El turisme es consolida com la prioritat de la despesa familiar
L'increment que es va registrar després de la covid-19 es manté
MadridDesprés del confinament més greu per la pandèmia de la covid-19, i un cop aixecades les fronteres i restablerta la circulació, les famílies espanyoles no van dubtar amb fer les maletes i viatjar. Les restriccions sanitàries no només van fer que algunes llars acumulessin una bossa important d’estalvis després d’haver deixat de fer moltes coses del dia a dia, sinó que la recuperació de la mobilitat va donar ales al turisme. Tot i que en el cas espanyol, però també europeu, l’activitat turística sempre ha estat un dels motors de l’economia, el boom postcovid de la despesa turística entre les famílies espanyoles, i per tant el canvi en els seus hàbits de consum, es va llegir com una qüestió passatgera. Ara, però, alguns organismes ho veuen diferent.
"El repunt [turístic] entre les famílies espanyoles que es va registrar a principis del 2021 era un reflex de la demanda embassada; com que no es va poder viatjar per la covid-19, es va fer de forma més intensa els anys següents. Pensàvem que era un fenomen transitori i que es recuperaria el patró de consum [allò en què decideixen gastar les famílies] normal, però no ha estat així –reflexionava fa dues setmanes el director econòmic del Banc d’Espanya, Ángel Gavilán, durant la presentació de les últimes projeccions macroeconòmiques–. Però si ara preguntes [a les famílies] a què destinaran el gruix de la despesa els pròxims mesos, a Espanya i a la Unió Europea ho tenen clar: en les vacances", afegia Gavilán.
Per arribar a aquesta conclusió, l’ens supervisor s'aferra a les últimes dades del Banc Central Europeu (BCE) sobre les expectatives de consum de les llars. En aquesta enquesta es pregunta a les famílies en què tenen previst gastar gran part dels diners els pròxims 12 mesos. A l'abril, l'últim mes amb dades disponibles, una gran majoria (més de la meitat) va respondre que en les vacances, tal com es pot veure en el gràfic que acompanya l’article. "A la cistella de consum de les llars, sembla que es consolida una recomposició notable de la despesa cap als serveis turístics", conclou el Banc d'Espanya.
Però el fet que les llars destinin les grans partides de la seva despesa a aquesta activitat, fa que se'n ressentin altres elements de la cistella de consum, que també requereixen un desemborsament elevat. El BCE destaca l'adquisició d'un vehicle o productes per a la llar, des de mobles fins a electrodomèstics. A diferència del turisme, en què es pot observar com l'expectativa de despesa es dispara, en aquests altres dos casos es manté i fins i tot descendeix lleugerament.
Els efectes de la covid-19 es constaten quan s'observa que la bretxa entre aquests tres productes respecte a les expectatives de consum de les famílies va començar a créixer l’abril del 2021, coincidint amb les vacances de Setmana Santa i a les portes d’una nova temporada estival. Des d’aleshores, però, no ha deixat d’ampliar-se. Amb tot, des del Banc d'Espanya no s'abandona el to de prudència que sol acompanyar les seves anàlisis i Gavilán recomanava donar-se una mica més de temps per "entendre bé" si és un patró estructural o si es continuen arrossegant els efectes de la covid-19 (estalvi acumulat i ganes de viatjar).
Impacte en els preus
El boom del turisme té un impacte clar en els preus de tot allò que envolta l'activitat –aquí, cal tenir en compte que els costos no només es veuen pressionats pel turisme interior, sinó també per l'arribada de turistes internacionals, que es preveu que aquest 2025 torni a registrar xifres rècord–. A tall d'exemple, les dades del mes d’abril de la inflació subjacent (sense tenir en compte l’energia ni els aliments), van "sorprendre" el Banc d’Espanya pel que fa als serveis turístics com la restauració o l'hostaleria.
Tot i que és cert que s'acaba de deixar enrere un període en què la inflació estava pels núvols, ja s'han recuperat uns certs nivells de normalització, com a mínim a ulls del BCE, però en el cas d'aquesta activitat continuen pressionant a l'alça. Sol ser habitual que al mes d'abril repuntin perquè coincideix amb les vacances de Setmana Santa, però si es compara aquest abril amb el del 2017 s'observa com els preus d'alguns béns concrets estan molt per sobre; per exemple, mentre que els preus dels paquets turístics es van disparar un 8% l’abril del 2017, aquest any ho han fet un 13,7%. El mateix passa amb el transport aeri (un 2,8% fa set anys i un 16,5% l’abril del 2025). "No és una particularitat d'Espanya. Els preus [dels serveis turístics] també es van disparar a la Unió Europea, però confiem que al maig es reverteixi", indicava Gavilán.