L'Estat prepara mesures per als lloguers mentre el Sindicat de Llogaters crida a l'impagament

Es prohibiran desnonaments, s'avalaran microcrèdits i s'imposarà una moratòria als grans propietaris

XAVIER GRAU DEL CERRO / ALBERT LLIMÓS

Llogaters i propietaris viuen amb angoixa el final de mes i demanen solucions al govern espanyol davant el possible trencament de la cadena de pagaments. El problema afecta milers de famílies a tot Espanya, que a partir del dia 1 d'abril no podran pagar el lloguer del seu habitatge, però també milers de comerços i negocis, que amb el confinament fa més de dues setmanes que no fan calaix i han d'afrontar problemes i veuen molt difícil pagar el lloguer de l'abril.

Mentre el Govern català ha demanat, aquest dilluns de nou, a l'executiu espanyol que arbitri solucions, altres institucions s'hi han sumat, com l'Ajuntament de Sant Cugat, que demana una moratòria de lloguers. Algunes institucions, com la mateixa Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut Metropolità de l'Habitatge ja han actuat en el que depèn d'elles i han ajornat el pagament dels lloguers dels seus parcs d'habitatge social.

En aquest context, el govern espanyol podria aprovar aquest dimarts mesures relatives al lloguer, suspenent els desnonaments durant sis mesos. Segons algunes informacions, l'executiu de Pedro Sánchez mobilitzaria uns 700 milions d'euros. Entre les mesures inclouria una línia de microcrèdits avalats de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) de 100 milions per als llogaters de petits propietaris, que podrien tornar en terminis de sis anys, prorrogables quatre anys més, i a interès zero. Per a llogaters que viuen en pisos de grans tenidors, com bancs, socimis o fons, hi haurà quitances de fins al 50% del deute o una reestructuració del deute de dos o tres anys, i també tindran accés als crèdits ICO.

Les llars que no puguin afrontar el deute amb l'ICO rebran una ajuda de l'Estat directa de fins a 900 euros al mes pel 100% del préstec, i fins a 200 euros al mes per afrontar les despeses de comunitat i subministraments. A més, els contractes de lloguer que acaben ara es prorroguen automàticament sis mesos.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat en una carta signada també per CCOO, UGT i Barcelona Comerç que les entitats que representen els propietaris d'immobles i pisos de la ciutat facin una "crida" entre els seus associats perquè "adaptin els lloguers" a la situació econòmica de les famílies que poden patir les conseqüències de la crisi que ha comportat el covid-19. Mesures per "rebaixar preus, facilitar carències, suspensions o condonacions, durant els pròxims mesos". 

Però el mercat de l'habitatge a Espanya està molt atomitzat, i moltes famílies paguen mensualment a propietaris que no són grans propietaris, sinó que tenen un pis o dos de lloguer per completar les seves rendes. Més de 8.000 famílies, gairebé la meitat de Barcelona, s'han posat en contacte amb els sindicats de llogaters de tot Espanya per comunicar que no podran pagar el lloguer d'aquest mes d'abril. Per això, les entitats han convocat una vaga a partir de l'1 d'abril per no pagar els lloguers i donar cobertura legal a totes les persones que s'han trobat en una situació difícil arran de les conseqüències del covid-19, que ha comportat que molts treballadors estiguin a l'atur, amb centenars de milers de persones que s'han vist afectades pels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO).

A Catalunya, la campanya la impulsa el Sindicat de Llogaters, que reclama també una renda bàsica que complementi la pèrdua d'ingressos de les famílies i descarta que la proposta de l'Estat sigui que els llogaters acumulin el deute amb el propietari durant aquests mesos de crisi i posteriorment el retornin. "Endeutar-se és injust si no estàs ingressant", ha explicat a l'ARA el portaveu del sindicat, Jaime Palomera, que ha assegurat que el govern espanyol té una estimació d'"1,5 milions de famílies" que tindran problemes per pagar el lloguer durant els pròxims mesos.

