Les famílies perden l'interès per la borsa

BarcelonaLa borsa i els mercats de capitals no acaben d'atraure del tot les famílies. El nivell d'inversió de les llars espanyoles als mercats continua sent baix en comparació amb altres països de la zona de l'euro. Actualment, l'estalvi destinat a accions cotitzades, bons, fons d'inversió i productes suposa l'equivalent al 66% del producte interior brut (PIB), molt per sota de la mitjana europea (94%). També es diferencia molt d'economies com les de Dinamarca (194%) o els Països Baixos (164%), segons l'últim informe de l'Associació de Mercats Financers d'Europa (AFME), referit al primer semestre d'aquest any.

Aquestes dades, que reflecteixen una elevada bancarització de l'estalvi familiar, especialment a través de comptes corrents i dipòsits a termini, estan en línia amb les proporcionades a l'últim informe de Bolsas y Mercados (BME), el principal operador borsari propietat del grup suís Six, segons el qual "la participació de les famílies espanyoles a la propietat d'accions cotitzades d'empreses espanyoles es va reduir 0,6 punts percentuals el 2024 fins al 15,8%, la xifra més baixa des que es fa aquest estudi fa 32 anys".

De fet, amb l'allau de privatitzacions de finals dels anys 90, la participació de les inversions a borsa de les famílies espanyoles va assolir màxims del 35,1% el 1998. Ara es troba entorn de la meitat. Ni tan sols les pujades de les cotitzacions dels últims anys després del descens durant la pandèmia el 2020 han fet créixer la participació de les famílies a la borsa. L'Enquesta Financera de les Famílies, que elabora el Banc d'Espanya (l'última és del 2022), també apuntava en aquesta direcció.

Menys sortides a borsa

També les empreses no financeres recorren menys als parquets i més al deute. El finançament als mercats creix un 6% fins en el primer semestre de l'any, fins als 16.000 milions d'euros, però especialment per l'emissió de bons i deute. Aquestes operacions, amb grau d'inversió (la qualificació que garanteix la solvència de l'emissor), per un valor total de 10.800 milions, van enregistrar "el nivell més alt en els darrers anys", amb un increment anualitzat del 3%, segons aquesta organització que agrupa bancs i altres entitats financeres.

En canvi, les operacions de sortida a borsa (OPV) van experimentar un descens interanual del 49% respecte al mateix període de l'any passat, fins a situar-se en els 800 milions. L'any passat hi va haver algun desembarcament important, com el de Puig, que més de 12 mesos després cotitza entorn del 40% per sota del preu al qual es va estrenar. Estrenes com les de Cirsa, propietat de Blackstone, el juliol passat no han millorat la comparació. I les ampliacions de capital es van reduir en un 31%, fins als 400 milions. La fragmentació dels mercats de capitals a la UE ha fet que la majoria de les sortides a borsa prescindeixin del tram per a petits accionistes, a diferència del que passava a finals del segle passat i principis de l'actual, i a més els fons d'inversió han guanyat molt pes.

I, malgrat el creixement, la inversió de les pimes a través de capital risc va situar-se en l'1,7% del total, davant del 0,4% del mateix període del 2024, també lluny de la mitjana europea del 3,5% i encara més del Regne Unit (17%). Tampoc els anomenats unicorns (empreses de ràpid creixement valorades en més d'un milió de dòlars) recorren a la borsa. Més del 70% de les companyies d'aquestes característiques del 2016 sortien a borsa en un termini de quatre anys. Només un 18% es mantenien sense cotitzar. En canvi, aquest any el 90% dels unicorns europeus del 2021 continuen sense sortir a borsa i només el 5% ho han fet.

L'AFME destaca que la UE continua per darrere d'altres zones, com els EUA, amb menys sortides a borsa, més dependència dels mercats privats (essencialment la banca) i grans diferències entre països. Tot plegat "evidencia la necessitat de reformes per millorar la competitivitat i mobilitzar l'estalvi".