La borsa espanyola supera els màxims històrics del 2007

BarcelonaL'Íbex-35, l'índex de referència a la borsa espanyola, ha superat aquest dilluns els seus màxims històrics registrats el novembre de l'any 2007, així com la barrera simbòlica dels 16.000 punts. El selectiu, que agrupa les 35 empreses cotitzades més grans de l'Estat, registra una nova jornada de pujades igual que la majoria dels mercats del món, empesos a l'alça pel recent acostament entre els Estats Units i la Xina en matèria comercial.

El màxim registrat pel selectiu espanyol fins ara eren els 15.945,70 punts amb què el mercat va tancar la jornada del 8 de novembre del 2007, tot i que aquell dia es va arribar en un moment als 16.040,40 punts. Aquest dilluns l'Íbex-35 ha tancat a 16.000,20 punts amb una pujada del 0,87%. La borsa espanyola inclou els parquets de Barcelona, Madrid, València i Bilbao. Ara bé, malgrat que ara toca sostre, l'Íbex-35 va recuperar els nivells d'abans de la crisi el 2015 si es compta la rendibilitat, és a dir, si s'hi inclou els pagaments de dividends, indica Xavier Brun, codirector acadèmic del màster en finances i banca de la UPF Barcelona School of Management i responsable de valors a la gestora de fons Trea AM.

Des de l'1 de gener, l'Íbex ha crescut un 37,7%, cosa que el situa com l'indicador borsari que més ha augmentat des de principi d'any als països occidentals, per damunt de Milà i Frankfurt, que han registrat increments del 25% i del 21%, respectivament. Pel que fa als EUA, l'índex tecnològic Nasdaq ha crescut un 20%; l'S&P 500, un 15%, i el Dow Jones de Nova York, prop d'un 11%.

Fort pes dels bancs

La raó que explica la recuperació de l'Íbex fins als nivells previs a la crisi financera és l'elevat pes que tenen els bancs en la borsa espanyola, la qual cosa provoca que l'evolució del sector financer hi tingui un impacte més gran que en altres indicadors europeus. Concretament, les entitats financeres representen aproximadament un terç del valor del selectiu.

En aquest sentit, durant els anys posteriors a la crisi, el Banc Central Europeu (BCE) va anar reduint els tipus d'interès fins a deixar-los al 0%. El fet que els interessos es trobessin a mínims històrics va limitar els beneficis dels bancs (com més alts estan els tipus, més marge de benefici poden tenir en els préstecs que donen). "Teníem marges molt petits", recorda Brun. "En aquest escenari de tipus baixos, els beneficis van caure", afegeix, cosa que es va notar a la cotització de l'Íbex-35.

A més, el fet que la banca espanyola passés per més dificultats que la d'altres països per l'esclat de la bombolla immobiliària al país i, a més, hagués d'absorbir bona part de les caixes d'estalvis, també es va notar en els preus de les accions dels bancs. Com més problemes presenta la banca, menys valor té l'Íbex-35.

Amb la sortida de la pandèmia a partir del 2021 i, sobretot, amb la crisi energètica derivada de la invasió russa d'Ucraïna un any més tard, els preus es van disparar i el BCE va tornar a incrementar els tipus per combatre la inflació. "Els tipus han pujat i ho han fet per quedar-se" a nivells més alts dels que hi havia entre la crisi i la pandèmia, indica Brun. Així, els resultats de la banca van anar millorant i, per tant, els beneficis i els dividends. Aquesta millora els últims anys de les perspectives per a la banca ha fet pujar el valor de les accions dels bancs i, en conseqüència, la cotització de l'Íbex-35.

A banda de la banca, Brun assenyala que la pujada de l'Íbex també està motivada per altres sectors que han funcionat en els últims anys, com ara les empreses energètiques –amb Iberdrola al capdavant– i d'altres empreses, com Inditex (matriu de marques de moda com Zara o Bershka), que ha tingut una evolució "correcta" els últims anys, o la tecnològica Indra, que ha doblat el seu valor en pocs anys.

Acords comercials

A molt curt termini, la pujada d'aquest dilluns es produeix en bona part per l'anunci de Scott Bessent, secretari del Tresor nord-americà, del tancament d'un acord marc entre Washington i Pequín que evitarà que el govern dels Estats Units imposi un nou aranzel del 100% als productes xinesos. Així mateix, els EUA han tancat pactes comercials amb Tailàndia, Malàisia i Cambodja per treure els aranzels a la majoria dels productes nord-americans que entrin en aquests tres mercats, mentre que les exportacions des d'aquests països als EUA tindran un gravamen del 19%. Amb aquests acords, el govern del president Donald Trump retalla les possibilitats de noves escalades en la guerra comercial que està duent a terme a escala internacional, especialment contra els països exportadors de l'Àsia i Europa.

A més, els mercats financers a escala global compten que aquest dimecres la Reserva Federal tornarà a reduir dimecres els tipus d'interès als EUA per tal de facilitar el crèdit i revitalitzar l'economia nord-americana, mentre que també esperen que dijous el Banc Central Europeu deixarà sense canvis el preu del diner a la zona euro.