La defensa ja copa un terç dels grans contractes públics a l'Estat
L'escalada bèl·lica internacional reorienta el flux de diners cap a gegants de l'armament com Indra i Airbus
BarcelonaEn un escenari internacional marcat per la inestabilitat geopolítica, l'administració pública espanyola ha reorientat el seu múscul financer cap a sectors que garanteixen la resiliència estratègica. L'últim informe publicat per la plataforma Licitaciones.io sobre l'exercici de l'any 2025 dibuixa una realitat incontestable: la seguretat i la defensa han passat a ser la prioritat de la inversió institucional. Segons les dades analitzades, el sector de la defensa i l'aeronàutica ja representa el 31,2% del volum adjudicat a les deu principals empreses de l'Estat.
La fotografia de qui rep els diners públics a Espanya és la d'un club selecte i tancat. Tot i que el rànquing general l'encapçala Iberdrola Clientes S.A. amb una adjudicació rècord de 6.629 milions d'euros fruit de la crisi energètica i la transició verda, el pes combinat de la indústria militar és el que defineix realment la fotografia del 2025.
Indra Sistemas S.A. –el gegant especialitzat en tecnologia militar i sistemes de defensa– s'ha consolidat en la segona posició amb 4.677 milions d'euros. De prop la segueix Airbus Helicópteros España S.A.U., que ha rebut 4.255 milions. Si també hi sumem els 3.825 milions d'euros que s'ha endut la divisió d'Airbus Defence and Space, el resultat és clar: el flux de diners públics s'ha reorientat en favor del rearmament, on les corporacions que fabriquen tecnologia militar agafen pes davant l'escalada bèl·lica internacional.
El 0,2% ho decideix tot
Una de les dades més punyents de l'informe, però, no és qui rep els diners, sinó quants pocs se'ls reparteixen. El 2025 un total de 59.745 empreses van aconseguir algun contracte públic. Sembla una xifra alta, però és un miratge de pluralitat. La realitat és que el sistema s'ha convertit en un embut on gairebé tot va a parar a les mateixes mans: només un centenar de companyies (el 0,2% del total) acaparen el 53% del volum adjudicat. Si ampliem més la lupa, les deu empreses més grans controlen per si soles el 28% del pressupost total.
Alejandro Navas, portaveu de Licitaciones.io, és clar en el seu diagnòstic: "El sistema tendeix a premiar a qui ja és dins". L'experiència prèvia i la solvència financera que es demana per als grans contractes actuen com a "barreres d'entrada" que expulsen les pimes de la competició real.
Més enllà de la defensa: salut i energia
Tot i que els helicòpters i els sistemes de defensa dominen el debat, l'informe també detecta altres pols de concentració. El sector de la tecnologia sanitària ha guanyat un pes estratègic: Siemens Healthcare S.L. i GE Healthcare España SAU ja formen part del grup dels deu més grans, que sumen conjuntament un 4,5% de les adjudicacions.
En el camp de l'energia, la dependència de l'administració és total. Després d'Iberdrola, apareixen gegants com Gas Natural Comercializadora amb adjudicacions per valor de 4.199 milions d'euros i Endesa Energia amb 4.173 milions per tancar un grup que gestiona els serveis més bàsics de l'Estat.
Una qüestió de salut democràtica?
Aquest escenari de gegantisme empresarial obre un debat necessari sobre l'eficiència i l'equitat del sistema espanyol. D'una banda, és cert que les grans corporacions aporten solvència i la capacitat tècnica imprescindibles per assumir projectes d'una complexitat extrema. De l'altra, aquesta baixa diversitat de proveïdors actua com un mur que limita la innovació i deixa milers de petites empreses fora d'un mercat que el 2025 va moure 113.462 milions d'euros.