Les mercaderies del port de Barcelona no començaran a sortir cap a França fins dijous
La infraestructura demana un pla de contingència per evitar un bloqueig com el de les últimes setmanes
BarcelonaEl caos ferroviari que viu Catalunya ha impactat de ple en l'operativa del port de Barcelona i totes les mercaderies que acostumen a sortir cada dia per tren des de les seves terminals. Des de l'accident de Rodalies de Gelida, que va provocar la mort d'un maquinista, s'han vist afectats els trens que circulen cap al sud. Aquest impacte s'ha ampliat des de la setmana passada, quan es va haver de tancar el túnel de Rubí, per on passen els trens que connecten amb França. Una situació que s'ha traduït en la desconnexió nacional i internacional del port de Barcelona, i que ha suposat un augment del 10% de les entrades diàries de camions que registra la infraestructura barcelonina per donar sortida als contenidors.
"El futur és ferroviari", ha defensat el president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, en la roda de premsa anual de resultats econòmics, eclipsats aquest dimarts per l'actualitat de les últimes setmanes. "El flux de mercaderies manté l'activitat econòmica del nostre país. Tot això ha posat sobre la taula la importància del transport terrestre, sigui viari o ferroviari. El port necessita una xarxa fiable: cal un pla de contingència perquè no torni a passar", ha remarcat Carbonell, acompanyat pel director general de la infraestructura, Àlex Garcia.
El Port de Barcelona no ha volgut quantificar l'impacte econòmic d'aquest bloqueig, amb una incidència directa sobre operadors ferroviaris i expedidors de mercaderies, però ha reconegut un "dany reputacional". De moment, cap vaixell ha desviat trànsits cap a altres ports.
Amb un bloqueig que ja fa quinze dies que dura, la infraestructura barcelonina espera poder anar recuperant, a poc a poc, el trànsit ferroviari de mercaderies al llarg d'aquesta setmana, tot i que encara ningú està donant cap data de la recuperació total. De moment, es preveu que el túnel de Rubí, amb una estructura que presentava esquerdes des de feia temps, reactivi la circulació de trens a partir d'aquest dijous, tot i que no es permetrà el pas durant tot el dia. Els trens que connecten amb Europa hauran de conviure amb les obres d'emergència que està executant Adif per pal·liar les deficiències en l'estructura que s'havien detectat i per a les quals ja s'havien licitat treballs de millora que s'han hagut d'agilitzar.
D'altra banda, els trens que van cap al sud i transporten mercaderies cap a la resta d'Espanya podran tornar a circular per la via que passa per Gelida –per on va la R4– a partir de dilluns que ve. Després de tres dies sense cap mena de circulació, aquest trànsit es va redirigir per la línia de Vilanova –per on circula la R2– de forma restringida en horari nocturn, amb una capacitat que s'ha anat situant al voltant del 25% de la que hi havia abans de l'accident. Es tracta del flux més important de trànsit ferroviari pel port, ja que s'emporta gairebé el 80%, amb Saragossa com a destinació principal. Abans de l'aturada, en un dia normal es produïen 22 circulacions diàries, mentre que, pel que fa als trens internacionals, només suposen tres circulacions diàries.
L'afectació que registra el port de Barcelona des de fa setmanes ja s'ha anat apaivagant al port de Tarragona. Com que no mou gaires trens cap a França, la infraestructura tarragonina s'ha anat recuperant de l'impacte que havia patit per l'accident de Gelida. En el seu cas, va ser provocada per les suspensions de la circulació ferroviària que es van anar produint després de l'accident de Gelida, tenint en compte que els trens de mercaderies comparteixen les mateixes vies que els de Rodalies.
El Port consolida una xifra de negoci per sobre dels 200 M€
Malgrat el mal peu amb què ha començat l’any, el Port de Barcelona va tancar el 2025 amb una xifra de negoci que es va situar en 206 milions d’euros. Consolida així per segon any consecutiu una facturació per sobre dels 200 milions d’euros, tal com ha indicat la subdirectora general de finances, Miriam Alaminos, en la roda de premsa d'aquest dimarts.
Els beneficis han baixat fins als 47 milions d’euros, a conseqüència del finançament amb 10 milions d’euros de la nova terminal de cafè de BIT. Així mateix, el deute ha disminuït en 18 milions d’euros i s'ha situat en uns 88 milions d’euros, cosa que reforça una "posició financera sanejada" que permetrà executar l'intens cicle inversor que va començar l'any passat, amb la licitació de 332,5 milions d'euros, i continuarà enguany amb 338,7 milions d'euros més. Alguns dels projectes que es llançaran seran la construcció d'un nus viari, a l'espera dels eterns accessos ferroviaris, i el desdoblament del pont de la Porta d'Europa.
Uns resultats econòmics que han anat acompanyats per un trànsit total de 69,5 milions de tones, en línia amb la xifra aconseguida l’any anterior, un equilibri que es deu, principalment, a la caiguda de contenidors i la pujada de la importació de gas natural liquat (GNL). En primer lloc, els contenidors de transbordament han caigut prop d'un 21%, un trànsit que s’ha estabilitzat després del pic que es va registrar l'any anterior amb el tancament del canal de Suez. Així mateix, també ha penalitzat el trànsit total la disminució d'un 15% dels sòlids a granel per la parada tècnica d’una de les fàbriques de fava de soja que hi ha al port.
A l’altra banda, la pujada de gairebé un 22% dels líquids a granel ha permès compensar la xifra total de trànsit, sobretot amb el creixement de la importació de la benzina i el GNL. En aquest últim cas, l'augment ha estat motivat per l'apagada de l'abril de l'any passat, que ha disparat el consum del gas, i s'ha saldat també amb un protagonisme a l'alça de les importacions des dels Estats Units, que ara representen un terç de tot el gas que entra al port. També han crescut les importacions d'automòbils, amb un 43% més, especialment els que venen de la Xina, que representen el 45% del total.