Fer pisos a les oficines, la gran solució al problema de l'habitatge

BarcelonaLa solució al gran problema de l'accés a l'habitatge podria trobar-se al sector de les oficines. L'etapa expansiva en inversió que va arrencar al sector immobiliari fa una dècada ha arribat al seu final aquest 2023, amb especial incidència en el subsector de les oficines, que està perdent l'hegemonia a tot Europa. La inversió en aquest segment va caure fins als 261 milions d'euros, un 76% menys que el 2022. Aquesta tendència ha tingut incidència a Barcelona, on la reducció de la inversió l'any 2023 va ser d'un 70% respecte a l'any anterior, superior al 50% del conjunt de l'Estat. La contractació d'oficines a Barcelona es va situar en 230.000 metres quadrats, per sota dels 300.000 dels dos anys anteriors, i s'espera que aquest 2024 se superin els 250.000. I és aquí on sorgeix l'oportunitat.

En una roda de premsa aquest dilluns per presentar l'informe Real Estate Market Outlook 2024, el director de la consultora CBRE a Barcelona, Xavier Güell, ha posat sobre la taula l'opció de convertir oficines buides en llars per solucionar la falta d'habitatge a la ciutat, on el lloguer mitjà ja supera els 1.171 euros al mes, amb el punt de mira en el seu districte d'oficines per excel·lència: el 22@. La consultora està treballant en un informe per quantificar la disponibilitat de metres quadrats convertibles.

Repensar el 22@

De fet, aquesta és una iniciativa que fa temps que maneja l'Ajuntament de Barcelona. A l'octubre la comissió d'Urbanisme va aprovar una proposta d'Esquerra per quantificar les oficines que han quedat obsoletes i estudiar-ne la conversió en habitatges en un termini de tres mesos que va finalitzar la setmana passada. L'any 2018 la capital catalana ja va arribar a un acord amb una desena d'entitats per actualitzar el pla del 22@, elaborat l'any 2000, per augmentar el nombre d'habitatges. "Ara cal repensar-lo de forma efectiva", ha demanat Güell.

La consultora ha proposat a l'Ajuntament que reuneixi els principals actors del sector privat per resoldre la falta d'habitatges a l'àrea de Barcelona, i que l'APCE xifra en 10.000 habitatges més anualment durant 15 anys. Aquest és el nombre d'habitatges nous que s'alcen al territori català cada any, cosa que suposaria doblar el nombre de nous habitatges que es bolquen al mercat. "El sector públic hauria d'adaptar-se al sector privat per aconseguir que el sector privat solucioni aquest problema. Cal que es preguntin «Què hem de fer?»", afegeix Güell.

Aquesta proposta de conversió no només afectaria l'habitatge, la consultora també ha recomenat convertir aquestes oficines en desús o edificis obsolets en hotels, donada la salut de la inversió hotelera i l'expectativa d'un 2024 de rècord. En aquest cas, però, caldria modificar el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT), que prohibeix obrir nous establiments hotelers al centre de la ciutat. "Serà l'any del rècord en turistes i les cadenes ho saben. Flexibilitzar de forma controlada i puntual l'entrada de cadenes d'alt valor afegit seria una molt bona decisió per a la ciutat", ha afegit.

Fi de cicle i reactivació

A Barcelona, aquest canvi de cicle, propiciat per l'augment dels tipus d'interès, ha deixat una caiguda de la inversió immobiliària del 49% respecte al 2022, amb un volum total de 1.821 milions d'euros, en línia amb la caiguda europea. De cara a l'any vinent, segons l'informe de CBRE, la previsió de creixement de la inversió a la capital catalana és del 10%, cosa que permetrà superar la barrera dels 2.000 milions d'euros.

El cas de la capital catalana es caracteritza pel lideratge del sector hoteler, que ha sumat una inversió de 578 milions d'euros, prop del doble del 2022, fet que suposa el tercer millor registre de la sèrie històrica. El 2023 van destacar dues operacions: la compra de l'Hotel Sofia de Barcelona per 180 milions i la del Mandarin Oriental per 240 milions.

La previsió és que el 2024 segueixi fort, amb la recuperació del sector turístic i la celebració de la Copa Amèrica sobre la taula. El segueixen el sector industrial-logístic, amb 555 milions d'euros, que obté el segon millor registre de la sèrie històrica, i el conegut com a living, amb 323 milions, que presenta una caiguda del 68% respecte al 2022.

"Una de les apostes que hauria de fer Barcelona com a ciutat els pròxims anys és el sector de life sciences", ha destacat Güell. Està previst que el sector desenvoluparà 950.000 metres quadrats en els pròxims anys.