Només Netanyahu porta el timó

Es pot dir de moltes maneres, però el significat és el mateix: Benjamin Netanyahu és qui porta el timó de la guerra. Fins i tot ho tenen clar als EUA molts republicans, que estan molt lluny de ser antisionistes. L’excel·lent periodista israelià Barak Ravid, corresponsal a Washington, que sovint parla telefònicament amb Donald Trump, ho ha dit de la següent manera: cada dia que passa Trump s’identifica més amb Netanyahu.

No és només ara, durant la guerra; el mateix va passar amb l’esclat del conflicte fa gairebé tres setmanes. Dimarts passat va dimitir Joe Kent, director del Centre Nacional de Contraterrorisme, que ha suggerit que Trump, que el va escollir per al càrrec, ha mentit dient que l’Iran era un perill imminent per a la seguretat dels Estats Units.

Kent va justificar la seva dimissió dient que "en bona consciència" no podia donar suport a la guerra. “L’Iran no representava una amenaça imminent per a la nostra nació, i és clar que nosaltres vam començar aquesta guerra per la pressió d’Israel i del seu poderós lobi americà”, va explicar fent-se ressò d’un argument que no només comparteixen a l’ala esquerrana dels demòcrates, sinó també molts republicans conservadors aliats de Trump, com és el cas de Kent.

Justificacions canviants

En les últimes tres setmanes, Trump ha justificat la guerra amb diversos arguments, i dimecres va dir que l’administració republicana no necessita "gent que no sigui intel·ligent”, com Joe Kent, és a dir, que cregui que la guerra no està prou justificada. Cal recordar que Mike Johnson, el republicà que presideix la Cambra de Representants, també ha suggerit que Israel va arrossegar els Estats Units a la guerra i va deixar a Trump una “decisió molt difícil”.

Pocs dies abans, el secretari d’Estat, Marco Rubio, també va dir d'una manera molt explícita que Israel va arrossegar els Estats Units a la guerra, però Trump ho va negar i Rubio va haver de corregir-se poques hores després. En tot cas, aquesta opinió la comparteixen un nombre significatiu de republicans conservadors, un sector que s’està allunyant d’Israel.

És difícil saber si la relació del Partit Republicà amb Israel canviarà a curt o mitjà termini, però aquesta és una possibilitat clara que estan considerant a l'estat jueu. Sembla difícil que el president Trump que coneixem faci un gir en aquesta qüestió, però és evident que les bases republicanes no són les mateixes que fins fa alguns anys, i les actituds davant la guerra de l'Iran en són una prova.

En tot cas, Netanyahu no només ha arrossegat Trump a la guerra, sinó que també porta el timó del conflicte. Sembla difícil que la guerra s’acabi si Netanyahu no treu algun rèdit polític a canvi d'aturar-la. Les eleccions israelianes tindran lloc abans del 27 d’octubre, en una data que encara no es coneix, i per a Netanyahu la guerra és un element significatiu de la seva campanya electoral.

Algunes enquestes recents qüestionen la seva popularitat, i per això el primer ministre israelià necessita obtenir resultats clars i convincents sobre el camp de batalla. És el que li demanen els seus electors. Aquesta circumstància significa que intentarà allargar el conflicte fins que l’opinió pública estigui convençuda que ell continua sent la millor opció de futur. Per tant, la decisió d’acabar la guerra depèn més del líder israelià que de Trump.