Sánchez ignora els bancs i promet impulsar la taxa Tobin
L’impost de les transaccions financeres gravarà un 0,2% les operacions de compravenda d’accions d’empreses espanyoles amb una capitalització en borsa superior a 1.000 milions d’euros
MadridEl PSOE encara no ha començat les negociacions per formar govern o per buscar suports a la investidura de Pedro Sánchez amb un govern en solitari, però l’executiu espanyol, ara en funcions, no podia esperar més per enviar a Brussel·les el seu pla d’estabilitat per al període 2019-2022. El document, que ahir va enviar a la Comissió Europea la ministra d’Economia, Nadia Calviño, revela que Sánchez preveu impulsar durant la nova legislatura nous impostos i diferents mesures que havia previst en els pressupostos que el Congrés va rebutjar.
Segons el pla d’estabilitat, que inclou totes les previsions macroeconòmiques, Sánchez ignora la crida dels bancs a no imposar gravàmens al sector i es compromet a posar en marxa la taxa a les transaccions financeres -coneguda com a taxa Tobin - i la taxa a les empreses digitals, la taxa Google, tot i que per ara són impostos que no s’han pogut acordar a nivell europeu.
L’impost de les transaccions financeres gravarà un 0,2% les operacions de compravenda d’accions d’empreses espanyoles amb una capitalització en borsa superior a 1.000 milions d’euros, independentment que el comprador tingui el domicili fiscal fora de l’Estat, segons el decret que havia aprovat el govern del PSOE abans de les eleccions.
Taxa a les empreses digitals
L’altre impost, el digital, l’hauran de pagar les grans plataformes que operen a internet -com Google o Facebook- i estableix un gravamen del 3% sobre els ingressos obtinguts per publicitat en línia, serveis d’intermediació a internet i venda de dades generades a partir d’informació proporcionada pels clients. Segons els pressupostos fallits, el govern socialista preveia recaptar pels dos impostos més de 2.000 milions d’euros anuals.
El document que ahir Calviño va enviar a Brussel·les afirma que aquests dos impostos, sumats a l’augment de l’IVA d’alguns productes com el dièsel o la pujada de l’IRPF per a les rendes altes -mesures incloses també en el programa electoral del PSOE-, serviran per augmentar la recaptació del 2020 en 5.655 milions d’euros.
Pel que fa a les previsions, el govern de Sánchez manté les mateixes per al creixement de l’economia, que s’anirà desaccelerant en els pròxims anys però que es mantindrà per sobre del creixement de la zona euro. La previsió apunta a un creixement del 2,2% aquest any, d’un 1,9% el 2020 i d’un 1,8% el 2021 i el 2022. L’atur s’anirà reduint en els pròxims tres anys i passarà del 13,8% previst per a aquest any al 10% el 2022.
Equilibri pressupostari
Segons el document, el govern de Sánchez ajorna un any, fins al 2022, l’equilibri pressupostari. El dèficit s’anirà reduint fins al 0,4% el 2021 i el 0% el 2022. És a dir, que d’aquí tres anys l’Estat ingressarà els mateixos diners que es gastarà. Amb les eleccions anticipades, l’executiu socialista dona per perdut aquest any, ja que difícilment hi ha haurà nous pressupostos que incloguin les mesures abans de l’estiu.
