Economia 16/02/2021

El PIB català ha crescut per sota de la mitjana espanyola en els últims 45 anys

Catalunya és la comunitat autònoma que recapta més diners en impostos

3 min
Creixement mitjà del PIB de les comunitats autònomes des del 1975

MadridCatalunya lidera des de fa anys indicadors econòmics rellevants com les exportacions o les inversions en R+D, i ha sabut refer-se de crisis com la del 2008, però l’economia catalana ¿creix més que la de les altres comunitats autònomes? Segons l’estudi que han presentat aquest dimarts la Cambra de Comerç d’Espanya i el Consell General d’Economistes, el producte interior brut (PIB) de Catalunya en relació a la seva població ha crescut una mitjana d'un 1,65% anual des del 1975, una xifra inferior a la mitjana espanyola, un 1,75%.

En aquesta fotografia general del creixement econòmic, Catalunya ocupa el 12è lloc del rànquing de les 17 comunitats autònomes, per sota de Madrid, que se situa en la desena posició amb un 1,66%. El rànquing l’encapçalen Extremadura (2,65%), seguida de Galícia (2,29%) i Castella i Lleó (2,23%). A l’altra banda, les autonomies que han vist créixer menys el seu PIB per càpita són les Illes Canàries (1,46%) i les Illes Balears (1,49%). 

En termes absoluts, però, Catalunya en surt més ben parada: el PIB per habitant el 2019 era superior als 31.000 euros, i per volum ocupa la segona posició, amb 226.000 milions. Només Madrid, el País Basc i Navarra se situen per sobre de Catalunya en PIB per càpita. L’informe destaca que el 2019 Madrid va fer el sorpasso a Catalunya en pes del PIB en relació al de l’Estat. Així, el pes de l’economia catalana era del 19,42% mentre que la madrilenya suposava el 19,88%. 

Tot i que l’informe analitza dades d’un període molt ampli i no fa cap referència ni explícita ni implícita als esdeveniments polítics a Catalunya, el president de la Cambra de Comerç d’Espanya i president de Freixenet, José Luis Bonet, ha aprofitat l'ocasió per afirmar que el Procés ha fet que Catalunya “hagi deixat ser líder de l’economia espanyola” per passar a ser a una comunitat més. “Això no s’ho mereix”, ha dit Bonet, un dels empresaris catalans més bel·ligerants amb el Procés. 

L’autor de l’informe, Salvador Marín, apunta a diferents variables que expliquen l’evolució del PIB. “Bona part de l’explicació la trobem en les modificacions del teixit productiu de les diferents comunitats”. El sector agrícola i el sector industrial són els que han perdut més pes des que es va acabar el franquisme i va néixer l’estat de les autonomies. “La dada més important és que després de 45 anys les comunitats han convergit més de 30 punts”, subratlla Marín. L’estudi compara totes les comunitats en àmbits com l’ocupació, l’educació o les inversions en R+D. 

Exportacions

Des de l’inici de la democràcia, les empreses espanyoles han fet un salt endavant pel que fa a la internacionalització. El 1975 les exportacions representaven només l’11,3% del PIB espanyol, mentre que la dada es va triplicar el 2018, fins al 35,1%. Catalunya lidera el rànquing de les comunitats autònomes amb més volum exportador. El 2019 les empreses catalanes van exportar per valor de 74.000 milions d’euros, el 25,7% del volum total de les exportacions de l’Estat. 

Innovació

Entre el 1986 i el 2018, el pes de la despesa en R+D sobre el PIB s’ha duplicat a Espanya (del 0,34% al 0,70%). Catalunya es troba entre les quatre comunitats que lideren la despesa, només per darrere del País Basc, Navarra i Madrid. A l’altre extrem, les comunitats amb menys innovació són les Canàries, les Illes Balears i Extremadura. 

Pressió fiscal

Segons l’informe, les comunitats autònomes amb més pressió fiscal als anys 90 eren la Comunitat de Madrid, el País Basc, Catalunya i Cantàbria, mentre que el 2018 les Balears es van situar com a la comunitat amb més pressió fiscal (13,40%), seguida de Cantàbria (11,33%). Catalunya, segons l’estudi, està en vuitena posició (9,96%). Madrid ocupa la 13a. La regió amb menys pressió fiscal és les Canàries. En canvi, Catalunya és en termes absoluts la comunitat amb una recaptació tributària més elevada, seguida de Madrid i Andalusia. Recapten més, entre altres qüestions, perquè tenen més població. 

stats