Les sancions dels EUA forçaran Putin a negociar a Ucraïna?

MoscouLa reacció del Kremlin a l’anunci de noves sancions dels Estats Units contra les dues principals petrolieres de Rússia, Rosneft i Lukoil, s’ha cenyit al guió habitual. “Ens sentim segurs i estables, malgrat les pèrdues que es puguin produir”, ha declarat Vladímir Putin, que no té intenció de canviar el seu full de ruta a la guerra d’Ucraïna. “És un intent de pressionar Rússia, però cap país que es respecti a si mateix decideix res sota pressió”, ha afegit. 

El president rus ha advertit Donald Trump que es tracta d’un “acte no amistós” que “perjudica les relacions russoamericanes”, que pot desestabilitzar el mercat energètic mundial i provocar un augment general del preu de la benzina. Més contundent ha estat l’expresident rus, Dmitri Medvédev, que ha afirmat que estem davant d’un “acte de guerra” que recorda a Rússia que els Estats Units “són l’adversari”. Això sí, Putin continua donant suport al diàleg i vol entendre la cancel·lació de la cimera de Budapest per part del líder de la Casa Blanca com un “ajornament”. “Per a mi i per al president americà seria un error abordar-ho a la lleugera i sortir d'aquesta reunió sense el resultat esperat”, ha insistit. 

Però fins i tot si Putin no cedeix, no amaga que les sancions afectaran l’economia russa. Rosneft i Lukoil produeixen al voltant del 55% del petroli rus. Es tracta d'un sector que, juntament amb el gas, suposa una quarta part del pressupost federal. Els ingressos energètics ja fa mesos que migren per la baixada dels preus, l'augment dels costos logístics i la volatilitat dels tipus de canvi. A més, des de l’estiu, la campanya d’atacs ucraïnesos contra refineries i terminals de petroli, amb el suport del Pentàgon, ha estat la gota que ha fet vessar el got.

A principis d’any es calculava que els ingressos del gas i del petroli representarien el 5% del PIB rus, però aquesta xifra ja s’ha hagut de revisar a la baixa. Segons els experts russos, les noves restriccions provocaran una caiguda dels guanys en exportacions i una disminució del PIB. “No és un cop dur, però es nota”, apunta l’economista Ielena Ustiuzhànina, que explica que “sorgiran nous intermediaris” i això provocarà menys beneficis per als productors russos. 

Bona part de l’èxit d’aquestes sancions depèn de si Trump aconsegueix pressionar l’Índia i la Xina perquè parin de comprar carburant rus, la via que el Kremlin utilitza per esquivar les limitacions occidentals. L’experiència de Gazprom Neft, el tercer productor rus de petroli, que va ser víctima de mesures similars al gener, demostra que la manca de sancions secundàries li ha deixat via lliure al comerç a través de l’anomenada flota russa a l’ombra (vaixells que operen sense bandera) i de transaccions opaques. 

La guerra és cara

Sigui com sigui, qualsevol instrument que impliqui per al Kremlin perdre una font d’ingressos es traduirà en més dificultats per sufragar l’esforç bèl·lic. Si el 2021 el govern rus destinava el 22% del pressupost a l’exèrcit, ara n’hi destina el 40%, gairebé el 8% del PIB. A més, la reconversió de l’economia civil en economia militar, que ha estat fonamental per navegar sense enfonsar-se durant els més de tres anys i mig de guerra, està donant símptomes d’esgotament.

En un article a la revista Foreign Affairs, l’economista Alexandra Prokopenko, que va treballar al Banc Central rus fins al 2022, adverteix del “dilema” a què s’enfronta Putin: si retalla la despesa en defensa desencadenarà “un col·lapse econòmic”, però si en manté els nivells actuals “perpetuarà l’estancament”.

Les sancions també han tallat els subministraments de components clau per a la fabricació d’armament provinents d’Europa i dels Estats Units. L’estat rus ha hagut de passar a dependre completament de la Xina, però segons els experts, no pot tornar a ser competitiu a llarg termini. “Rússia pot compensar les seves pèrdues durant els pròxims dos o tres anys, però per restaurar completament el seu exèrcit trigarà molt més”, assenyala Prokopenko. Una de les opcions que té sobre la taula Putin és militaritzar encara més l’economia. Això no només significaria reconvertir indústries civils i pagar el preu d’atreure nous treballadors cap a la indústria de guerra, sinó que amenaçaria les ja tensionades fàbriques de béns de consum. Un pas en aquesta direcció podria comportar el tancament d’empreses i el racionament d’alguns productes quotidians. En definitiva, més sacrificis per a la població russa. “Des de la perspectiva de Putin, la possible recompensa (subjugar Ucraïna i erosionar l'OTAN) pot justificar l'aposta”, afegeix l’economista.

Una enquesta d’aquesta setmana del centre sociològic governamental VTSIOM conclou que el 69% dels russos estan disposats a estrènyer-se el cinturó per tal de guanyar la guerra perquè “se senten responsables de la seva pàtria”.