Teresa Ribera: "Europa no és menys competitiva que els Estats Units"

BarcelonaTeresa Ribera (Madrid, 1969) és la vicepresidenta de la Comissió Europea per a una Transició Neta, Justa i Competitiva des del 2024, en una legislatura que ha virat a la dreta i que ha de batallar constantment per preservar la unitat davant dels imprevisibles atacs dels Estats Units. El més recent, una guerra a l'Iran que ha fet miques la pau a l'Orient Mitjà i ha distorsionat l'economia mundial. L'exministra socialista treballa ara en quina ha de ser la resposta europea a aquesta última crisi, i defensa uns valors democràtics que creu que s'han de reivindicar davant les agressions de Donald Trump.

¿Europa ha estat massa complaent amb el president Trump?

— Vivim una situació insòlita que ens permet identificar per què Europa és important. Hem d'entendre fins a quin punt és responsabilitat nostra defensar els valors que representem i no deixar-nos arraconar. Ningú hauria pogut imaginar aquest tipus de comportaments de la Casa Blanca, que afecten el planeta sencer.

¿Encara compartim valors amb els Estats Units?

— Hi ha una molt bona part de la societat americana que viu tot això amb la mateixa perplexitat amb què ho vivim nosaltres, i que està convençuda de la importància de la democràcia, les llibertats i els drets civils. S’està originant una presa de consciència de la fragilitat de tot plegat, com es va veure fa pocs dies amb la presència massiva als carrers de les ciutats americanes, no només per la guerra a l'Iran sinó per la defensa dels seus ciutadans i els seus drets. Tot això ens obliga als demòcrates a mantenir-nos ferms, no a escalar ni a provocar en la contestació en el conflicte, però sí a defensar amb rotunditat les regles que ens han permès prosperar en els últims 80 anys. Per imperfecte que sigui la situació en què vivim avui, segueix sent manifestament millor que l'alternativa que ens ofereix l'agressió i la força davant dels drets, les llibertats, la ciència i l'imperi de la llei.

¿L'efecte correctiu de la situació als Estats Units seran els mercats o les eleccions?

— La reacció social s'expressa políticament a través del vot, però també hi ha altres manifestacions, com la contestació en els mercats, que interpreten situacions de risc i de perill de manera immediata, com vam veure amb l'amenaça sobre Groenlàndia. En aquests moments, les enquestes als Estats Units mostren una tendència a la baixa molt important de la popularitat del president Trump, però queda molt fins al novembre. Qui ha de contestar és la societat americana.

¿S'imagina vostè com a vicepresidenta primera de la CE prenent partit per un candidat demòcrata?

— No és una cosa que nosaltres hàgim de fer. De la mateixa manera que exigim que no hi hagi ingerència per part de Rússia o per part del vicepresident americà en les eleccions a Hongria, és important que ens mantinguem neutrals. Dins d'aquesta neutralitat política, crec que és important destacar els valors que ens uneixen, vinculats a la democràcia.

¿Orbán és el cavall de Troia d'Europa?

— Els últims anys hem vist un increment del pes de l'extrema dreta i dels populismes a Europa, igual que als Estats Units. Som 27 estats membres que hem de respectar el nostre marc constitucional comú, i a Hongria hi ha hagut diferents conflictes i procediments d'infracció. No crec que sigui bo veure com des de la secretaria d'Estat dels Estats Units es financen determinats centres de pensament a Europa molt alineats amb moviments d'extrema dreta, antieuropeus i nacionalistes, però tampoc crec que es pugui qualificar a ningú com a cavall de Troia.

Donada la situació per la guerra a l’Iran, quina és la seva previsió del xoc econòmic sobre l'economia i els preus a Europa?

— La resposta a aquesta pregunta depèn de quant més durarà i de quina capacitat i quina agilitat tindrem en la capacitat de reajustament. Ja no podem fer el que vam fer l’any 2022, quan vam buscar alternatives de subministrament. El que cal pensar és com es redueix aquesta demanda i es busquen solucions per a una electrificació més gran i una reducció del consum, a banda de polítiques que permetin acompanyar la gent i els sectors més afectats per aquest canvi. Les conseqüències es poden anar materialitzant els pròxims mesos. Cal ser prudentment intel·ligent. Hem hagut de superar crisis semblants. Afortunadament, tenim una memòria recent sobre què pot ser més eficaç, de quina manera podem respondre i com, fent-ho units, ho fem millor. Això és en el que està treballant el paquet europeu de resposta a la crisi.

L'agilitat no sembla una virtut gaire comunitària. Si vostè hagués de dir quina decisió ràpida s’hauria de prendre, quina seria?

— La dimensió de la política exterior és una decisió que correspon als líders, i hi ha una manca real de capacitat de trobar una veu que representi el conjunt de l’interès europeu. Des del punt de vista de les polítiques internes, econòmiques o de seguretat, hi ha una capacitat de reacció més gran. Institucionalment, Europa no estava preparada per haver de reaccionar amb aquesta agilitat, però no s’ha d’infraestimar la capacitat que té Europa. Estem aprenent a moure’ns a molta més velocitat. Això passarà d’un dia per l’altre? Segur que no. Però sí que tenim molt clar el sentit de la direcció que ens ajuda a ser molt més àgils. A més, descarbonitzar, millorar els nostres mercats i comptar amb una base política compromesa socialment són al centre de la resposta eficaç a una crisi com aquesta.

Encara són al centre?

— Completament.

No se sent vostè més sola que abans?

