"Tenim sectors que creen feines amb sous de misèria o on no hi ha gent per treballar-hi"

Barcelona"Potser no anem del tot bé", diu l'economista Modest Guinjoan (Riudoms, Baix Camp, 1954), sobre la situació de l'economia catalana. Sobre el paper, el govern espanyol, la Generalitat, els sindicats i les patronals estan contents: Espanya és un dels països líders en creixement econòmic i la creació de llocs de treball a Europa i a Catalunya fa dos anys que creix més que la mitjana estatal. El problema, segons Guinjoan, no està en el creixement concret, sinó en el progrés de l'economia i, sobretot, de la societat catalana.

Guinjoan acaba de publicar Créixer o progressar. Catalunya davant del mirall (Pòrtic), un assaig en el qual retrata amb detall quina és l'estructura productiva del país i, sobretot, quines en són les debilitats més destacades. I aquí és on la imatge que es veu reflectida al mirall no agrada a l'autor, però tampoc a molts altres entesos del país, que fa temps que avisen que l'activitat econòmica a Catalunya està massa concentrada en sectors que permeten créixer a l'economia, però que no creen més benestar als ciutadans.

L'economista, que al llarg de la seva vida professional va ser professor d'economia a la Universitat Pompeu Fabra, alt càrrec al departament d'Indústria del Govern i assessor empresarial, té clar per on plora la criatura: "Les debilitats pràcticament estan concentrades en el món laboral i al darrere de sectors que creen llocs de treball on no hi ha gent per treballar-hi o on es paguen uns sous de misèria", opina.

Entre aquests sectors, el que més destaca és el turisme, però n'hi ha d'altres, com ara una gran dependència del comerç o, en la indústria, el fort pes del sector carni. "El turisme de masses, com ara la ciutat de Barcelona, i no diguem també Lloret, té uns costos tremends", diu Guinjoan, perquè "consumeix territori i genera llocs de treball que aquí no hi ha ningú que vulgui ocupar", cosa que obliga a importar mà d'obra d'altres indrets del món, persones que troben en aquest tipus de feines "una sortida fàcil, però mal pagada. ¿Això és el que necessitem? Jo crec que no", sentencia Guinjoan.

Aquest creixement basat en la població –en un país amb un creixement vegetatiu negatiu i que, per tant, ha d'acollir immigració– és un dels aspectes més destacats del model català. "Creixem un 3% cada any, però, en la pràctica, per habitant creixem un 0,5%", diu. És a dir, el país es fa més gran econòmicament, però no es fa més ric, i per extensió, tampoc els seus ciutadans.

"Hi ha hagut una acumulació d'opinions cada vegada més creixent d'economistes reconeguts, acadèmics i fins i tot alguna institució econòmica que han anat posant sobre la taula que potser no anàvem del tot bé", explica Guinjoan a l'ARA. De fet, entitats com la Cambra de Comerç fa temps que indiquen el mateix que Guinjoan analitza al seu llibre: el problema de Catalunya està en la productivitat.

La productivitat és una mesura de l'eficiència econòmica d'un treballador, d'una empresa o d'un territori. Com més productiu és un país, més produeixen en menys temps els seus treballadors i les seves empreses. Guinjoan, com altres experts, creu que el creixement de la productivitat, i no pas del conjunt de l'economia, ha de ser l'objectiu dels pròxims anys. "Productivitat vol dir salaris alts, ha d'estar ben repartida. No pot ser que hi hagi productivitats de misèria perquè els salaris són de misèria", conclou.

Crítica a les administracions

Un dels principals problemes que, a parer de Guinjoan, expliquen que el teixit productiu català i espanyol es basi tant en sectors de sous i productivitat baixos es deu a les polítiques econòmiques. "El món polític té més poder del que sembla a l'hora d'acompanyar el sistema productiu, però històricament té una certa servitud cap a la inèrcia econòmica", reflexiona. En aquest sentit, l'economista apunta que "les administracions, quan senten a parlar de creació de llocs de treball, no saben dir que no" i, a més, "no pensen ni en la qualitat ni si hi ha gent al territori per omplir aquests llocs de treball".

Un altre element és "la creença d'inferioritat" del país, sobretot dels governs. "Ens agrada fer coses per figurar", recorda, amb projectes de gran abast mundial, però que enforteixen justament els sectors menys productius, des de grans esdeveniments esportius (Jocs Olímpics, Copa Amèrica, Fórmula 1) fins a macrofestivals de música, els quals reben grans quantitats d'ajudes públiques. "A Dinamarca, que és un país amb la meitat de població, ja tenen prou feina a casa seva i es dediquen a les coses en què són forts, no a projectar-se al món", comenta. Aquests grans esdeveniments són per "fer volar coloms i dir «que bé que ens ho passem», però una vegada passat l'entreteniment, s'ha acabat", afegeix.

A banda de les administracions, "una part de l'elit empresarial ha renunciat a l'activitat que requereix més esforç i és més arriscada per passar a buscar el diner més fàcil", diu Guinjoan. Malgrat això, també destaca que "de fortaleses, aquest país, en té moltes: té un teixit productiu extraordinari, un capital humà molt important, cultura empresarial i capacitat d'organització —recorda l'economista—. Hi ha punts d'excel·lència".

Tot i les capacitats de l'economia catalana per prosperar, Guinjoan es mostra "una mica pessimista". "Hi ha alguna llum, que està indicant correccions", com ara la taxa turística, la regulació dels pisos turístics o els increments del salari mínim, que són una eina per apujar la productivitat de molts sectors, ja que castiguen les empreses que creen menys valor afegit, mentre que les més eficients poden tirar endavant. "Això ho fan les administracions públiques", però alhora "aquestes administracions també estan alimentant una bèstia, que és l'ampliació de l'aeroport", matisa.

"Diuen que vindran inversors internacionals i investigadors, però a Aena li és igual si hi ha turisme de masses o no, li interessa el negoci i el negoci passa pel volum", assenyala l'economista sobre l'ampliació del Prat. "Amb les telecomunicacions actuals, ¿facilitar l'aterratge de deu empresaris xinesos farà canviar les coses? Al seu avió hi haurà deu empresaris i 495 turistes, i amb l'aeroport que tenim ara ja no sabem on posar-los".