El superàvit comercial de la Xina supera per primera vegada el bilió de dòlars

BeijingLa Xina va captar l’atenció mundial el gener passat quan va anunciar que el seu superàvit comercial en béns i serveis havia arribat gairebé al bilió de dòlars, un excés d’exportacions sobre importacions que cap altre país havia assolit mai. Un any després la Xina ha superat aquesta fita sense haver arribat a acabar l'exercici. L’agència de duanes xinesa ha anunciat que el superàvit comercial acumulat del país ha arribat als 1,08 bilions de dòlars des del gener fins al novembre.

Els aranzels imposats pel president dels Estats Units, Donald Trump, a la Xina han fet caure les exportacions xineses cap al país nord-americà gairebé una cinquena part. Però la Xina ha reduït les seves compres de soja i altres productes estatunidencs en gairebé el mateix percentatge, i continua venent tres vegades més als Estats Units del que hi compra.

Les xifres parlen per si soles. El superàvit comercial d'un total de 111.680 milions de dòlars del novembre va convertir-se en el tercer més gran que la Xina ha assolit en un sol mes. El superàvit total dels primers onze mesos de l’any és un 21,7% superior al del mateix període de l’any passat.

La Xina ha augmentat considerablement les seves vendes a altres països, des de vendes de cotxes fins a plaques solars i electrònica de consum. Tot plegat, representa un tsunami d’exportacions xineses que està inundant el sud-est asiàtic, l’Àfrica, Europa i l’Amèrica Llatina. Els fabricants de cotxes i altres exportadors de potències manufactureres tradicionals com Alemanya, el Japó i Corea del Sud estan perdent clients davant dels competidors xinesos. Fàbriques de països en desenvolupament com Indonèsia i Sud-àfrica han hagut de reduir la producció o, fins i tot, tancar mentre lluiten per igualar els baixos preus de la Xina.

Les empreses xineses han traslladat l’assemblatge final dels seus productes al sud-est asiàtic, Mèxic i l’Àfrica, països des d'on després s'envien els productes acabats cap als Estats Units. Això els ha permès esquivar parcialment els aranzels de Trump sobre els béns que arriben directament de la Xina. Però la història no acaba aquí. La Xina ven ara més del doble del que compra a la Unió Europea. Amb tot, el superàvit comercial amb la UE s’ha ampliat considerablement aquest any.

Una moneda dèbil

Una de les raons principals és que la moneda xinesa s'ha debilitat respecte a altres monedes els últims anys, especialment l’euro. Però no s'ha d'oblidar tampoc que els preus han caigut a la Xina, mentre que han pujat als Estats Units i Europa.

La debilitat de la moneda xinesa, el iuan, ha ajudat a impulsar les seves exportacions. Més d’una desena part de l’economia xinesa consisteix en el seu superàvit comercial en béns manufacturats. I Europa n’ha sentit especialment els efectes.

“Amb un iuan devaluat en un 30% respecte a l’euro, o més, serà molt difícil, si no impossible, competir contra els fabricants xinesos encara que Europa faci tot el que cal en termes de desregulació, reducció dels preus de l’energia i establiment d’un veritable mercat únic”, sosté el president de la Cambra de Comerç de la Unió Europea a la Xina, Jens Eskelund.

El superàvit comercial xinès en béns manufacturats és encara més gran, en proporció a la seva economia, que el que els Estats Units van tenir els anys immediatament posteriors a la Segona Guerra Mundial, quan la majoria de les nacions industrials estaven arruïnades; o durant els primers anys de la Primera Guerra Mundial, quan els Estats Units estaven en pau i produïen béns civils mentre Europa estava immersa en el conflicte.

Més consum intern

Un nombre creixent d’economistes i líders empresarials, inclosos antics alts càrrecs del mateix banc central de la Xina, insten Pequín a permetre que el iuan augmenti de valor respecte al dòlar i altres monedes. Per a la Xina, un iuan més fort faria que productes com la gasolina, els vins francesos o els cosmètics japonesos fossin més barats d’importar. L’estalvi en aquestes compres deixaria les llars xineses amb més diners per gastar en béns i serveis xinesos, com ara dinars fora de casa, entrades de concerts o cotxes elèctrics.

Revifar la despesa dels consumidors a la Xina és un dels principals objectius dels dirigents de Pequín. Però, fer-ho permetent l’enfortiment del iuan, també comportaria costos per al país. Més concretament, un iuan més fort perjudicaria els exportadors xinesos. Els dòlars que guanyen venent productes als mercats estrangers els proporcionarien menys iuans per pagar treballadors i altres despeses. Les fàbriques creen milions de llocs de treball a la Xina, i un iuan més fort pot arribar a alentir el ritme al qual altres països traslladen la indústria cap a la Xina.

Menys barreres comercials

L’èxit exportador de la Xina també ha finançat un auge en la innovació tecnològica i ha donat a Pequín els recursos necessaris per ajudar altres països autoritaris quan aquests tenen dificultats, especialment Rússia, Corea del Nord i l’Iran.

La Xina està intentant preservar el seu superàvit comercial pressionant altres països perquè no imposin barreres comercials. “El proteccionisme no pot resoldre els problemes causats per la reestructuració industrial global, sinó que només empitjorarà l’entorn internacional del comerç”, va dir el president de la Xina, Xi Jinping, després de la seva reunió amb el president de França, Emmanuel Macron.

Tot i això, alguns economistes xinesos afirmen que la Xina haurà d’acabar acceptant un superàvit comercial més petit per ajudar els seus consumidors, que fa temps que ho estan passant malament. “Perquè la Xina ampliï la demanda interna és necessari minimitzar el superàvit comercial, i en el futur potser haurà d'acceptar un dèficit comercial”, va sostenir el degà de la Facultat d’Economia de la Universitat Fudan de Xangai, Zhang Jun.