Primer revés del BPI a CaixaBank
El banc català estudia si manté l’opa després que l’entitat portuguesa rebutgi les seves condicions
SantanderEls plans de CaixaBank per crear un gegant bancari ibèric hauran d’esperar o, com a mínim, s’han encarit molt. Així es desprèn de la decisió adoptada ahir en la junta general d’accionistes del BPI, el banc sobre el qual CaixaBank va llançar una opa el 17 de febrer. En una votació que era l’únic punt de l’ordre del dia, només un 52,4% dels vots van donar suport a la gran condició imposada pel banc que presideix Isidre Fainé per tirar endavant l’operació: l’eliminació de la limitació de vot al 20% que pateix tot i ser propietari d’un 44,1% de les accions de l’entitat portuguesa. Per treure aquest límit, el banc català necessitava un 75% dels vots. O, dit d’una altra manera, li calia el suport de la segona accionista de l’entitat, la multimilionària angolesa Isabel dos Santos. Però no el va aconseguir i CaixaBank ha de decidir ara si atura l’opa, si la tira endavant sense aquesta condició -que fa quatre mesos era sine qua non - o si atén l’oferta del representant de Dos Santos al consell: “Si canviessin les condicions [de l’opa], és a dir, el preu, podríem avançar”.
La decisió és complexa per a CaixaBank. Tant, que ahir va anunciar que emetria un comunicat que, finalment, no es va produir. El banc català ja va anunciar el 6 de març que no milloraria la seva oferta perquè ja la considera bona, per la qual cosa acceptar fer-ho després del moviment d’ahir de Dos Santos pot ser vist pels mercats com una derrota financera. Tirar endavant renunciant als drets de vot que li corresponen pel seu capital tampoc sembla una sortida brillant. I retirar l’opa suposaria una automàtica caiguda del preu de l’acció, de la qual el principal perjudicat seria el mateix banc català.
El gran obstacle de l’operació es diu Isabel Dos Santos. És la segona accionista del banc, amb un 18,6% del capital, i s’ha oposat a l’operació des del començament. CaixaBank va fer una oferta per acció que superava en un 27% la cotització del BPI aquell mateix dia, en un 46% el preu mitjà del mes anterior i en un 21% la mitjana de tot el trimestre. Però els 1,329 euros que va oferir quedaven lluny dels 2,26 euros que va exigir el BPI. Dos Santos, anomenada per la premsa portuguesa com a “Isabel de Portugal” en un clima de nacionalisme financer, va descartar l’opció de CaixaBank i va plantejar, per contra, una fusió amb el BCP, un altre banc lusità.
Els mercats no es van prendre seriosament aquesta voluntat en cap moment: el BPI va perdre 161 milions l’any passat i el BCP en va perdre 218. Els dos bancs tenen una forta exposició a Angola -una economia afectada per la caiguda del preu del petroli-, i a més el BCP, la segona entitat del país, va sortir malparat dels tests d’estrès de l’any passat. Fonts financeres van titllar d’“impossible” l’operació que plantejava Dos Santos, i precisament per això hi veuen una manera poc delicada de mirar d’apujar el preu de l’oferta de CaixaBank.
El factor Novo Banco
Per entendre la duresa de Dos Santos cal repassar la seva biografia: és la filla gran de José Eduardo dos Santos, petrodictador d’Angola des de finals dels anys 70, i propietària d’una fortuna que l’FMI i Forbes relacionen amb les tèrboles pràctiques del govern angolès.
Hi ha un factor que pot ser important per a CaixaBank a l’hora de decidir què fa ara: els seus plans a Portugal sempre van anar més enllà del BPI. Aquesta entitat s’havia postulat en la subhasta organitzada pel govern portuguès per vendre Novo Banco, el banc amb els actius bons d’Espírito Santo. El banc català hauria vist amb bons ulls una fusió entre les dues entitats, que hauria deixat CaixaBank com un dels grans jugadors del mercat portuguès. Però el BPI ja ha quedat fora d’aquesta cursa i fonts del sector creuen que Novo Banco acabarà finalment en mans del xinès Fosun. Així, el BPI té potencialment menys sentit estratègic per al banc català.
El cop de porta que va patir ahir podria fer que CaixaBank recuperés plans que ara mateix tenia al calaix a l’espera de veure el desenllaç de l’operació. Un dels primers podria ser intentar comprar Liberbank. El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, va expressar a la tardor en una conversa amb inversors que hi tenien interès. Per a CaixaBank tindria sentit estratègic, ja que l’adquisició li permetria créixer en regions on té molt marge per fer-ho com són Astúries, Cantàbria i Extremadura.