— És una obvietat que a les institucions és més present que mai una representació de la dreta i de l’extrema dreta. La Comissió està més escorada a la dreta del que havia estat tradicionalment, i això vol dir que les famílies polítiques compten amb un equilibri diferent. És una feina d’equip i, amb independència de quina sigui la convicció que cadascú de nosaltres hi posi, formem part d’un equip profundament europeista i que busca el consens.

La rebaixa de l’IVA dels carburants a Espanya ha estat qüestionada per Brussel·les. ¿La Comissió exigirà que es retiri?

— Aquí hi ha una discussió que té aspectes tècnics i polítics. Els tècnics són de quina manera es facilita que la directiva de fiscalitat sobre els productes energètics operi en la direcció que es pretén, és a dir, que no hi hagi dúmping entre els diferents estats membres ni distorsions. També es pretén enviar el senyal de l’electrificació com la millor solució i evitar orientar cap a un consum més gran de combustibles fòssils.

¿Espanya ha d’allargar la vida de les nuclears?

— És molt important ser respectuós amb les decisions sobre el mix elèctric de cadascun dels estats membres. No correspon a cap membre de la Comissió dir a ningú què és el que ha de fer, perquè depèn de circumstàncies molt diferents.

Europa ha volgut reduir la dependència del gas rus, però ara corre el risc de substituir-la pel gas liquat dels Estats Units. ¿És una nova vulnerabilitat d’Europa?

— L’any 2022 vam haver de sortir corrents de la dependència del gas rus i buscar alternatives. Europa n'ha trobat una en el gas natural liquat dels Estats Units, Qatar i altres països. Això té un límit. És molt difícil pensar que es pugui disposar d’altres fonts de subministrament quan no hi ha gaire alternativa i la capacitat de producció més important que existeix al món està destruïda o amenaçada. Clarament no podem diversificar, i és cabdal reduir la nostra dependència de proveïdors de l’exterior. No podem vincular la nostra competitivitat a una cosa que no tenim. En un món incert i complex com el que vivim, la temptació d’utilitzar subministraments bàsics com una eina de pressió s’està demostrant com a real. No crec que els contractes que han estat signats amb empreses americanes en els últims anys estiguin en risc. Però el que veiem amb total claredat és que, en la mesura que Europa pugui accelerar tot el seu procés de transició energètica, guanyarà en llibertat, autonomia i resiliència. Per tant, en competitivitat.

La Unió Europea perd competitivitat respecte a la Xina i als Estats Units.

— Quan veiem quina és la productivitat per hora treballada als Estats Units enfront de la d'Europa, sembla que els Estats Units són més productius. Excepte pel petit detall que aquí hi ha vacances pagades, assegurança d’atur i pensions. No ho canviaria per tenir més ingressos. Això forma part de la competitivitat europea. Crec que Europa no és menys competitiva que els Estats Units en termes generals. On es produeix el gran diferencial? En un sector creixent i sistèmic com el digital. També tenim dificultats per aconseguir eines de finançament: els nostres estalvis acaben sent gestionats pel sistema financer americà. Per això el debat sobre la construcció d’una unió de capitals a Europa és cabdal: no ens podem permetre continuar enviant els nostres estalvis als Estats Units. I, de la mateixa manera que no canviaria la vida dels meus fills per una vida sense vacances ni pensions, a la Xina passa una mica el mateix. Hem de saber on tenim els problemes i com podem continuar generant riquesa, però també evitar flagel·lar-nos on no toca. Tenim una responsabilitat especial per mantenir el model de vida europeu: una economia de mercat oberta, socialment compromesa i ambientalment responsable.

¿Brussel·les cedirà a les pressions del president Trump per relaxar la regulació digital?

— Brussel·les no opina sobre aranzels americans a l’oli d’oliva. Europa té una regulació digital per protegir drets i respondre a les preocupacions dels ciutadans, molt semblants a les dels americans. Els tribunals dels Estats Units també han assenyalat problemes amb certs continguts, i també d'addicció i sobre l'accés dels menors. Això és el que nosaltres també volem abordar. A banda, volem garantir competència: que noves empreses puguin entrar i competir amb les grans plataformes. Així doncs, respecte mutu i diàleg, però cap relaxació de les nostres normes perquè algú ens ho demani.

També hi ha europeus que consideren que Europa regula massa i això perjudica la competitivitat. Hi ha desequilibri?

— Aquest discurs sovint és simplista. Europa genera competitivitat a través de la regulació: productes segurs, qualitat de vida i innovació ambiental. El model americà és diferent, amb més tolerància al risc. Ara bé, a vegades tenim massa capes reguladores i massa interpretacions diferents. Això cal simplificar-ho. Però atribuir la falta de competitivitat a la regulació no és correcte.

Les interconnexions energètiques continuen sent una assignatura pendent, especialment a la península Ibèrica.

— Sense interconnexions no hi ha un veritable mercat energètic europeu. Això es va veure clarament amb la crisi d’Ucraïna. Cal accelerar les xarxes, tant elèctriques com d’hidrogen, per integrar el sistema i reduir costos. També cal apostar per l'electrificació, la digitalització i l'eficiència. Són canvis estructurals, no immediats, però imprescindibles, i hi ha una oportunitat per atraure inversió.

I els francesos hi estan d’acord?

— Es pregunten en quines condicions i qui paga. Però el context està canviant: les renovables i l'emmagatzematge ofereixen estabilitat i preus competitius. El camí és clar i inclou les interconnexions amb la península Ibèrica com a peça clau.

Un any després de la gran apagada a Espanya, què va fallar?

— Hi ha informes d’experts independents i anàlisis en curs. El sistema està canviant i cal aprendre’n. Aquesta anàlisi ens ha d’ajudar a evitar situacions semblants.