Internacional 25/03/2022

La guerra a Ucraïna ataca la inseguretat alimentària al Pròxim Orient

La regió, que ja patia un encariment dels aliments, és molt dependent de la importació de Rússia i d’Ucraïna

4 min
Un home tria branques de menta en un mercat de Qamishli, al Kurdistan sirià.

El CaireEn els mercats de bona part del Pròxim Orient, l’inici del 2022 va estar marcat per un neguit creixent. Les pertorbacions en la cadena de subministraments provocades per la pandèmia i els danys en diversos cultius recents causats per fenòmens meteorològics extrems atribuïts al canvi climàtic havien contribuït a un preocupant augment dels preus dels aliments essencials que començava a asfixiar els sectors més vulnerables. Al febrer, els preus dels aliments van arribar a assolir un màxim històric, per sobre fins i tot dels nivells de principis del convuls any 2011. I va ser enmig d’aquesta preocupant espiral que Rússia va llançar l’ofensiva contra Ucraïna, obrint la porta a una crisi sense precedents.

L’ansietat que va generar l’esclat del conflicte entre molts governs i ciutadans de la regió estava fonamentada. Rússia i Ucraïna són dos dels principals exportadors mundials de productes essencials com el blat, el blat de moro i l’oli de gira-sol. Tant, que la zona del mar Negre aporta al voltant d’un 12% de les calories comercialitzades al planeta, bona part de les quals acaba en països propers del Pròxim Orient. En aquest context, els efectes de la guerra representen una amenaça directa per a la seguretat alimentària de molts països de la regió –també de l'Àfrica subsahariana–, on al voltant d’un terç dels ciutadans ja no tenia accés a una dieta saludable abans de la invasió, i on els sistemes de protecció social són molt febles i han estat tradicionalment l’origen d’un profund malestar social i la guspira de protestes populars.

“És una situació sense precedents. L’únic comparable és possiblement la Segona Guerra Mundial”, alerta Omer Karaspan, que ha treballat durant 30 anys al Banc Mundial. “Mai hi ha hagut res semblant, amb tants factors pel mig i tants països que són tan crítics per a la situació alimentària veient-se afectats –afegeix–, i al Pròxim Orient, que representa el 6% de la població mundial però el 23% de les persones amb inseguretat alimentària aguda al món, serà un veritable problema”, avança.

Racions de pa

Un dels països de la regió en reaccionar de forma més contundent ha estat Egipte, un país amb més de 100 milions de ciutadans, uns 70 milions dels quals tenen dret a accedir a racions de pa subvencionat; que és alhora l'importador més gran de blat del món i depèn en un 60% del subministrament de Rússia i d’Ucraïna. Des de l’esclat de la guerra, el Caire no ha pogut importar blat pels elevats preus i ha prohibit l’exportació de productes bàsics, com blat i farina, per intentar esquivar la crisi amb les reserves i la producció locals. Un 85% dels egipcis, a més, ja no podia permetre’s una dieta saludable el 2019, i s’estima que si els ingressos al país cauen un terç, el percentatge augmentaria gairebé fins al 95%.

Al Sudan, que es troba sumit en una profunda crisi econòmica des que hi va haver un cop d'estat militar a l’octubre, la situació és encara pitjor. Es calcula que la meitat de la població, uns 20 milions de persones, patiran enguany nivells crítics d’inseguretat alimentària, el doble que l’any passat. I l’actual pujada de preus dels aliments bàsics i del gas, i la forta caiguda del valor de la moneda nacional ja han començat a desencadenar protestes arreu del país.

Particularment difícil es presenta també la situació en països en conflicte, com Síria i el Iemen, o inestables, com Líbia i el Líban, que ja pateixen una gran inseguretat alimentària. A Síria, tres quartes parts de la població pateix inseguretat alimentària i el corrupte govern central fa temps que ha convertit la gana en una arma política, i el Iemen ja pateix una de les pitjors crisis humanitàries del món i importava un 35% de blat de Rússia i Ucraïna. El Govern de Líbia, on un 12% de la població ja necessitava ajuda alimentària abans de la invasió, ha decretat estrictes mesures de control, però no pot imposar-les arreu del país. I el Líban, que segons el govern va importar el 2020 el 80% del blat d’Ucraïna i on més del 80% de la població viu per sota del llindar de la pobresa, només té capacitat per emmagatzemar reserves per a un mes.

Cotxes fent cua per posar benzina a Beirut, al Líban.

Mals pronòstics

La resta de la zona del Magrib es troba igualment en un escenari preocupant. El Marroc, per exemple, s’ha vist afectat per una sequera devastadora i des de principis d’any ja s’hi han produït una quarantena de protestes en diverses localitats del país desencadenades en gran mesura pels alts preus dels aliments. I Tunísia, que compra a fora vora un 70% de les seves necessitats de blat, sobretot a Rússia i a Ucraïna, és molt fràgil davant de xocs exteriors. En els darrers mesos ha tingut dificultats per pagar les importacions i ha patit escassetat puntual d’alguns productes, com la farina, en un clima marcat ja per una alta tensió social.

Tot i la fragilitat del context actual, experts com Karaspan adverteixen que la situació podria degenerar encara més l’any vinent. Així, Karaspan explica que Ucraïna està tenint problemes per engegar nous cultius i per trobar mà d’obra, i que Rússia no està clar com podrà exportar per les sancions que se li han imposat. A més, la Xina ha sembrat enguany un terç menys del blat previst a causa d'unes inundacions, i els preus dels fertilitzants també estan pels núvols, cosa que ja ara es comença a traduir en menys producció, menys cultius i menys bestiar. “És una crisi multidimensional –remarca– i no sé si algú de nosaltres està realment preparat per assumir la magnitud del que caldrà fer [per pal·liar-la]”.

stats