Crisi de matèries primeres

Bones notícies: el preu de les primeres matèries es modera després de 4 mesos de guerra

L’alentiment de l’economia i els acords entre Rússia i Ucraïna per exportar cereals en frenen el cost

BarcelonaLes previsions econòmiques no conviden a l'entusiasme però, enmig d'aquest panorama, comença a aflorar una bona notícia: els preus de les primeres matèries s'estan refredant. Avui es compleixen quatre mesos de l'inici de la invasió russa d’Ucraïna i la majoria de productes agroalimentaris, els minerals i el petroli porten diverses setmanes de tendència a la baixa.

Variació de les primeres matèries des de la invasió russa d'Ucraïna
Evolució del preu del petroli Brent, el gas natural, l'alumini, el blat i el blat de moro entre el 24 de febrer i el 21 de juliol del 2022
Cargando
No hay anuncios

En les primeres setmanes del conflicte –iniciat el 24 de febrer–, els preus es van disparar per la incertesa i la possibilitat que molts productes no arribessin als mercats internacionals, ja fos per efecte directe de la guerra o per les sancions a Rússia, que li impedirien vendre a Occident o mantenir la producció a causa del tancament de l’accés a finançament, maquinària o components provinents d’Europa, el Japó i els Estats Units.

Tot i que amb excepcions, la tendència a la baixa dels preus sembla generalitzada. El blat de moro i el blat estan ara un 13% i un 14% més barats que a l’inici de la guerra, per exemple. El níquel costa un 19% menys, i l’alumini un 29%.

Cargando
No hay anuncios

“Hi ha una certa obertura” als mercats de cereals, dels quals Ucraïna és un dels principals productors mundials, comenta Xavier Brun, director del màster en mercats financers de la UPF i gestor de fons a Trea AM. En aquest sentit, Brun indica que en els mercats de productes alimentaris els inversors han arribat a la conclusió que la davallada de l’oferta a causa de la guerra “no era tan gran com s’esperava”, explica. 

Cargando
No hay anuncios

Aquesta tendència a la relaxació és probable que s’intensifiqui encara més en un futur pròxim després de l’acord d'aquesta setmana entre els governs ucraïnès i rus –auspiciat per Turquia i les Nacions Unides– per permetre la sortida de gra en vaixell des de tres ports ucraïnesos, la qual cosa relaxa les pors a una possible crisi alimentària a l’Àfrica i el Pròxim Orient per l’escassetat de cereals ucraïnesos.

Però, a més, Brun apunta a un altre factor: “El mercat s’adapta”. Per exemple, la temporada de sembra de cereal a l’Argentina, que té lloc entre maig i juliol, sembla que comportarà una caiguda de les hectàrees dedicades al blat i un increment de les plantacions d’ordi, ja que el primer requereix un consum més elevat de fertilitzants, que també s’han encarit, segons dades de la Borsa de Rosario.

Cargando
No hay anuncios

Els efectes d'una recessió

En el cas de les primeres matèries energètiques i industrials, especialment, la rebaixa de les previsions de creixement a escala global i a les principals economies del món també han moderat les expectatives d'augments de preus. La lògica és que “si hi ha recessió, la demanda no serà tan gran”, i per tant els preus baixen, indica Brun. 

Cargando
No hay anuncios

De moment, aquest dijous la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va descartar que la zona euro pateixi cap recessió, però als EUA l’economia ja es va contraure el primer trimestre d’aquest any. Això significa que, segons com siguin les dades del producte interior brut (PIB) del segon trimestre als EUA que es publicaran dijous, el país podria encadenar dos trimestres de caiguda de l’activitat. Tècnicament, entraria en recessió.

Brun també apunta que “s’estan reduint inventaris” en materials com ara el níquel, del qual Rússia controla més del 9% de la producció mundial, o l’alumini, amb una quota del 6%. És a dir, les empreses prefereixen gastar el producte que tenen emmagatzemat a l'espera de possibles caigudes de preus, cosa que ajuda a disminuir la demanda i justament fa caure els preus. De fet, el níquel és un exemple de l’escalada de preus que va tenir lloc amb l’atac rus a Ucraïna i les sancions, però amb el temps el seu preu s'ha anat moderant fins a caure per sota dels nivells de finals de febrer.

