El país més pobre de la UE entra a l'euro en plena crisi política

SofiaBulgària, el país més pobre de la Unió Europea, entrarà aquest 1 de gener a la zona euro. Dinou anys després de la seva incorporació a la Unió Europea, el país balcànic, de gairebé 6,5 milions d'habitants culmina així la seva lenta integració, després d'anys de sacrificis per complir els requisits que exigits per adoptar la moneda única. Entre altres, uns comptes públics sanejats, uns tipus d'interès moderats i un control de la inflació. Els números han quadrat, però Sofia deixarà la seva moneda, el lev, en una situació de crisi política.

El país està pendent d'unes noves eleccions, les vuitenes en quatre anys, si no s'aconsegueix formar govern abans. La guerra a Ucraïna, així com la situació política a Europa i al món, afecten directament una societat polaritzada entre proeuropeus i prorussos, que són contraris tant a l'euro com a la defensa de Kíiv. Organitzacions nacionalistes com Vazrazhdane i Velichie, amb el suport de grups extraparlamentaris, han protagonitzat protestes per reclamar un referèndum sobre l'adopció de l'euro i la sortida del país de les institucions europees. Alhora en les últimes setmanes hi ha hagut protestes massives contra la corrupció i la màfia de l'exprimer ministre Boyko Borisov, que van portar a la dimissió del govern l'11 de desembre. Els manifestants, molts de la generació Z, denunciaven la corrupció al govern, a qui acusaven d'empobrir la població amb la pujada d'impostos i altres mesures d'austeritat. Bulgària adopta l'euro amb un govern interí, sense pressupost i en un moment de forta inestabilitat política.

El Consell Europeu va aprovar l'entrada de Bulgària a la zona euro el juliol passat i va establir el tipus de conversió en 1,95583 levs per euro. El Banc Central Europeu ha admès que els preus es poden disparar "si els comerciants aprofiten injustament la transició" per apujar-los. Entre els búlgars hi ha preocupació que la nova moneda els faci més pobres, com va passar amb l'entrada Espanya a l'euro fa 24 anys. A Bulgària aquesta transició serà més complicada, per la situació política, la corrupció i l'especulació rampants i el context inflacionari global. Per compensar la inflació, els salaris dels búlgars van augmentar, però quan es tornin a convertir seran els més baixos de la UE.

Més enllà del canvi de moneda

El canvi de moneda és només la part més visible del canvi. El país passa a formar part d'una unió monetària que representa aproximadament el 15% de l'economia mundial. Després de Croàcia, que es va incorporar a l'euro el 2023, Bulgària serà el 21è membre de l'eurozona (que inclou tots els socis de la UE excepte Suècia, Dinamarca, Polònia, la República Txeca, Hongria i Romania). Així, passa a formar part de les potències econòmiques mundials i, per tant, podrà obtenir beneficis més directament, però també absorbirà els efectes negatius de les crisis que pateix la unió monetària.

En un país com Bulgària, la transició a l'euro, sobretot si va acompanyada d'un augment de la qualificació del deute, suposa la possibilitat d'una demanda més gran de bons governamentals: una altra qüestió és com s'utilitzarà aquest instrument i si els polítics no tindran la temptació d'abusar-ne. Alhora, també li permet eliminar el risc canviari, tot i que el país ja funcionava amb un règim monetari estricte d'un tipus de canvi fix a l'euro d'1,95583 leva. A més Sofia es veurà lliurada de l'obligació de mantenir un reserva important de divises (uns 40.000 milions d'euros) que garantien l'estabilitat de la seva moneda. I alhora rebrà una mena de garantia contra els xocs financers, interns i externs. Augmentar la qualificació creditícia i d'inversió del país podria conduir a finançament a tipus d'interès més baixos, i els fons estalviats es podrien dirigir a sectors públics clau com la sanitat, l'educació i la cultura, que sempre han estat desfavorits.

Amb l'entrada a l'eurozona, les competències en la política monetària es transfereixen al Banc Central Europeu (BCE), on tindrà un lloc al consell, tot i que com a país petit i pobre la seva veu no serà decisiva. El ministre de Finances búlgar participarà en les reunions de l'Eurogrup, cosa que conferirà a Bulgària més pes polític.

Disciplina fiscal

Però tot plegat no és màgic ni gratuït. Els països de l'euro envien els seus plans pressupostaris a la Comissió Europea i al BCE, que els fa avaluacions i recomanacions. Bulgària va entrar a l'eurozona sense un pressupost per al 2026, la negociació del qual ja ha provocat protestes massives. Amb el record de les crisis del deute de l'eurozona, sobretot amb el precedent de Grècia, una de les pors és que amb l'adopció de l'euro, els polítics es trobin amb les mans lligades,

Els experts esperen que la pertinença a l'eurozona comportarà més inversió estrangera, més llocs de treball, el retorn d'emigrants d'altres països europeus, ingressos més alts i un creixement econòmic accelerat. També hi haurà beneficis, potser, per al turisme i el comerç internacional: una integració més fàcil de les empreses búlgares als mercats europeus.

La UE també obtindrà rèdits de la integració búlgara. Un mercat únic i un euro més forts. I sobretot la plena integració de Bulgària a la UE, que limitarà la influència estratègica de Rússia en un moment especialment delicat per a Europa.