El risc d'estar a l'atur sent jove i sense estudis es triplica entre els migrants

BarcelonaA Barcelona, parlem d'una mica menys de 15.000 persones. Es tracta dels joves d'entre 16 i 24 anys desocupats i sense estudis postobligatoris, és a dir, que només poden acreditar el títol de l'ESO i no tenen feina. Qui són, on viuen i per què ara mateix estan exclosos del mercat laboral? La Fundació BCN FP i el Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) han presentat aquest dimecres un estudi elaborat amb dades del cens metropolità del 2021 per identificar les bosses d'atur juvenil que persisteixen a la ciutat.

Per començar, aquest col·lectiu representa el 10,8% dels residents a la capital catalana en aquesta franja d'edat, una proporció que s'ha mantingut estable en els últims 10 anys. Hi ha més homes que dones (un 38,8% més) i encara que la meitat són de nacionalitat espanyola, la desocupació sense estudis postobligatoris incideix més entre la població estrangera. El 22,3% dels migrants d'entre 16 i 24 anys estan en aquesta situació, mentre que només el 7,1% dels joves espanyols encaixen en les mateixes circumstàncies. Així doncs, el risc d'estar aturat si ets jove i sense estudis es triplica en el cas de ser immigrant. "La situació irregular de molts immigrants els impedeix arribar a tenir un contracte. És una situació més vulnerable en comparació amb la resta", ha explicat Javier Gracia Valladares, investigador de la Fundació BCN FP i un dels autors de l'estudi. Entre la població estrangera jove i desocupada, la nacionalitat americana representa el 18,5%, l'asiàtica el 16%, l'africana el 7,8% i la resta de nacionalitats europees són el 7,6%.

Aquesta anàlisi es desvincula d'un concepte que sovint s'ha utilitzat de forma estigmatitzant: els ninis. Per contra, fa servir l'abreviació anglesa NEET (not in education, employment or training) i remarca que la major part d'aquests joves estan disposats a treballar (69%). De fet, la meitat ja estan buscant feina. Cal tenir en compte que entre aquells que no n'estan buscant, el 60% estan cursant formació no reglada, tenen algun tipus d'incapacitat, problema de salut o càrregues familiars. "Només un terç d'aquests joves estan inscrits a l'atur. Que no trobin cap motiu per apuntar-s'hi posa en alerta la poca tracció d'aquest perfil per part dels serveis d'ocupació", apunta Gracia Valladares. D'altra banda, recorda que un de cada quatre joves en aquesta situació assenyala que ha sentit solitud o manca d'acompanyament, un percentatge superior que en el cas dels ocupats.

Pel que fa a la distribució d'aquest tipus d'atur juvenil dins de Barcelona, l'estudi indica que la proporció de joves sense feina ni estudis postobligatoris és més elevada als districtes de Ciutat Vella (23%), Nou Barris (23%) i Sant Martí (20%). Per contra, és menor a les Corts (5%), Gràcia (7%) i Sarrià-Sant Gervasi (11%), zones de la capital catalana on la renda familiar també és més alta. Ampliant la mirada a l'àmbit metropolità, també destaca que aquesta situació s'agreuja més a municipis com Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona.

Més enllà de les dades, els autors de l'informe també han volgut respondre a una altra pregunta: a quines ocupacions poden (i volen) accedir els joves amb aquest perfil? A la resposta hi apareixen sectors com l'hostaleria, el comerç, la construcció, els serveis a la comunitat (per exemple, monitors de lleure o atenció a les persones grans), els magatzems o la indústria. En alguns casos es tracta d'activitats on són habituals els salaris més baixos i els problemes de conciliació per haver de treballar amb torns partits. "El seu nivell instructiu dificulta que es reenganxin a la formació o que trobin feina amb condicions laborals dignes", ha admès Ángel Tarriño, coordinador de l'Observatori de la Fundació BCN FP.

Propostes per a la inserció laboral

L'informe conclou amb una sèrie de propostes per transformar aquestes estadístiques en solucions i recomana, per exemple, crear un sistema de derivació i retorn preferent des de i cap al sistema educatiu. Els autors remarquen que en l'actualitat l’alumnat procedent de programes formació i inserció (PFI) no té garantida una plaça a un cicle professional de grau mitjà, a diferència dels que provenen de l’ESO o el batxillerat. Consideren que les places reservades per a aquest col·lectiu són insuficients i plantegen que a aquests joves també se'ls hauria de considerar de continuïtat com a la resta.

Com a part del CESB, a la presentació de l'estudi també hi han participat representants de les patronals Foment del Treball i Pimec, així com de les seccions joves dels sindicats CCOO i UGT. Aquestes últimes han criticat els obstacles per aconseguir un permís de treball en el cas dels joves migrants desocupats i han alertat de la necessitat de millorar les condicions de vida d'aquest col·lectiu perquè no s'hagi de preocupar només de sobreviure.