Què sabem de com es pagarà el rearmament d'Europa?

Brussel·lesLa Unió Europea ha entrat de ple en una cursa armamentista arran de l'expansionisme de Vladímir Putin i de l'abandonament de Donald Trump. És gairebé unànime el clam per incrementar la despesa militar a marxes forçades dins el bloc i els líders europeus ja han donat el vistiplau al pla de la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen per rearmar-se. Ara bé, què en sabem, de com Brussel·les i els estats membres pretenen finançar el gran augment de capacitat militar i d'indústria armamentística de la Unió Europea?

Noves vies de finançament

La Comissió Europea planteja la creació d'uns eurobons en forma de préstec per un valor de 150.000 milions d'euros i la flexibilització de les regles fiscals per la qual es podrien arribar a mobilitzar uns 650.000 milions més en quatre anys. Tot i això, el debat sobre com finançar el rearmament tot just acaba de començar i els estats membres van demanar a l'última cimera europea "explorar noves vies" de finançament que se sumin a les proposades per Von der Leyen, que ja ha respost que "no hi ha res fora de la taula" i que està "oberta al que calgui". "No hi ha cap tabú en el debat", va afegir dijous passat el president del Consell Europeu, António Costa.

És en aquest context que, el ministre d'Economia espanyol Carlos Cuerpo, ha defensat a l'entrada de l'Eurogrup, que es fa aquest dilluns a Brussel·les, la creació d'uns nous eurobons en forma d'ajudes i no només en forma de préstecs. És a dir, anar un pas més enllà que Von der Leyen i desplegar uns nous fons europeus com els de recuperació covid però per a la defensa, tal com també promulga França. Per contra, el seu homòleg alemany, Jörg Kukies, s'ha mostrat "bastant escèptic" sobre aquesta possibilitat i el titular de finances neerlandès, Eelco Heinen, l'ha rebutjat completament.

Tot i això, Alemanya ja ha demanat que la flexibilitat en les regles fiscals sigui a llarg termini i no una mesura temporal. Aquesta demanda suposa un canvi total de posició del país, que és un dels estats que sempre ha pressionat perquè els límits de dèficit de la UE fossin més estrictes i és històricament un dels grans abanderats de l'austeritat. Així doncs, caldrà veure si el nou govern alemany es manté "escèptic" o s'acaba decantant clarament per una de les dues opcions, cosa que pot ser determinant.

De fet, el govern alemany en funcions i el futurible canceller, Friedrich Merz, ja han anunciat, conjuntament, reformes constitucionals per tenir més marge fiscal per finançar l'increment de despesa militar i un pla per impulsar la indústria alemanya, que està en crisi. Pel que fa a escala estatal, França també ha presentat un pla de rearmament i diversos països ja han anunciat que pretenen accelerar el ritme de l'increment de la despesa militar, com Espanya, Portugal i Bèlgica, que són alguns dels socis europeus que hi destinen una taxa més baixa del seu producte interior brut.

Eurobons per a defensa

Més enllà de les discussions, una de les principals mesures que Von der Leyen ha posat sobre la taula és la creació d'uns eurobons per un valor d'uns 150.000 milions d'euros. Cal aclarir que serien en forma de préstecs i, per tant, els estats membres haurien de tornar aquests diners. Així doncs, es tractaria d'un finançament que va a càrrec dels governs estatals i no del conjunt de la UE.

L'objectiu d'aquest nou instrument és finançar projectes militars a escala europea, com pot ser el reforçament d'un escut aeri, capacitats de transport i tecnologia, munició i míssils. A més, els estats membres el podrien fer servir per continuar subministrant suport armamentístic a Ucraïna.

Flexibilització de les regles fiscals

Von der Leyen també ha proposat flexibilitzar les regles fiscals i que la despesa militar no computi almenys durant uns quatre anys en el càlcul que fa Brussel·les del dèficit de cada estat membre, que ara hauria de ser d'un màxim del 3% del producte interior brut (PIB). Es tracta d'una mesura excepcional que la UE no va prendre ni quan perillava l'euro durant la crisi econòmica del 2008 i es va implementar per primera vegada durant la pandèmia per facilitar la recuperació econòmica.

Brussel·les planteja que cada estat membre pugui incrementar la despesa militar en 1,5 punts percentuals del PIB i calcula que això podria suposar una mobilització de 650.000 milions d'euros extres de finançament. En tot cas, tal com admet la mateixa Comissió Europea, es tracta d'una suma hipotètica de finançament que haurien d'assumir els estats de manera individual. Tampoc queda clar que tots els països vulguin aprofitar aquesta flexibilització de les normes fiscals per rearmar-se.

Amb tot això, Cuerpo ha confirmat que Espanya pensa aprofitar aquesta mesura perquè l'increment de despesa militar no "afecti l'escut social" de l'Estat i també ha advocat per una "definició àmplia" del que ha d'entrar en aquesta clàusula d'excepcionalitat de les regles fiscals. Així doncs, ha apostat per no només incloure-hi les despeses que tinguin a veure estrictament en defensa, sinó també en seguretat, com pot ser la ciberseguretat, el control de fronteres i, entre altres, la lluita antiterrorista.

Més pressió a Calviño

Els líders europeus van acordar en la cimera europea de dijous passat canviar els tractats del Banc Europeu d'Inversions (BEI) perquè pugui finançar projectes eminentment militars i que no hagin de tenir també un vessant civil, tal com fins ara. D'aquesta manera, l'organisme que dirigeix l'exvicepresidenta espanyola Nadia Calviño tindria màniga ampla per destinar una gran part del seu pressupost al rearmament del bloc. Al seu torn, el BEI, que és el braç finançador dels projectes comunitaris, ja s'ha mostrat obert a acceptar aquest canvi de prioritats per contribuir a assolir l'objectiu de guanyar capacitat militar, si bé Calviño fins ara ha evitat injectar-hi tants diners com voldrien una gran majoria dels estats membres.

Desviament dels fons de cohesió

Brussel·les vol que els estats membres tinguin accés a diner fresc com més aviat millor i per això ha proposat que puguin desviar-ne d'alguns dels principals fons europeus que ja s'estan desplegant, com els de cohesió. D'aquesta manera, no caldria esperar-se a l'aprovació dels nous pressupostos de la UE, que es preveuen per al 2028. Tot i això, diversos governs, com els d'Itàlia i d'Espanya, ja han descartat aquesta possibilitat perquè els fons de cohesió arriben en gran part directament a les administracions regionals i temen que la seva retirada aixequi polseguera política interna.