Energia
Economia 12/06/2022

Les renovables eviten el Govern i tramiten projectes catalans a Madrid

La principal empresa europea del sector porta els seus projectes ara al ministeri per agilitzar-los

2 min
Generadors d'energia eòlica en la carena d'una zona muntanyosa

BarcelonaL’empresa energètica pública noruega Statkraft, la primera d’electricitat renovable d’Europa, ha decidit tramitar els seus projectes a Catalunya davant el ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i esquivar així la tramitació davant la Generalitat. Com fer-ho? Doncs unint diversos parcs en un sol projecte perquè així se superin els 50 MW, amb la qual cosa la tramitació ja no depèn del Govern, sinó de l’Estat, segons informen fonts del sector.

El de Statkraft no és l’únic cas. Hi ha hagut altres promotors de renovables que, davant la dificultat de tirar endavant els tràmits a Catalunya, han optat per fer-ho davant el ministeri. “La por a prendre decisions que hom considera impopulars deriva en la renúncia de les pròpies competències”, sentencia Jaume Morron, consultor del sector energètic.

De fet, l’elèctrica pública noruega se suma a un seguit de promotors que han portat els seus projectes a l’administració de l’Estat: Green Capital Energy, Abo Wind, Siemens Gamesa Renewable Energy i Green Tie Capital. Tots ells, excepte Green Capital Energy, havien presentat el projectes per tramitar a la Generalitat, però en un moment donat han decidit refer aquests projectes i tramitar-los davant del ministeri.

L’empresa noruega va presentar cinc projectes eòlics a la Ponència d’Energies Renovables de Catalunya , als municipis de Maials, Seròs, i Almatret, tots a la comarca del Segrià. Cinc projectes de 50 MW cadascun, de manera que s’havien de tramitar davant de la ponència. El desembre del 2020 la ponència va acordar la viabilitat dels emplaçaments –tot i que en un cas condicionada a l’avaluació del seguiment durant un any d’una parella d’àligues quadribarrades a Almatret–. A aquests projectes s’hi van presentar algun informes i al·legacions, però encara continuen pendents de tramitació , ja que no s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el corresponent anunci d’informació pública de cap d’ells.

Davant la situació, la companyia energètica noruega ha decidit agrupar els cinc projectes i n’ha sol·licitat la tramitació davant el ministeri per a la Transició Ecològica. De fet, el mateix ministeri va informar que l’abril passat Statkraft va lliurar la sol·licitud de l’abast de l’impacte ambiental del clúster eòlic del Segrià, a Maials, Seròs i Almatret, amb una potència de 250 MW i, per tant, serà l’Estat qui tramitarà el projecte.

Altres casos

Aquest cas és similar al d’Energia Eòlica Tramuntana, del grup Abo Wind, que va presentar davant la ponència cinc projectes de parcs de 50 MW cadascun –de Tramuntana I a Tramuntana V–, però posteriorment va fusionar en un sol projecte els parcs Tramuntana I i Tramuntana II i els va portar davant el ministeri com un sol projecte de 108 MW.

En el cas de Siemens Gamesa va presentar al ministeri els parcs eòlics Segarra Sud-1 i Segarra Sud-2, resultat de la unificació dels parcs eòlics Tossal del Llangost (49,6 MW), Plans del Dèbol (49,6 MW) i Tossal Rodó (43,46 MW). L’empresa els havia presentat a la ponència el 2020, que en va declarar viables els emplaçaments, però va portar-los al ministeri davant el retard de les autoritzacions.

Més velocitat en la tramitació

El cas de la noruega Statkraft és paradigmàtic. Mentre els seus projectes a Catalunya quedaven encallats, la tardor del 2020 va presentar tres projectes de parcs eòlics a les províncies d’Ourense i Lleó. Mentre els projectes catalans no avançaven a la Ponència d’Energies Renovables, els de les altres dues províncies van fer via en la seva tramitació davant del ministeri i ja estan en informació pública i s'han començat a tramitar.

stats