El consum i la inversió mantenen la bona marxa de l'economia espanyola a l'estiu

BarcelonaL'economia espanyola va continuar creixent a l'estiu a un ritme clarament superior al de la majoria de països europeus. La inversió de les empreses i el consum de les famílies van ser els dos principals motors del creixement en un moment en què el sector exterior (exportacions i turisme) va frenar l'activitat.

Així, el tercer trimestre d'aquest any el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) d'Espanya es va expandir un 0,6% en relació amb el trimestre anterior, mentre que si es compara amb el mateix període del 2024, el creixement va ser del 2,8%, segons dades avançades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En un comunicat, el ministeri d'Economia ha destacat que el creixement "és el reflex de la solidesa del mercat laboral i de l'augment del poder adquisitiu" dels ciutadans i del "dinamisme de l'economia espanyola".

Les xifres representen un lleuger alentiment respecte a les del segon trimestre –quan el creixement trimestral va ser una dècima superior, del 0,7%, i l'anual, tres dècimes superior, del 3,1%–, però es manté a un ritme clarament superior al de les altres grans economies europees. Per exemple, Alemanya, tradicionalment la locomotora econòmica del continent, fa tres anys que està en una situació de quasi recessió, mentre que els altres dos grans països de la zona euro, França i Itàlia, registren taxes anuals de creixement que no arriben ni a la meitat de l'espanyol.

De fet, recentment tant el Fons Monetari Internacional (FMI) com l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) han revisat a l'alça la seva previsió de creixement per a Espanya aquest 2025, a diferència del Banc d'Espanya, que al juny les va retallar.

El sector exterior resta

Les dades de creixement destaquen encara més si es té en compte que el sector exterior (turisme i exportacions) va tenir una aportació negativa al creixement; és a dir, va fer disminuir el PIB. No obstant això, la forta demanda interna, impulsada pel consum i la inversió, va compensar amb escreix la davallada del sector exterior.

Per exemple, l'activitat econòmica dins de l'Estat va aportar 1,2 punts percentuals al creixement de l'economia respecte al trimestre anterior, però el sector exterior n'hi va restar 0,6 punts, la qual cosa situa la taxa trimestral en l'esmentat 0,6%. Igualment, l'augment anual del 2,8% és fruit de 3,7 punts aportats per la demanda interna, compensats per una disminució de 0,8 punts de la demanda exterior.

Segons l'INE, en el cas del sector exterior les importacions de béns i serveis van créixer a un ritme notablement més alt que les exportacions, que, tanmateix, també van augmentar. Respecte a un any enrere, les exportacions es van incrementar un 3,2%, cosa que suposa una frenada de sis dècimes en comparació amb la dada registrada el segon trimestre d'aquest any. Per contra, les importacions van augmentar un 6,1% anual, un nivell similar al del trimestre anterior.

Aquest augment de les importacions a un ritme més elevat que el de les exportacions incrementa el dèficit comercial espanyol i explica per què l'aportació del sector exterior al creixement va ser negativa.

El sector exterior inclou tant la compravenda de béns físics a l'estranger com de serveis. És a dir, inclou com a exportació la despesa de turistes estrangers en territori espanyol i, com a importació, el que gasten els turistes espanyols a tercers països.

El fet que Espanya hagi mantingut positiu el creixement de les exportacions mostra que, de moment, està resistint els efectes de la guerra aranzelària iniciada amb el retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units.

Inversió disparada

Pel que fa a l'activitat econòmica dins de l'Estat, el consum de les famílies i, sobretot, la inversió van ser els dos pilars del creixement espanyol. En el cas de la inversió empresarial, destaca que va créixer un 1,7% entre el juliol i el setembre i un 7,6% respecte al mateix període del 2024. La debilitat de la inversió, sobretot la productiva per part de les empreses, havia sigut un dels punts flacs de l'economia espanyola des de la crisi financera del 2008.

Pel que fa a les llars, van consumir un 1,2% més que els tres mesos anteriors (un 3,3% més que un any enrere), mentre que la despesa pública va créixer un 1,1% trimestralment i un 1,3% anualment.

Per sectors, la construcció va ser el que va tirar més, amb una expansió de l'activitat del 6,1% en relació amb un any enrere. La indústria va créixer un 3% anual i els serveis, que representen més de dos terços del PIB espanyol, van créixer un 3,2%. Només el sector primari va patir un retrocés, del 2,2%.

Les dades publicades aquest dimecres per l'INE són un primer avançament, que la mateixa institució estadística confirmarà i ampliarà el pròxim 23 de desembre. Així mateix, la setmana que ve l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat, publicarà un primer avançament de les dades del PIB de Catalunya.