De les 8.000 cartes que han rebut els diferents sindicats de llogaters de tot el territori estatal, un 47% són de famílies de l'àrea de Barcelona. A la web que tenen les organitzacions, s'hi pot trobar un formulari de carta adreçada als propietaris dels immobles i una altra al govern espanyol amb les peticions formulades. A més, estan recaptant diners per poder tenir una bossa per afrontar l'assessorament legal de les persones que se sumaran a la vaga l'1 d'abril. "La caixa de solidaritat està creixent", ha anunciat Palomera.

El portaveu del Sindicat de Llogaters de Catalunya lamenta que els fons d'inversió hagin creat només fa uns dies Asval, una plataforma per defensar els drets dels propietaris, que en realitat només "defensa els interessos dels fons voltor". "En un context d'economia paralitzada volen que les famílies s'endeutin. És injust, és un acte d'egoisme total. La ministra Calviño està reproduint el que diu aquest lobi", ha denunciat Palomera, que ha assegurat que al capdavant d'Asval, com a president, hi ha l'exalcalde de Barcelona Joan Clos per la seva "complicitat" amb el PSOE.

Asval (l'Associació de Propietaris d'Habitatges de Lloguer) no ha volgut fer declaracions sobre la posició del Sindicat de Llogaters, però la directora general, Beatriz Toribio, ha explicat que els seus socis ja han pres mesures per alleugerir la situació dels llogaters més vulnerables. El president, Joan Clos, ha dit a l'ARA que el govern, davant la crisi actual, ha de buscar fórmules que resolguin els problemes de les persones que més ho necessitin: "Tots ens sentim solidaris, i crec que el govern va en la bona direcció: crèdits a llarg termini per als llogaters". "Han de poder accedir a les ajudes com més aviat millor", ha dit.

Les cambres de la propietat urbana de Catalunya, per la seva part, han sortit al pas de la convocatòria del Sindicat de Llogaters. Aquestes cambres, que aglutinen els propietaris, asseguren que ja s'han renegociat lloguers i que "una gran part del parc de lloguer, especialment residencial i de petits locals de negoci, està en mans de petits propietaris particulars que necessiten les rendes generades pel lloguer per a les seves despeses mensuals i no estan en condicions de fer-se càrrec del cost d'una moratòria indiscriminada dels lloguers". A més, asseguren aquestes institucions, tampoc les societats patrimonials poden afrontar una suspensió indiscriminada de lloguers.

Altres institucions han fet propostes per intentar solucionar el problema. El Consell de Cambres de Comerç de Barcelona ha demanat que es pugui diferir el pagament, en el cas de negocis i famílies vulnerables, durant tres mesos (prorrogables segons s'allargui l'estat d'alarma), i que després els llogaters puguin tornar els diners als propietaris prorratejant el deute durant 24 mesos sense interessos.

També Comertia, una organització que inclou 66 empreses amb més de 4.000 botigues a Catalunya, ha demanat que s'utilitzi per al pagament dels lloguers els dos mesos de fiança dipositats pels llogaters a l'Institut Català del Sòl (Incasòl), cosa que permetria una moratòria dels pagaments entre dos i quatre mesos, en funció de si hi ha una condonació per part dels propietaris.

Condonacions i moratòries

Alguns grans tenidors d'habitatges –a Espanya el 96% del mercat està molt atomitzat i els grans propietaris només tenen al voltant del 4% dels pisos– ja han pres algunes mesures. CaixaBank va establir la condonació del lloguer dels pisos de la seva propietat durant l'estat d'alarma per a les persones sense feina, els afectats per ERTOs o els autònoms que hagin perdut el 40% dels ingressos. La patronal bancària AEB va establir tres mesos de moratòria per als pisos del seu fons social, mesura a la qual s'han adherit el Banco Santander, el BBVA, Banc Sabadell, Abanca, ING, Deutsche Bank i Banca March.

I grans fons i socimis també han anunciat mesures per facilitar el pagament dels lloguers. Lazora i Témpore (aquesta última participada pel fons TPG i la Sareb) han anunciat ajornaments i moratòries amb pagaments fraccionats, mentre que Blackstone, a través de les participades Aliseda, Anticipa, Testa i Fidere, també han dit que flexibilitzarien els cobraments.