L'Airef denuncia la manca de control dels 14.000 milions anuals de subvencions i reclama més transparència

L'autoritat fiscal cita Catalunya com a exemple de bones pràctiques en les ajudes públiques

Cada any es concedeixen a l’Estat 14.000 milions d’euros en subvencions a través de tots els nivells de les administracions públiques: govern central, comunitats autònomes, ajuntaments i diputacions. Tenint en compte l’enorme volum de diners destinats a ajudes públiques, resulta sorprenent la falta de control que hi ha sobre l’ús de les subvencions. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha analitzat per primera vegada els procediments per concedir les ajudes públiques i el posterior seguiment i avaluació. La conclusió és demolidora: no hi ha cap estratègia a l’hora de concedir-les ni cap control posterior. “Sembla més important qui dona la subvenció que no pas la finalitat de l’ajuda”, resumien dilluns fonts de l’Airef.

L’informe publicat ahir per l’autoritat fiscal denuncia “la nul·la planificació estratègica” de les administracions públiques -el problema afecta especialment la central- a l’hora de concedir subvencions i la falta d’un seguiment i avaluació de les ajudes. “No hi ha una rendició de comptes”, subratllen les fonts de l’Airef. “A Espanya, el control de la despesa pública es basa en el control de la fiscalització, però hi ha una escassíssima avaluació de resultats”, va assegurar el president de l’Airef, José Luis Escrivá. “Cal més transparència. Hi ha un gran marge de millora”, va subratllar.

L’Airef no qüestiona la legalitat en la concessió d’ajudes, però conclou que les subvencions s’atorguen sense tenir clars els objectius que persegueixen i no es fa cap avaluació posterior per saber si els receptors han utilitzat correctament les ajudes. “La subvenció es percep com uns diners a fons perdut i només cal la justificació inicial per rebre-la. S’ha d’exigir que hi hagi un interès públic o social i que es comprovi”, exigeix l’autoritat fiscal.

Falta de cultura sancionadora
L’Airef també critica que no hi hagi cap règim sancionador en cas d’incompliment com el que hi ha en l’àmbit tributari. “Hi ha una escassa implantació d’una cultura sancionadora. Sovint no es produeixen els reintegraments quan s’ha de tornar una subvenció i no hi ha sanció perquè els procediments caduquen”, es queixa l’organisme supervisor.

En l’anàlisi de les subvencions, l’Airef ha detectat una escassa vinculació entre les ajudes i les polítiques públiques i un nul caràcter estratègic. Ras i curt, les subvencions es concedeixen sense que hi hagi al darrere cap objectiu clar. A més, l’autoritat fiscal es queixa de la dificultat de seguir la traçabilitat de les subvencions per la falta de transparència: “No s’ha pogut saber quin és el recorregut” dels diners des que surten d’una administració pública fins que arriben al destinatari, lamenta l’informe. De fet, l’organisme presidit per Escrivá considera que el volum total de les subvencions arriba als 30.000 milions d’euros anuals, però només 14.000 són considerats com a tals. El problema és que no hi ha un criteri unificat sobre què és una subvenció. Per resoldre totes les deficiències, l’Airef demana una modificació de l’actual llei de subvencions públiques que augmenti la transparència de les ajudes directes i simplifiqui les càrregues administratives.

Catalunya, exemplar
L’estudi que ha fet l’Airef implica tots els nivells de les administracions. Segons el supervisor, hi ha tres comunitats autònomes que són alumnes avantatjats: Catalunya, Navarra i Múrcia. Tot i que els seus plans “són millorables”, les tres comunitats són un exemple de bones pràctiques en matèria de subvencions. Concretament, l’informe indica que Catalunya, a diferència de la resta d’administracions, “ha realitzat un seguiment dels seus plans estratègics” tenint en compte els objectius definits.

LES CLAUS

1. Per què l’Airef analitza les subvencions?

La Unió Europea obliga els estats membres a establir un control exhaustiu de les subvencions públiques. El govern espanyol va encarregar l’anàlisi a l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). Mai abans s’havia fet i l’organisme s’ha trobat amb unes quantes “sorpreses”, com ara que hi ha ministeris que no tenen plans estratègics en matèria de subvencions.

2. Quants diners es destinen a subvencions?

L’Airef s’ha trobat amb una dificultat a l’hora de fer el càlcul: les administracions no consideren subvencions totes les ajudes públiques detectades. Per tant, oficialment són 14.000 milions d’euros anuals, però l’Airef eleva la xifra a 30.000 milions si es tenen en compte totes les sortides de diners públics sense contraprestació.

3. Quina és la principal conclusió?

L’Airef considera que no hi ha prou control, sobretot pel que fa a l’avaluació de les ajudes, ni transparència. Demana una reforma de la llei de subvencions.

4. L’estudi avalua les ajudes per sectors?

Sí, però les conclusions no es faran públiques fins d’aquí a uns dies. L’Airef ha analitzat la despesa farmacèutica, les subvencions a l’ocupació i les ajudes en infraestructures, entre més sectors.

Més continguts de