Les sancions de Trump enfonsen el petroli rus
Rússia malvèn el cru que la Xina i l’Índia deixen de comprar per les amenaces dels Estats Units
MoscouLes sancions dels Estats Units a les dues principals petrolieres russes, Rosneft i Lukoil, estan provocant una caiguda més pronunciada de l’esperada del preu del cru rus. Un mes després que Donald Trump es decidís finalment a imposar-les, aquest divendres entra en vigor el gruix de les restriccions. Els productors russos s’afanyen a malvendre els seus barrils, davant de la prudència de la Xina i l’Índia, els dos grans compradors, que ja han congelat la majoria de comandes per les amenaces de represàlies de la Casa Blanca.
Les exportacions de petroli rus per mar s’han reduït un 20% en un mes. Si abans de l’anunci de les sancions Rússia enviava uns 3,6 milions de barrils al dia, una setmana després, la xifra havia caigut fins als 3 milions. Per exemple, un grup de cinc refineries índies, que compren prop del 65% del total del cru rus que es distribueix per via marítima, ja han optat de manera preventiva per suspendre les importacions del desembre. I a la Xina, dues companyies petrolieres estatals també han cancel·lat gairebé la meitat de les operacions al port de Kozmino, a l’extrem orient rus.
Com a resultat, les empreses russes estan acumulant enormes quantitats de petroli en vaixells convertits en instal·lacions d'emmagatzematge flotants. Segons les estimacions de JPMorgan, aproximadament un terç de les exportacions de cru de Rússia estan atrapades al mar, és a dir, 1,4 milions de barrils al dia.
Una altra de les conseqüències és que el preu del cru rus de referència, l’Urals, ha arribat a desplomar-se fins als 36 dòlars per barril al principal port del Mar Negre. És el nivell més baix des de març del 2023. La diferència entre el preu del barril de Brent –de referència a Europa– i el del barril rus també s’ha duplicat des de l’aplicació de les sancions: a l’octubre era de 12 dòlars i, amb l’enfonsament dels preus, s’ha eixamplat fins als 23, si bé en els últims dies s’ha recuperat lleugerament.
L’economista Serguei Vakulenko no s’atreveix a pronosticar si aquest escenari es mantindrà a llarg termini. Des del seu punt de vista, els compradors ara “intenten esbrinar si poden continuar adquirint petroli rus” i “a través de quins esquemes”. Explica que alguns estan fent una pausa, mentre que altres no han deixat de comerciar, però han afegit a l’equació intermediaris addicionals i això ha fet créixer momentàniament el marge entre el cru rus i el de la resta de productors internacionals.
Si augmenta la pressió nord-americana sobre la Xina i l’Índia amb aranzels prohibitius, i el Kremlin no és capaç de compensar el bloqueig a través de vies alternatives de distribució, com l’anomenada flota a l’ombra o els oleoductes, l’impacte sobre les arques russes podria ser substancial. Alguns experts calculen que les exportacions podrien davallar fins als 2,8 milions de barrils al dia, molt lluny dels gairebé 5 milions que es venien abans de la guerra.
L’economia russa pateix
El pressupost estatal rus, que depèn en bona part dels ingressos dels hidrocarburs, s’elabora amb la previsió que cada barril de petroli es ven a 70 dòlars. El govern ja havia rebaixat aquesta expectativa fins als 60 dòlars per la caiguda dels preus del petroli a la primavera, la prohibició de la flota a l’ombra per part dels països occidentals i les sancions de Joe Biden a dues altres grans petrolieres russes, Surgutneftegas i Gazprom Neft, al final del seu mandat. Els guanys energètics van disminuir un 21% entre gener i octubre en comparació amb el mateix període de l'any passat, i ara aquest panorama podria fins i tot empitjorar.
El Tresor nord-americà ja ha cantat victòria aquesta setmana assegurant que les seves sancions estan tenint “l'efecte previst de reduir els ingressos de Rússia” i, per tant, “la capacitat del país per finançar el seu esforç bèl·lic contra Ucraïna”. Ara bé, tot i que Vladímir Putin destina al voltant d’un 40% del pressupost a pagar la guerra, els experts dubten que les pèrdues ocasionades pel petroli condicionin les decisions del president rus al front.
Vladislav Inozémtsev, també economista, és contundent: “cap estat de l'economia russa, sigui quin sigui, serà motiu per posar fi a la guerra. Ni les sancions, ni els dèficits pressupostaris, ni la manca de diners, ni una reducció de les exportacions de petroli impediran a Putin continuar duent a terme aquesta agressió”. Al contrari, Inozémtsev creu que el president rus trobarà la manera d’augmentar encara més la despesa militar. Un dels escenaris més factibles per pal·liar el dèficit pressupostari és una pujada dels impostos, un extrem que el líder del Kremlin havia negat en campanya, però al qual es podria veure arrossegat si la situació econòmica es continua degradant.