Les subtils formes de la discriminació
L’entorn laboral segueix sent un món d’homes
Les dones embarassades tenen una mobilitat reduïda, però els fundadors de Google no hi van pensar quan van dissenyar la zona d’aparcament. Quan Sheryl Sandberg, l’aleshores cap de vendes en línia, es va quedar embarassada el 2004 va demanar una cosa ben senzilla: aparcaments per a dones embarassades al més a prop possible de l’entrada de l’edifici. És només un exemple de com en molts aspectes dels llocs de treball es troba a faltar una perspectiva femenina. Caroline Criado Perez, al seu incisiu llibre Invisible women: Exposing data bias in a world designed for men (La invisibilitat de la dona. Destapant prejudicis en les dades en un món dissenyat per a l’home) mostra fins a quin punt aquests subtils prejudicis s’han estès.
Es comença en el moment de la contractació. A les dones no els agrada participar en processos de selecció que incorporin anuncis que parlin d’“agressivitat” o “ambició”. Quan una empresa va canviar el seu anunci i va centrar-se en conceptes com ara l’entusiasme i la innovació, i va fer servir la foto d’una dona en comptes de la d’un home, la proporció de sol·licituds femenines va passar del 5% al 40%.
Un cop ja tens la feina t’has de desplaçar al despatx. Sovint les dones han de cuidar nens petits o familiars grans, i hi ha molta més probabilitat que hagin de fer molts més viatges. La majoria dels sistemes afavoreixen que el que viatja es desplaci des de la rodalia fins al centre. Així, el trajecte d’una dona pot durar molt més que el d’un home, la qual cosa fa que li sigui difícil arribar a la feina amb puntualitat.
Les dones pateixen molt més estrès laboral que els homes, segons una investigació de la britànica Health and Safety Executive. Un estudi ha descobert que gent dels dos sexes i lliure de càrregues (és a dir, gent amb poca o nul·la responsabilitat per cuidar persones) podia funcionar igual de bé en una setmana de 48 hores. L’estrès era el resultat que les dones intentessin combinar les seves responsabilitats cuidant d’altres amb la feina, un problema amb què pocs homes es troben.
Aquestes responsabilitats també poden comportar que les dones trobin més complicat participar en activitats socials després de la jornada laboral, com ara sortir a sopar, com remarca Criado Perez. Moltes empreses permeten que els seus empleats carreguin com a dietes el cost d’aquests àpats, però no el cost d’una cangur. És un problema per a les famílies monoparentals, i les dones conformen el 80% d’aquesta categoria a l’Amèrica del Nord i el 90% a la Gran Bretanya. Criado Perez explica que quan s’avalua el rendiment, a les dones se les critica per ser manaires, aspres o estridents, mentre que als homes se’ls anima a ser més agressius. Ara bé, si les dones són càlides i amables, se les critica per no ser prou professionals.
La salut de la dona es pot veure afectada per dissenys fruit de la dominació masclista. Els seus cossos absorbeixen les substàncies químiques de manera més ràpida que els homes. S’han estudiat a fons els efectes entre miners (majoritàriament homes) de la inhalació de partícules a llarg termini; en canvi, els dels productes de neteja entre personal de la neteja (fonamentalment dones), no. A la construcció i l’enginyeria, el disseny de les eines i les jaquetes de seguretat està fet pensant en un home, no en una dona. Les armilles antibales i anti arma blanca estan dissenyades per a homes i no encaixen còmodament en una dona. Una agent de policia britànica es va treure l’armilla per poder fer servir l’ariet per entrar en un pis i va rebre una ganivetada mortal.
Molts homes no s’adonen que aquí hi ha un problema. Els que creuen que són objectius a l’hora de contractar personal és més probable que contractin un altre home que una dona, amb qualificacions idèntiques, com es va demostrar en un estudi del 2007.
També la raça
Sembla que amb la raça passa una cosa molt semblant, tal com Jennifer Eberhardt, catedràtica a la Universitat de Stanford, descriu al seu llibre Biased: The new science of race and inequality (Tenim prejudicis: La nova ciència de la raça i la desigualtat). Un estudi nord-americà va demostrar que els candidats amb cognoms que sonaven remotament d’origen negre rebien menys trucades que els que tenien cognoms europeus tradicionals. Fins i tot afroamericans amb altes qualificacions rebien menys trucades per a entrevistes que gent de raça blanca amb qualificacions inferiors. Les persones blanques amb antecedents penals rebien tantes trucades de gent de selecció de personal com els negres que mai havien comès un delicte.
Si a la feina les coses t’han anat bé, és normal que et pensis que ha sigut gràcies als teus mèrits. Però l’existència de prejudicis ocults demostra fins a quin punt el camp de joc no és igual per a tothom. Tal com suggereixen les dues autores, prevenir la discriminació no depèn que l’home blanc descobreixi el seu interior progre, sinó que les decisions les prenguin els que tenen unes perspectives més àmplies. Si cada executiu porta un martell a la mà, és possible que no pensin que per a algunes feines només cal un tornavís.
