MADRIDSet mesos i mig després de la seva sortida de la direcció de Bankia, Rodrigo Rato va comparèixer ahir davant del jutge per explicar la seva versió sobre l'aparició d'un forat milionari als comptes de l'entitat, ara nacionalitzada. L'exvicepresident de l'últim govern del PP i exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) va declarar, a porta tancada, com a imputat davant del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, que investiga la seva gestió al capdavant del quart grup bancari espanyol.
Rato -que va escoltar a la seva entrada a l'Audiència els crits de protesta d'unes 300 persones- es va espolsar qualsevol responsabilitat, exactament com han fet la resta de directius imputats i com ja va fer ell mateix en la seva compareixença al Congrés de Diputats al juliol. Però aquest cop va estar "menys tranquil" i també va "culpar directament" l'actual govern del PP i no només, com llavors, l'anterior del PSOE i el Banc d'Espanya, segons van explicar fonts judicials.
Igual que fa tres mesos, l'ex home fort del PP va dir, en una declaració de prop de tres hores, que el Banc d'Espanya va "imposar" la fusió entre Bancaixa i Caja Madrid perquè era "imprescindible" per donar origen a Bankia juntament amb altres cinc entitats -entre les quals Caixa Laietana-. Una versió que l'exgovernador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ja va negar, com segurament tornarà a fer quan comparegui en els pròxims mesos com a testimoni davant del jutge. Pel que fa a l'executiu del PSOE, Rato el va culpar d'obligar Bankia, per llei, a sortir a borsa i decidir que fos el juliol del 2011. Va dir que li van "imposar" la data escollida tot i que ell hauria preferit esperar fins a després de setembre. I de l'actual govern del PP va criticar la imposició de nous requisits de recapitalització (més durs que els europeus) i que no aprovés el seu últim pla de sanejament.
El paper de l'auditor
Un dels aspectes claus del procés judicial -que té el seu origen en una querella d'UPyD a la qual se'n va sumar també una altra del moviment 15-M- és per què Deloitte es va negar a firmar els comptes del grup el març del 2011, que també havien despertat els dubtes del supervisor espanyol. Segons les mateixes fonts, Rato va assegurar en la seva declaració que no entén el motiu de la decisió de l'auditor perquè li havia dit que sí que aprovaria els comptes si presentava un nou pla per reflotar l'entitat, com va fer. L'acusació considera que els consellers de Bankia i de la seva matriu BFA van distorsionar els resultats "per donar la impressió o crear la ficció que la seva situació patrimonial era millor de la realment existent, cosa que els va servir per millorar els diferents ràtios de solvència i guanyar-se la confiança dels inversors en la seva sortida a borsa". Amb la declaració d'ahir, tots els 33 exidirigents i exconsellers de Bankia imputats ja han donat la seva versió en el procés iniciat el 5 de novembre. Tots ells i el grup estan acusats de delictes de falsificació de comptes, administració deslleial, alteració de preus i apropiació indeguda.
De fet, els resultats de l'entitat es van transformar completament abans i després de la seva nacionalització al maig. Així, amb Rato al capdavant, Bankia va anunciar uns beneficis de 306 milions el 2011, però després de la seva dimissió i la petició de 19.000 milions en ajudes públiques -que es van afegir als 4.500 milions que ja havia rebut abans-, el nou equip gestor encapçalat per José Ignacio Goirigolzarri els va transformar en pèrdues de 3.030 milions. Segons fonts judicials, l'exvicepresident del PP va argumentar davant del jutge que aquesta àmplia divergència va ser conseqüència de la crisi i del fet que la nova direcció va incloure-hi els càlculs de possibles deterioraments futurs. És a dir, va negar que hi hagués cap forat ocult.
Com ja va fer al Congrés, Rato va explicar que, poques setmanes abans de deixar al càrrec, el govern li va demanar un nou pla per complir les noves exigències de provisions de 5.000 milions, tot i que aquest havia estat aprovat pel Banc d'Espanya. El nou projecte, que va elaborar en dues setmanes, incloïa una petició d'ajudes públiques de 7.000 milions (molt inferiors als 19.000 finals). Ahir va reiterar que un cop va saber que el pla no havia estat aprovat pel ministeri d'Economia -al qual "li va semblar poc"- va decidir dimitir "per una pèrdua de confiança". L'exgovernador del Banc d'Espanya va dir al juliol, però, que Rato va ser "cessat".
Un cop fort per al PP
Les crítiques de l'exvicepresident del govern d'Aznar davant del magistrat suposen un cop molt fort per al PP, molt vinculat amb Caja Madrid i Bancaixa, i per al ministre d'Economia, Luis de Guindos, que va ser el número dos de Rato. Cal recordar que el partit no va acceptar la compareixença de Rato al Congrés fins que no va tenir més remei que fer-ho perquè ja havia estat imputat. I òbviament afecta la imatge, ja deteriorada, de Bankia. El grup liderat ara per Goirigolzarri -que també declararà com a testimoni- intenta aixecar cap sota l'estricta supervisió de Brussel·les que l'ha obligat a acomiadar 5.000 treballadors a canvi del rescat. L'objectiu és deixar enrere el naixement nefast de Bankia.
