"Optimisme" moderat a la Cambra de Comerç: l'economia catalana creix gràcies a la inversió i la productivitat

BarcelonaLa Cambra de Comerç de Barcelona ha revisat aquest dimarts a l'alça les seves previsions de creixement per a l'economia catalana enguany. La institució empresarial considera que l'activitat econòmica aquest 2025 anirà a l'alça gràcies a una millora del consum de les famílies i de la inversió de les empreses, cosa que s'està notant també en la pujada de la productivitat, una de les assignatures pendents històricament del teixit productiu català. Per això, el president de la Cambra, Josep Santacreu, ha enviat un missatge d'"optimisme", però amb "cautela".

Concretament, la Cambra ha incrementat tres dècimes, fins al 2,9%, la taxa anual de creixement que espera per a l'economia catalana aquest any, i ha deixat sense canvis, al 2,4%, la del 2026. La revisió a l'alça arriba poc després que la Generalitat també refés els seus pronòstics, però en aquest cas a la baixa, tot i que el director del gabinet d'estudis de l'ens cameral, Joan Ramon Rovira, ho ha atribuït a la publicació de noves dades a escala espanyola i global en el període entre les dues revisions.

Igualment, també la majoria d'institucions internacionals assenyalen que Espanya en el seu conjunt també tindrà uns bons resultats econòmics. De fet, en els últims tres anys, tant Catalunya com l'Estat han liderat el creixement entre les grans economies d'Europa. "La conjuntura fa goig, són notícies molt positives en tots els sentits", ha dit Rovira en l'acte de presentació de les noves previsions. En aquest sentit, les taxes de creixement previstes, per sota del 3%, són inferiors a les dels últims anys, quan van fregar el 4% i eren "absolutament insostenibles" per a una economia desenvolupada com la catalana (els països més rics acostumen a tenir taxes de creixement més baixes).

Tanmateix, Rovira ha matisat que hi ha "riscos relacionats amb l'evolució de l'economia mundial". En aquest sentit, l'economista ha assegurat que l'"impacte dels aranzels" imposats pels Estats Units a la Unió Europea encara no ha arribat a la majoria de sectors. Rovira ha insistit que Catalunya té una exposició directa als EUA força reduïda (menys d'un 5% de les exportacions catalanes van al mercat nord-americà), però la té molt elevada amb països que sí que venen molts als Estats Units, sobretot Alemanya, França i Itàlia.

Possible canvi de patró

Més enllà de les xifres concretes, però, l'optimisme de la Cambra ve sobretot pel canvi en els motors que impulsen el creixement: el consum privat i la inversió de les empreses en factors productius "estan agafant el relleu" a les exportacions i la despesa pública (en part pels fons europeus), que havien sigut els altres dos pilars del creixement des del final de la pandèmia.

Aquests increments de la inversió i el consum porten l'economia a una "espiral positiva", segons Rovira, en què aquests dos factors augmenten els beneficis empresarials, cosa que permet millorar de nou la inversió i, alhora, incrementar els sous i la contractació de més mà d'obra, que fa créixer el consum.

La inversió, tant la productiva com en construcció, és un element "preocupants" fins ara, a parer de la Cambra, que les dades apunten que està millorant. En el primer cas, "va repuntar clarament el 2024, també per treballador", mentre que en el segon també creix, però a un ritme massa lent "per solucionar un dels problemes" principals de la societat avui, que és l'accés a l'habitatge, ha comentat Rovira.

L'increment de la inversió és un dels "factors explicatius de l'evolució de la productivitat del treball", ha afegit el cap d'estudis de la Cambra. De fet, aquest és el canvi que més ha destacat l'ens cameral en el seu informe. La productivitat —la mesura de l'eficiència d'un treballador, d'una empresa o d'un territori a l'hora de produir béns o serveis— és un dels elements que més preocupen darrerament als economistes catalans, ja que tradicionalment sempre ha sigut més baixa que a la resta d'Europa, cosa que explica els nivells de benestar superiors a altres països del continent. Així, la productivitat per treballador va recuperar el 2024 els nivells prepandèmia a Catalunya (a Espanya encara no), mentre que, des de finals del 2022, s'ha disparat la productivitat per hora treballada.

Malgrat la bona marxa de la productivitat, la Cambra ha fet un crit d'alerta sobre l'increment de les baixes laborals. Rovira ha recalcat que Catalunya i Espanya tenen uns dels registres d'"hores laborals no treballades més alts d'Europa", que a més han crescut de manera pronunciada des del final de la covid, tant per baixes de salut com per baixes d'altres tipus (afers propis, maternitat, mudança, casament, etc.). No obstant això, l'economista ha explicat que no hi ha, de moment, prou dades per explicar per què l'absentisme està augmentant.