escenari base suposa una evolució dels preus del petroli i del gas vinculada, en línies generals, amb els preus dels futurs a mitjans de març d'aquest any. També anticipa que el conflicte a l'Orient Mitjà afectarà negativament l'economia espanyola, "principalment per l'augment dels preus del petroli". Per la seva banda, l'impacte de la pujada del gas "hauria de veure's atenuat per diversos factors, principalment per la gran proporció d'energies renovables en el mix elèctric d'Espanya".
Inflació i riscos
Alhora, des de l'FMI s'espera que la demanda interna continuï sent la principal font de creixement, compensant en part la moderació dels factors determinants pel costat de l'oferta, com l'augment de la població activa, i de la demanda, en el cas del turisme, dels últims anys. Així mateix, preveuen que el consum privat continuï mantenint-se per l'augment sostingut dels salaris en un entorn de mercat laboral encara dinàmic, i per una caiguda continuada de la taxa d'estalvi que permetrà a les llars espanyoles esmorteir l'impacte del xoc energètic, mentre que la inversió es beneficiarà de l'últim any dels fons europeus Next Generation i del repunt continuat de la construcció d'habitatges.
"Si bé existeixen alguns riscos a l'alça de caràcter domèstic, en conjunt els riscos per a les perspectives s'inclinen majoritàriament a la baixa", apunta l'FMI, i adverteix que un conflicte prolongat a l'Orient Mitjà podria traduir-se en un augment més durador dels preus de l'energia, un enduriment de les condicions financeres i una incertesa més gran, la qual cosa pesaria sobre la inversió, el consum i el creixement, al mateix temps que també podria provocar efectes més grans de segona ronda sobre els salaris i la inflació, i es mantindria la inflació general per sobre del 3% durant un temps.
A més de la crisi oberta per l'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran i la resposta del país persa, la institució assenyala que la recrudescència d'altres tensions geopolítiques i de les mesures comercials és un altre risc extern important per a Espanya i per a l'economia global.