Un pioner digital dirigirà el BBVA

Barcelona“Al BBVA no tan sols parlem de transformar productes tradicionals en digitals, sinó de llançar productes nadius digitals”. Ángel Cano, fins ahir conseller delegat del BBVA, parlava així la setmana passada durant la presentació dels resultats del primer trimestre al banc blau. Menys d’una setmana després d’aquestes paraules, la importància que l’entitat vol donar a la banca digital ha posat punt final a la seva trajectòria com a primer executiu del banc, un càrrec que ostentava des de l’any 2009.

L’entitat d’origen biscaí i amb seu operativa a Madrid va anunciar ahir al tancament de la borsa la decisió adoptada pel president, Francisco González, i la resta del consell d’administració. La raó del canvi és clara: “Iniciar una nova etapa en la qual la transformació digital sigui la prioritat estratègica del grup”. Dit d’una altra manera: el principal repte de l’entitat, la segona de Catalunya en usuaris després de la compra de CatalunyaCaixa, amb els seus tres milions de clients, és actualment a internet. El banc, que també ha fet altres canvis a la seva cúpula, va explicar en una nota que la nova estructura incorporarà al primer nivell “capacitats digitals crítiques” per competir i talent global “amb experiència demostrada en l’àmbit dels negocis digitals”.

En el seu comiat, González va dedicar elogis a Cano i va reconèixer el fet que s’ha enfrontat a la gran crisi. En efecte, Cano va substituir José Ignacio Goirigolzarri, ara president de Bankia, només un any després de la caiguda de Lehman Brothers. Cano, a més de ser el número dos durant la crisi, ha format part de l’estratègia de creixement del segon banc d’Espanya a Catalunya en els últims temps: el 2012 va adquirir Unnim i l’estiu passat CatalunyaCaixa. D’aquesta manera sis de les deu antigues caixes d’estalvis catalanes (Catalunya, Tarragona, Manresa, Sabadell, Terrassa i Manlleu) han acabat en mans del BBVA, que discuteix així el lideratge a CaixaBank. Al marge dels elogis, el ja exconseller delegat s’emporta un pla de pensions, segons l’agència Efe, de 26 milions.

El banc, mentrestant, ja mira cap al futur. “Ara comencem una nova fase per avançar cap al nostre objectiu de ser el millor banc universal de l’era digital”, explicava ahir mateix González.

Si Cano va arribar al càrrec en un moment en què el BBVA advocava per la “rendibilitat”, Carlos Torres, el seu successor, té la missió d’explorar un entorn digital “disruptiu”, segons l’entitat. Per fer front a aquest entorn “disruptiu”, Torres sembla la persona indicada.

Contràriament al que és habitual, Torres es va incorporar al banc l’any 2008 com a responsable d’estratègia i desenvolupament corporatiu, i posteriorment es va fer càrrec de l’àrea de banca digital, sense procedir del sector bancari, ja que venia de l’energètic: havia sigut director corporatiu d’estratègia i director financer d’Endesa.

Una trajectòria atípica

Va ser des d’aquest càrrec que Torres va tenir un paper cabdal en la dura oposició que va presentar Endesa a la controvertida opa que va llançar Gas Natural. La resistència i les valoracions de Torres van fer que l’elèctrica rebutgés els 21,30 euros oferts inicialment per l’empresa catalana i acabés venent-se a Enel, que va pagar un preu de 39 euros per acció.

Endesa havia reclutat Torres de la consultora McKinsey & Company, on va ser soci i on destacava per la capacitat comunicativa. El nou número dos del BBVA es va graduar en enginyeria elèctrica i administració d’empreses al prestigiós Massachusetts Institute of Technology (MIT), i posteriorment va llicenciar-se en dret per la UNED, en un moment en què, segons fonts financeres, va estar temptat d’abandonar la consultoria i llançar-se a fer les oposicions per ser notari.

En el seu passat, Torres també té una experiència breu a l’empresa d’energia solar Isofotón. Torres s’hi va estar només quatre mesos i va tenir temps de denunciar un frau comptable existent a l’empresa pel qual anys després es van imposar multes milionàries.

Però potser el més important en el passat d’aquest directiu va ser la seva experiència com a fundador de Tuhipoteca.com, un portal precursor en el sector de la banca digital que calculava l’import de les hipoteques i permetia fins i tot contractar-les. Va fundar l’empresa a finals del 1998, quan la banca per internet a Espanya encara era lluny de fer els primers passos.

El nou conseller delegat hereta un banc en una dinàmica de millora de resultats i amb una morositat minvant, però ja sap que amb això no en tindrà prou: d’ell s’esperen nous productes digitals.

Només el 4% d’ajudes públiques es recuperen

L’Estat només ha recuperat 2.666 milions d’euros (4,3%) del total d’ajudes públiques que ha destinat al sector financer des del maig del 2009 per evitar que les entitats fessin fallida. En total, i sense comptar garanties sobre possibles impagaments que l’Estat no preveu haver d’aportar, les ajudes destinades a les antigues caixes d’estalvis han sigut de 61.495 milions d’euros, segons el Banc d’Espanya.

D’aquesta quantitat, el 87% s’ha aportat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, el FROB, que era fins fa poques setmanes propietari de CatalunyaCaixa i ho segueix sent de Bankia. La resta de diners han estat aportats pel Fons de Garantia de Dipòsits.

Fins ara només s’han recuperat 2.666 milions, i aquesta quantitat inclou la venda de l’entitat catalana al BBVA, per la qual ha obtingut 782 milions. L’Estat també va rebre 977 milions amb la venda de Banca Cívica a CaixaBank, 712 milions per la venda de NCG i la resta prové de Liberbank.

El principal actiu que li queda a l’Estat per recuperar aquestes ajudes és Bankia, un banc on va abocar més de 23.000 milions d’euros, així com dos paquets de deute del Banco CEISS i de Banco Grupo Caja 3 per valor de 1.011 milions.