El pacte Atlantia-ACS enfonsa Abertis

BarcelonaEl risc d’acabar lliurant una batalla de preus per quedar-se Abertis ha acabat deixant el futur del grup d’infraestructures català en una dimensió desconeguda. La italiana Atlantia i l’alemanya Hochtief -filial d’ACS- han abandonat com a primera prioritat l’adquisició del 100% de la companyia i en aquests moments analitzen fer una oferta conjunta per l’empresa que acabaria en un repartiment d’actius, segons va avançar ahir el diari Expansión i van confirmar les dues companyies a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Tot i que encara no han arribat a un acord per fer aquesta oferta conjunta, continuen treballant-hi amb l’objectiu de poder consensuar un preu i, potser més difícil, decidir quins actius es queda cadascun dels postors.

El mercat va aplaudir la jugada dels compradors. Després de conèixer-se les converses, ACS va liderar el llistat de pujades de l’Íbex-35 amb un espectacular salt d’un 7,75% en el valor de les accions. A la borsa italiana, Atlantia es va disparar un 5,05%. Aquestes dues pujades segurament es deuen a la desaparició del risc que aquestes companyies acabin pagant un sobrepreu per Abertis. Al costat contrari, però, la mateixa Abertis va liderar les pèrdues del selectiu espanyol (es va enfonsar un 4%) perquè s’entenia que la guerra d’opes perdia possibilitats i, per tant, perdia sentit l’escalada dels últims mesos: des del maig, quan Atlantia va llançar la seva opa, el valor del grup ha arribat a créixer fins a un 20%.

L’opa conjunta que estudien ACS i Atlantia posaria fi a la guerra de preus que s’albirava per controlar Abertis, un dels principals actors globals en la concessió d’autopistes. Per a Atlantia l’operació es convertia en l’enrocament perfecte per evitar que altres inversors poguessin comprar-la. Per a Hochtief el negoci concessionari d’Abertis suposaria una important millora de la rendibilitat en un negoci de la construcció sempre exigu pel que fa als marges de negoci. Però per a totes dues companyies l’espiral inflacionista derivada de la guerra d’opes amenaçava de deixar fora de rendibilitat les seves expectatives inicials. Atlantia va oferir inicialment 16.341 milions, ACS hi va respondre amb una contraopa per valor de 18.580 milions, i el grup italià s’havia reservat davant la junta d’accionistes la possibilitat de millorar l’oferta de la constructora de Florentino Pérez.

L’escenari ha canviat completament i la guerra d’interessos es podria tancar amb una oferta conjunta i el desmembrament del grup català, nascut de la concessionària Acesa i sempre a l’ombra de La Caixa, que ha intentat mantenir el control de la seva gestió, ara a través de Criteria. Actualment, el grup controla un paquet accionarial de gairebé el 22% del capital.

Actualment la CNMV ja ha aprovat l’opa d’Atlantia, però falta que doni el vistiplau a la de Hochtief. Un cop es produeixi, s’obrirà un període de 30 dies en què els accionistes hauran de decidir si accepten l’oferta. Però en aquest calendari tancat els postors podran decidir si volen millorar les seves respectives opes, un context que amenaça amb posar en risc els plans de tots dos grups.

Abans que això passi, però, els potencials compradors hauran de dir quina és la seva proposta per superar un dels obstacles que ha imposat a aquesta operació el govern espanyol: la col·locació de l’operador de satèl·lits Hispasat. Abertis controla el 57% de les accions d’aquest actiu que l’Estat considera estratègic, ja que juga un paper important en algunes matèries de defensa. Com a possible solució hi ha Red Eléctrica de España, que ja ha mostrat la seva disposició a quedar-se amb el paquet i incrementar així el seu control sobre la companyia.

Tal com estan ara les coses, i si avancen les converses per repartir-se Abertis, la venda d’Hispasat seria la primera partició d’Abertis, que en els últims anys ha vist com desapareixien dels seu catàleg aeroports, aparcaments, centres logístics i torres de telecomunicacions. El pròxim pas, tot apunta, és la venda de les concessions d’autopistes de peatges, que es reparteixen per Espanya, França, Itàlia, Xile, el Brasil i una desena de països més.

LES CLAUS

1. Per què intenten aliar-se dues companyies que fins ara rivalitzaven per quedar-se Abertis?

Bàsicament perquè veuen perillar el seu objectiu de quedar-se Abertis a un preu que sigui assumible i rendibilitzable en el temps. L’aparició d’ACS apujant l’oferta d’Atlantia en 2.240 milions ja posava en perill aquells objectius, i Atlantia està disposada a apujar encara més aquesta oferta. Però el cert és que augmentar el preu suposa posar en risc el que, a priori, representava Abertis: una finestra d’oportunitat.

2. Qui perd més amb les intencions de consensuar una oferta conjunta?

La mateixa Abertis. El grup d’infraestructures és actualment un referent del sector de les concessions al món i cotitza a borsa i, a més a més, és un dels seleccionats a l’Íbex. Les negociacions d’Atlantia i ACS fan pensar que el grup acabarà trossejat i perdent la seva preponderància al sector. Tant Atlantia com Hochtief havien insinuat la possibilitat que el grup Abertis continués operant com un grup independent i mantenint l’actual seu operativa a Barcelona (no així la seu social, que des de l’octubre és a Madrid). Ara tot queda obert.

3. Quin paper juga en aquest procés el principal accionista d’Abertis?

Doncs sembla que cap, perquè CriteriaCaixa, del grup La Caixa, va assegurar que no estava participant en les negociacions i que, de fet, desconeixia que s’estiguessin produint. Des que es va iniciar la guerra d’opes Criteria ha anat fent diverses vendes de petits paquets d’accions del grup concessionari.