Cargando
No hay anuncios

En qualsevol cas, tot i la frenada en l’escalada de preus, la incertesa persisteix, especialment en els mercats energètics, a causa de la forta dependència d’Europa del gas natural i el petroli russos. “Hi ha una certa relaxació, però molta volatilitat”, analitza Mariano Marzo, catedràtic de geologia de la UB i conseller de la petroliera Repsol, que considera que, malgrat les caigudes de preu, “la situació preinvasió serà molt difícil que torni”.

L'excepció del gas natural

L’excepció a la disminució de preus de les últimes setmanes és el gas natural. A diferència del petroli, que també s’ha anat abaratint després de tocar màxims en els mesos immediatament posteriors a la invasió, el gas és ara un 73% més car que a finals de febrer i ha patit molta més volatilitat que les altres matèries. 

Cargando
No hay anuncios

Les raons per a la volatilitat del gas són diverses. D'una banda, el preu del gas varia molt segons el mercat: no és el mateix el mercat del gas natural de Rotterdam que el dels Estats Units, on hi ha una gran producció amb fracking, la tècnica d’extracció cada vegada més prohibida a Europa consistent a injectar aigua al subsol.

En segon lloc, Brun recorda que “el cost del transport pot arribar a ser el doble” que el del producte en si. Un cop extret, el gas s’ha de liquar (posant-lo a temperatures molt baixes i sotmetent-lo a una alta pressió) per poder-lo transportar en vaixell i posteriorment tornar a passar per una regasificadora. Quan es transporta per un gasoducte no cal liquar-lo, però igualment se li han d’aplicar altes pressions. Tot això encareix el gas.

Cargando
No hay anuncios

Marzo apunta, a més, que ara mateix “ningú pot augmentar l’oferta” ni de petroli ni de gas mitjançant més producció, la qual cosa faria caure’n el preu. En aquest sentit, el geòleg destaca el viatge recent del president dels Estats Units, Joe Biden, a l'Aràbia Saudita, on va demanar increments de producció: “No li van fer gaire cas, però perquè no poden”, diu Marzo. El motiu: ara mateix no tenen capacitat per fer-ho.

Les claus

1. Per què la guerra d’Ucraïna ha provocat un encariment de les primeres matèries?

Perquè tant Rússia com Ucraïna són grans productors de primeres matèries. En el cas rus, és un actor principal als mercats energètics –gas natural, petroli i carbó– i en mercats de minerals, com el ferro, l’alumini o el níquel, entre d'altres. En canvi, la importància d’Ucraïna està en l’exportació de cereals –com el blat o el blat de moro– i productes derivats, com l’oli de gira-sol.

2. ¿L’alentiment del creixement de l’economia ha frenat l’alça de preus?  

Sí, la qual cosa té un punt paradoxal. Les expectatives negatives de l’economia d’analistes, governs i institucions internacionals es deuen, en bona part, a la pujada de preus de béns i serveis de consum, és a dir, del cistell de la compra de les famílies. La inflació pot fer caure el consum, perquè les famílies compren menys amb els mateixos diners, però alhora els increments de preus es deuen justament a l’encariment de les primeres matèries d’aquests mesos. 

3. ¿Si s'acabés la guerra es normalitzarien els preus?  

És impossible fer cap predicció en aquest sentit. Depèn de les condicions amb què s'acabi i del rol que puguin jugar geopolíticament tant Ucraïna com Rússia. No és el mateix una victòria de Kíiv que una victòria russa en què Ucraïna es queda sense sortida al mar. 

4. ¿L’acord entre Moscou i Kíiv reduirà els preus dels cereals?  

És previsible, però caldrà veure si realment és així. La sortida de cereals donarà aire als mercats, però el ministre d’Agricultura ucraïnès, Mikola Solkii, va declarar al Financial Times que aquest any la producció de blat cauria entre un 30% i un 60% per culpa de la guerra.