El govern espanyol i els sindicats pacten apujar l'SMI fins als 1.221 € amb el rebuig de la patronal
La CEOE titlla de "trilera" la deducció fiscal proposada pel govern espanyol
BarcelonaEl Ministeri de Treball i els sindicats UGT i CCOO, però no les patronals, han acordat aquest dijous apujar el salari mínim interprofessional (SMI) a 1.221 euros bruts en 14 pagues, un 3,1% més que el 2025. És una alça de 37 euros mensuals, segons ha anunciat el secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey. Així, el Consell de Ministres aprovarà pròximament l'increment del salarial, que tindrà efectes retroactius des de l'1 de gener d'aquest any.
Les patronals CEOE i Cepyme s'han desmarcat de l'acord i han rebutjat la pujada, com ja anticipava el comunicat distribuït aquest dijous al matí en què catalogaven com a “trilera” i “intervencionista” la deducció fiscal en l'impost de societats per les empreses més afectades per l'augment de la retribució mínima amb què Hisenda intentava atraure'ls al pacte. D'acord amb el ministeri d'Hisenda, Treball i les centrals acorden que aquest nivell salarial segueixi exempt d'IRPF.
"No hem pogut incorporar la patronal, com hauria estat la nostra voluntat, a aquest acord de diàleg social. Hem negociat sense descans, ens hi hem deixat la pell. Hem buscat propostes i contrapropostes perquè CEOE i Cepyme poguessin avui acompanyar-nos en la presentació d'aquest acord de salari mínim interprofessional, però finalment no ha estat possible", ha subratllat Pérez Rey.
La pujada de l'SMI acordada amb CCOO i UGT suposa 37 euros més al mes respecte a la quantia del 2025 (1.184 euros al mes) o 518 euros més a l'any, sense tributació a l'IRPF. És el sisè any consecutiu en què el govern pacta amb els sindicats, i sense les patronals, la pujada de l'SMI. L'última vegada que CEOE i Cepyme van donar suport a l'augment d'aquesta renda mínima va ser el 2020, quan va passar de 900 a 950 euros mensuals.
Reforma per evitar absorcions
El número dos de Treball ha afirmat a més que, en el marc de l'acord amb els sindicats, aquest ministeri ha assumit el compromís de "tirar endavant" una reforma del decret de salaris mínims interprofessionals actual perquè els complements salarials no puguin ser absorbits per la pujada de l'SMI.
"Per tant, en l'acord amb les organitzacions sindicals, també i de manera paral·lela durem a terme una reforma de les regles d'absorció i compensació, perquè aquests 37 euros vagin directes a la butxaca de les persones treballadores i no es quedin pel camí, perquè no és acceptable que qui treballa en condicions de perillositat, qui necessita una especial atenció, vegi com aquests complements no poden ser absorbits pel salari mínim", ha subratllat.
Aquesta reforma, ha precisat el secretari d'Estat, es durà a terme a través del Reial decret per a la transposició de la directiva europea de salaris mínims, sense necessitat, per tant, de rang de llei, ja que, al contrari del que sosté la patronal, Treball té "fonaments jurídics sòlids" per fer-ho per aquesta via i no mitjançant un avantprojecte de llei.
La taula de negociació no ha abordat la proposta del ministeri d'Hisenda d'establir un incentiu fiscal, mitjançant una reducció a la base imposable de l'impost sobre societats, adreçada a les empreses per impulsar contractacions amb sous superiors a l'SMI.
Després de reconèixer que aquesta proposta no era la que volia Treball –que advoca per indexar l'SMI als contractes públics–, Pérez Rey ha explicat que no s'ha tractat aquesta mesura a la taula d'avui. "El ministeri de Treball ha decidit no sotmetre la proposta d'Hisenda a la taula de diàleg social perquè considera que era una pèrdua de temps i aquí no estem per perdre el temps", ha remarcat.