El sector de la defensa a l'Estat: més diners que mai i més embolicat

MadridL'Estat està destinant més diners que mai a la defensa. De fet, s'havia compromès a gastar un 2% del PIB i ja el deu haver superat, segons va confirmar l'OTAN a finals del mes de febrer. Però quan el pastís de recursos és més gran que mai, el sector també està més embolicat que mai. Potser perquè precisament mai hi havia hagut tants diners en joc. "Els últims 25 anys això ha estat aturat i no hi ha hagut pressupost", asseguren des d'una gran empresa del sector i que depèn, com la resta, dels contractes del ministeri de Defensa.

Al Congrés no arriben els diners que es va gastant amb comptagotes el govern de Pedro Sánchez, que està aprovant partides en consell de ministres que no necessiten el vistiplau de la cambra baixa espanyola –per exemple, a través de transferències directes–. En tot cas, sí que en queda el rastre a les referències de cada conclave. D'entre totes les partides, destaquen les del Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa, que es va anunciar el mes d'abril de l'any passat i està valorat en 10.471 milions d'euros.

Una part d'aquests diners, però, estan empantanegats al Tribunal Suprem després que l'empresa Santa Bárbara Sistemas, filial espanyola de la nord-americana General Dynamics, decidís presentar un recurs contra un dels decrets al sentir-se exclosa de la negociació d'uns contractes del ministeri de Defensa i Indústria. Els diners en disputa –són préstecs per valor de 3.000 milions al 0% d'interès, però la xifra podria ascendir als 7.240 milions si el procés acaba esquitxant més contractes– es van adjudicar a Indra i a Escribano Mechanical & Engineering (EM&E) i el Suprem ha de dir ara si accepta la suspensió de l'adjudicació com a mesura cautelar.

Però enmig d'aquest pols entre Santa Barbára, Indra i EM&E, Indra acaba d'encetar una nova etapa, la tercera en només cinc anys, amb el nomenament d'Ángel Simón com a president no executiu després de la dimissió d'Ángel Escribano,que va protagonitzar un xoc previ amb la filial de General Dynamics per la seva possible compra. Desllorigar el conflicte serà, de fet, un dels reptes de Simón. "L'esperit de Santa Bàrbara ha estat sempre el del diàleg i el compromís amb la cooperació", indiquen fonts de la companyia.

Aquesta cooperació es vincula al fet que és difícil que una sola empresa del sector es dediqui a tota la cadena de producció de la indústria de la defensa. Per això, les grans companyies asseguren que el que reben acaba esquitxant tot un teixit empresarial mitjà i petit, és a dir, una indústria auxiliar. Santa Bárbara posa precisament d'exemple el que va fer la setmana passada a Catalunya, on es va presentar com a empresa tractora amb la firma d'un acord de col·laboració amb GTD, una companyia del sector de la defensa especialitzada en el desenvolupament de programarii integració de sistemes. Però també amb la firma d'un pacte estratègic amb l'empresa Gutmar.

Ara bé, el temor que aquest degoteig de dalt a baix no es produeixi és latent al sector, en particular en aquesta indústria auxiliar, però també en territoris com Catalunya, on la Generalitat s'ha mostrat decidida a captar una part dels recursos que l'Estat vol invertir en defensa. De fet,el Govern acaba de llançar un programa anomenat Dual Technology & Industry Readiness Programmeper introduir en el mercat de la defensa pimes que es dediquin a l'automoció, l'espai, la metal·lúrgica i la maquinària.

Quin futur té Indra?

Mentrestant, Indra, que és qui aspira a ser empresa tractora, o així ho vol el govern espanyol –és el primer accionista amb un 28% del capital social a través de la SEPI– enceta tot just l'etapa Ángel Simón, que aquesta setmana va desembarcar a la companyia. El directiu arriba apadrinat per la SEPI, que és el primer accionista, com ho van fer els seus antecessors: Marc Murtra i Ángel Escribano, tot i que aquest últim ha marxat per les tensions, precisament, amb l'executiu de Pedro Sánchez, arran de la possible integració, de moment descarrilada, entre Indra i EM&E, empresa que Escribano va fundar juntament amb el seu germà i que, al mateix temps, té un 14% del capital social d'Indra.

De moment, la cadira d'Ángel Escribano a Indra –també ha sortit del consell d'administració on EM&E té dos llocs– està buida. "No s'ha decidit res", indiquen fonts d'EM&E sobre qui ocuparà el lloc. També asseguren que no hi ha cap interès ferm sobre la taula per part de Rheinmetall. El gegant militar alemany s'hauria interessat per adquirir la companyia dels germans Escribano després de l'operació fallida amb Indra, segons han publicat diferents mitjans. De fet, ambdues companyies es coneixen per haver plantejat propostes conjuntes al ministeri de Defensa. En tot cas, Indra i EM&E no haurien enterrat del tot l'opció de compra, segons explicaven fonts coneixedores del procés a Europa Press. Des d'EM&E han declinat fer comentaris sobre si les converses s'han reprès ara que Ángel Escribano ja no n'és president –era un dels obstacles per a la SEPI, és a dir, per al govern espanyol, que hi va acabar veient un conflicte d'interès.

A Simón el continuarà acompanyant José Vicente de los Mozos, el conseller delegat i "primer directiu" de la companyia, perquè s'ha quedat amb les funcions executives. Després del terratrèmol a la cúpula, De los Mozos no va dubtar en enviar un missatge de "tranquil·litat i força", sobretot al mercat. "Indra està en el seu millor moment. Tenim un pla estratègic que complim i hem superat [...] Ha arribat l'hora de donar-li una empenta de nou", va escriure el directiu a través del seu perfil de LinkedIn.