L'Íbex-35 cau un 2% i el Brent es dispara per sobre els 100 dòlars per barril
La nova onada d'atacs a l'Orient Mitjà debilita encara més les borses de tot el món
BarcelonaLa Borsa espanyola ha obert aquest dilluns amb una forta caiguda del 3,17%. Afectada per la forta pujada del preu del cru Brent, ha perdut la cota psicològica dels 17.000 punts i s'ha situat en els 16.533,4 punts a les 9 del matí. Després s'ha recuperat i a mig matí perdia un 2%. Tot això, després d'una nova onada d'atacs a l'Orient Mitjà que ha provocat que matèries primeres com el petroli o el gas es disparin. El barril de Brent, el de referència a Europa, ha iniciat la jornada amb un encariment del 16% i una cotització situada en els 107 dòlars, valor màxim des de juliol de 2022.
L'Ibex-35, el principal selectiu espanyol, ha obert en aquests nivells després que divendres passat tanqués la setmana amb una pèrdua del 7,01%, la qual cosa suposa el pitjor registre setmanal en els últims quatre anys. Les pèrdues d'enguany ja se situen en el 4,35%. En els primers compassos de la jornada, els descensos de l'Ibex-35 corresponien a Acerinox (-6,18%), Merlin Properties (-4,71%), Sacyr (-4%) i Fluidra (-3,77%). Per contra, les úniques companyies que han avançat han estat Indra, CaixaBank i Endesa, totes amb augments inferiors a l'1%.
Les principals borses europees també han obert amb signe negatiu, tot i que després s'han recuperat fins al -1,89% a París, el -1,71% a Frankfurt, el -1,95% a Milà i el -1,49% a Londres. Igualment, les principals borses del continent asiàtic han tancat aquest dilluns en negatiu, amb una forta caiguda del 5,2% en el cas del selectiu Nikkei de la Borsa de Tòquio.
En el mercat de divises, la cotització de l'euro enfront del dòlar s'ha col·locat en 1,1558 bitllets verds, en tant que l'interès exigit al bo espanyol a deu anys ha pujat fins al 3,416%.
El gas i el petroli encadenen pujades
En aquest escenari d'incertesa en què continua el bloqueig a l'estret d'Ormuz, per on circula al voltant d'un 25% del petroli i del 20% del gas mundial, el cru segueix disparat després d'acumular la setmana passada un repunt de més del 30%. El preu del barril de Brent ha pujat un 17% entorn de les 9.10 hores d'aquest matí, fins als 108,3 dòlars –tot i que després el creixement s'ha quedat en el 13,1%–. Durant la matinada ha arribat a un màxim dels 119,5 dòlars. Al mateix temps, el West Texas Intermediate (WTI), de referència als Estats Units, ha pujat un 13,5%, fins als 103,2 dòlars.
Així mateix, el preu del gas en el mercat de futurs holandès, la referència europea, escalava més d'un 15% a primera hora d'aquest dilluns, fins als 61,40 euros per megawatt hora, tot i que ha arribat a pujar en l'obertura de la cotització gairebé un 30%.
El G7 posa sobre la taula les reserves estratègiques de petroli
Els set països més rics del món estan considerant la possibilitat recórrer a les reserves estratègiques de petroli davant l'augment dels preus que s'està registrant. Fonts de l'Executiu de França, que enguany exerceix la presidència del G7, han confirmat aquesta possibilitat poques hores abans d'una reunió aquest dilluns dels ministres de Finances per abordar les conseqüències econòmiques de la guerra.
Els membres de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), entre els quals es troben els del G7, tenen l'obligació de disposar d'unes reserves estratègiques de petroli equivalents a 90 dies de consum per fer front a circumstàncies excepcionals. L'AIE ha indicat aquest dilluns que segueix "de prop" la situació a Orient Mitjà, "incloses les possibles repercussions de qualsevol interrupció del flux d'energia a través de l'estret d'Ormuz".
L'FMI avisa: "Pensin en l'impensable i preparin-se"
El Fons Monetari Internacional (FMI) ha recomanat a tots els països que es preparin per a l'impensable en el marc de la nova crisi que colpeja l'economia mundial pel conflicte a Pròxim Orient, l'impacte del qual espera analitzar amb més detall en les seves pròximes perspectives macroeconòmiques, que publicarà a mitjans d'abril.
"El meu consell als responsables polítics de tot el món en aquest nou entorn global: pensin en l'impensable i preparin-se per a això", ha advertit aquest dilluns la directora gerent de l'FMI, Kristalina Georgieva, durant una conferència a Tòquio. En aquest sentit, l'economista búlgara ha instat els països a centrar-se "en el que poden controlar" i ha apostat perquè inverteixin en institucions sòlides per apuntalar economies fortes i un creixement impulsat pel sector privat, a banda de ser àgils.
Com a regla general, Georgieva ha recordat, per cada augment del 10% en els preus del petroli, si es manté durant la major part de l'any, es traduirà en un augment de 40 punts bàsics en la inflació general mundial. Així mateix, aquest encariment dels barrils també pot arribar a implicar una caiguda del 0,1% al 0,2% en el creixement del PIB mundial.