L’Íbex-35 frega màxims històrics malgrat la incertesa de l'economia

BarcelonaEls darrers mesos han suposat un ral·li alcista per a la borsa europea, i en el cas de l'espanyola, l'Íbex-35 —el principal índex espanyol que agrupa les 35 empreses més potents— ha estat carn de diversos titulars que apuntaven que l'índex s'apropava al seu màxim històric. Aquest divendres el selectiu va tancar una setmana fluixa: va tornar a tancar per sota dels 15.000 punts que havia aconseguit recuperar durant l'agost i es va quedar als 14.850,9. Malgrat això, l'índex acumula un creixement de més del 30% en el darrer any (d'agost a agost), i un 112% d'augment en els darrers cinc anys, després de l'esclat de la pandèmia de la covid-19.

En un context internacional més aviat hostil amb l'economia o, si més no, ple d'incerteses –en gran part impulsades per la guerra comercial i aranzelària del president dels Estats Units, Donald Trump, i també la inestabilitat per les guerres a Ucraïna i a Gaza–, l'Íbex-35 no només resisteix sinó que s'aproxima al seu màxim històric: 15.945,70 punts el 8 de novembre del 2007, just abans de la gran crisi financera del 2008. Només en els últims sis mesos, el creixement del selectiu ha estat de l'11,9%. A què es deu l'escalada i fins on pot arribar?

El professor del màster en mercats financers de la Barcelona School of Management (UPF) Xavier Brun apunta a un canvi de paradigma: "L'any 2024, veníem d'una època molt bona als mercats dels EUA i, per contra, anys dolents a Europa. Però el 2024 es va començar a dir que als Estats Units el preu per metre quadrat estava molt car i que a Europa es veien coses més interessants, de manera que els inversors americans van començar a mirar cap a Europa per invertir", apunta Brun. Era una dècada en què els EUA ho estaven fent molt millor que Europa, principalment degut a les empreses tecnològiques i a les Set Magnífiques. "A Europa no va passar el mateix perquè aquí les companyies són molt cícliques, hi ha molts més bancs que als EUA i els tipus d'interès feia anys que estaven al 0%", detalla el professor.

El desembre del 2024, però, "comença a canviar el paradigma: els inversors van començar a mirar a altres llocs, i Europa va començar a brillar sobretot amb el sector bancari"; així, "aquests diners d'inversors internacionals que abans eren als EUA comencen a invertir en bancs aquí, perquè s'intuïa que el BCE no tornaria a abaixar els tipus ràpidament", diu Brun, i, a més, el mercat americà començava a estar molt car.

La banca lidera l'eufòria

Brun també destaca les característiques de l'índex en si: "L'Íbex exporta més d'un 30% de pujades en el darrer any, dues terceres parts de les quals provenen només del sector bancari", apunta. De fet, el bancari, en aquest cas liderat per CaixaBank, el BBVA i el Santander, ha viscut uns exercicis de rècord des que el juliol del 2022 el Banc Central Europeu (BCE) va apujar els tipus d'interès –el preu del diner– per primera vegada des del 2011.

El conseller executiu d'EFPA (associació d'analistes financers), Josep Soler, apunta en declaracions a l'ARA que "una de les particularitats de l'Íbex és que està recuperant nivells de fa 18 anys perquè fins ara els bancs estaven totalment estancats, i altres empreses importants del selectiu no han tirat prou, fins i tot algunes s'han empetitit —diu Soler—, com és el cas de les energètiques, per exemple, en què només ha anat bé Iberdrola". De fet, la banca ha liderat l'eufòria borsària: "El Santander, el BBVA, CaixaBank i el Sabadell acumulen revaloracions del voltant d'un 80%", apunta Soler.

Tant Brun com Soler apunten cinc principals empreses a tenir en compte a l'hora d'analitzar l'Íbex: CaixaBank, Santander, BBVA, Inditex i Iberdrola. Només aquestes tenen més del 50% del valor de l'Íbex-35 en capitalització, de manera que, segons Soler, "el selectiu s'ha de relativitzar com a indicador vinculat a l'economia espanyola perquè és poc equilibrat i no és representatiu del país".

Més creixement?

Tot i que ha estat a punt de fer-ho, de moment el selectiu encara no ha arribat a superar aquells quasi 16.000 punts que representen el seu màxim històric, i, segons els experts, es comença a esgotar el marge de creixement. A l'Íbex, a excepció d'Inditex, tota la resta de valors i principalment sector bancari han tingut "rendibilitats brutals, moltes de més del 50-60%", i els economistes veuen difícil que això es repeteixi. Segons Brun, "que els bancs tornin a tenir rendibilitats tan altes com fins ara és difícil perquè l'expectativa de beneficis no és tan bona, ja que fins ara han tingut uns resultats brutals perquè els tipus d'interès havien pujat, però hem de veure què farà el BCE, de manera que s'espera una millora en el sector bancari, però no tan gran com fins ara", assegura el professor.

Per la seva banda, Josep Soler recorda que "ja s'han produït quatre baixades de tipus aquest any i, tot i això, els beneficis bancaris continuen pujant". Alhora, explica que "hi ha hagut molts diners que han anat a fons d'inversió, i aquests estan vinculats a bancs, de manera que sembla que hi ha cert marge perquè augmenti una mica, però també cal tenir en compte que qualsevol notícia mundial pot fer moure els mercats, perquè la borsa es mou també per elements psicològics", explica. A més, apunta que "el més important seria seguir els tipus i la inflació, i com que la inflació està tan moderada, de moment pot haver-hi marge". Alhora, el president de l'IEF descarta que els aranzels de Trump tinguin un gran impacte als mercats de casa nostra, i creu que més aviat "tindran un efecte modest i només en alguns sectors, que no són els principals de l'Íbex".

Pel que fa a la resta de valors clau, Brun considera que Iberdrola "té poc marge", perquè "el percentatge de renovables en els parcs a Europa està arribant a un punt màxim", i Inditex "és l'única que ha baixat dins de l'Íbex 35" i té més marge. "Sí que espero que Inditex tingui una rendibilitat de doble dígit en el que queda d'any, però els altres no", apunta Brun. "Per tant, podem esperar una disminució de la brillantor de l'Íbex en els mesos vinents", sentencia.