La recepta de la UE per competir amb Trump: 100.000 M€ a la indústria neta i reduir la burocràcia

Brussel·lesLa Unió Europea està perdent competitivitat respecte als Estats Units i la Xina, i cada vegada guanya més força la idea que, en gran part, es deu al volum de paperassa i regulacions –sobretot ecologistes– que han d'afrontar les companyies que treballen en territori comunitari. Per això la Comissió Europea ha presentat aquest dimecres un paquet de mesures legislatives per simplificar i agilitzar els tràmits burocràtics de les administracions comunitàries. "La simplificació és vital per a la competitivitat d'Europa", ha insistit aquest dimecres la presidenta de l'executiu comunitari, Ursula von der Leyen.

L'objectiu d'aquesta mena de llei òmnibus, que ara hauran de negociar els estats membres –Consell de la UE– i el Parlament Europeu, és impulsar el creixement de les empreses europees i atraure noves inversions estrangeres, així com reduir costos a les empreses. Segons estima la mateixa Comissió Europea, es preveu la reducció d'un 25% de la càrrega administrativa del global de les companyies i fins a un 35% de les petites i mitjanes empreses. El sector privat s'estalviaria cada any uns 6.000 milions d'euros.

De fet, davant de les crítiques d'ONGs ecologistes i dels partits progressistes, la Comissió Europea assegura que la reducció dels requisits mediambientals sobretot se centraran en les petites i mitjanes empreses, ja que considera que sovint se les ofega amb requisits per accedir a finançament europeu. En canvi, Brussel·les argumenta que les grans companyies tenen més capacitat per afrontar tots aquests tràmits burocràtics i són les que tenen més impacte en el medi ambient.

Una gran inversió en la indústria neta

La Comissió Europea també ha presentat aquest dimecres un full de ruta per impulsar la tecnologia neta i, d'aquesta manera, reflotar la indústria europea sense renunciar als objectius climàtics de l'agenda verda. Entre d'altres, Von der Leyen ha anunciat la inversió de 100.000 milions d'euros en aquesta indústria, si bé no ha detallat d'on sortirien aquests diners ni amb quins terminis es desemborsarien. En la mateixa línia, Brussel·les advoca per flexibilitzar la normativa d'ajudes dels estats membres i la concessió d'incentius fiscals per impulsar la inversió del sector privat en, per exemple, la fabricació de bateries elèctriques.

A més, l'executiu comunitari proposa una mena de preferència europea en les licitacions públiques que afectin sectors estratègics, com pot ser el de l'energia o aquest tipus de tecnologies. Així doncs, Brussel·les advoca per introduir criteris en les contractacions públiques que no vagin lligats només als preus dels serveis, sinó a la sostenibilitat i l'autonomia que suposa per a la UE que aquestes obres se les quedin companyies comunitàries.

En aquest sentit, la Comissió Europea ha presentat un altre pla de seguretat energètica que vol aconseguir una rebaixa dels preus de l'energia, que a vegades arriben a quadruplicar els que es paguen als Estats Units. La principal mesura que planteja aquesta estratègia és rebaixar els impostos al sector energètic, i recomana als estats membres que redueixin l'IVA a l'electricitat fins al 5%, tot i que en cap cas es tracta d'una mesura que els governs estatals hagin de prendre obligatòriament.