El Banc d'Espanya tanca l'any amb una revisió a l'alça del creixement el 2025 i el 2026

BarcelonaEls analistes del Banc d’Espanya se’n van de vacances de Nadal deixant bona boca pel que fa al creixement econòmic a l'Estat. En línia amb la resta d’organismes internacionals, i també del govern espanyol, l’ens supervisor preveu que l’economia espanyola creixi més del previst aquest 2025 (un 2,9%), però també el 2026 i el 2027. I que creixi amb força. D’aquesta manera, de cara a l’any que ve estima un rebot del producte interior brut (PIB, l’indicador que serveix per mesurar la mida d’una economia) d’un 2,2%, mentre que el 2027 el situa en un 1,9%, tal com es recull en les projeccions macroeconòmiques publicades aquest dimarts. Es tracta d’una revisió a l’alça de quatre i dues dècimes respectivament en comparació amb les projeccions del mes de setembre. 

Rere l'optimisme que insuflen les dades publicades aquest dimarts, en particular les del 2026, hi ha un efecte de vents de cua del 2025: com que l'economia espanyola tancarà l'any més bé del previst, això es notarà en l’arrencada del que ve. De fet, de cara al quart trimestre (octubre, novembre i desembre), el Banc d'Espanya preveu que el PIB creixi de manera "robusta" entre un 0,6 i un 0,7%.

Pel que fa a l'exercici del 2025, rere la millora del PIB hi ha jugat a favor la revisió de les dades de comptabilitat nacional –les dades de l'INE– corresponents als últims mesos; també un dinamisme més elevat del consum privat de les famílies i que s'explica per la bona marxa del mercat laboral i la flexibilització d'accés al crèdit fruit de la relaxació de les condicions financeres. Finalment, hi ha jugat a favor un comportament "més positiu" de les exportacions de serveis no turístics (per exemple, serveis de consultoria), cosa que contrasta amb el comportament dèbil de les exportacions de béns els últims mesos, coincidint amb l'entrada en vigor dels aranzels de Donald Trump.

Creixement d'un 0,6% el tercer trimestre

De fet, les exportacions han suposat el taló d'Aquil·les de l'economia espanyola el tercer trimestre de l'any, com ha constatat l’Institut Nacional d'Estadística (INE) aquest dimarts. L'organisme estadístic ha confirmat que el PIB espanyol va créixer un 0,6% entre el juliol i el setembre. Aquesta evolució a l'alça de l'economia, però, va frenar-se en una dècima respecte al segon trimestre, quan l'increment va ser del 0,7%. El sector exterior va ser un dels elements que van frenar el creixement.

En canvi, el consum de les llars continua sent el motor, com han destacat des del ministeri d'Economia. Aquest element ha registrat un repunt de l'1,1% el tercer trimestre, de manera que ha accelerat el ritme respecte al període precedent. El departament que lidera Carlos Cuerpo també ha remarcat l'avenç sòlid de la inversió, que ha augmentat en un 2,1%, i ha tret pit del fet que aquest dinamisme es produeix malgrat un context internacional d’incertesa geopolítica i comercial. A parer de l'executiu espanyol, aquestes dades reforcen les seves previsions d’un creixement del PIB del 2,9% o superior el 2025, amb Espanya quedant per sobre dels seus principals socis comunitaris.

Pressió a l'alça dels preus

Amb tot, el comportament del creixement macroeconòmic contrasta amb el comportament dels preus. El Banc d'Espanya revisa a l'alça les previsions inflacionistes per a aquest any, però també per al 2026, mentre que fa el contrari per al 2027. Així, segons el BdE, la taxa d'inflació mitjana (el creixement dels preus) el 2025 se situarà en un 2,7% en comparació amb l'any anterior, i en un 2,1% el 2026. Això suposa dues i quatre dècimes més respectivament en comparació amb les projeccions del mes de setembre.

El Banc d'Espanya vincula el repunt de preus d'aquest exercici i el que ve a l'increment de les rendes salarials fruit de la negociació col·lectiva, però també a una pressió més gran de la inflació subjacent (la que no inclou elements més volàtils, com els aliments frescos i l'energia), així com als preus energètics. Alhora, el dinamisme econòmic i l'impuls del consum privat, així com el turisme, també donen ales als preus.